Veu ja l’Argentina de Javier Milei la llum al final del túnel?

El llavors candidat llibertari a la presidència de la Nació Argentina fou blanc de tota mena de burla i desprestigi personal per part dels principals mitjans de comunicació europeus. Era el candidat “trumpista”, un “neoliberal” a sou del gran capital.

Un any i mig després de la seva presa de posició, qualsevol observador atent i mínim coneixedor de la història contemporània de la República Argentina no pot estar sinó astorat amb l’obra de redreçament nacional que Milei ha entomat en un país que era considerat un cas perdut.

Sens dubte, és massa aviat per decretar que el primer mandat de Milei ha estat un èxit rotund. Els problemes econòmics als quals el país que arribà a ser un dels més rics del món fa front no es poden arreglar en uns mesos, ni tan sols en els quatre anys que dura el seu actual mandat.

Però el cert és que Milei no para de recollir èxits en la seva creuada contra l’estatisme, tan de moda paradoxalment a Europa.

La darrera victòria de Milei ha estat recollir més de 1.000 milions de dòlars d’inversors internacionals en una emissió de bons sobirans en moneda local, el peso. El principi era senzill: l’Argentina venia pesos a canvi de dòlars nord-americans, amb un horitzó de pagament fixat a 2030 i una opció de sortida el 2027, any de les pròximes eleccions.

Aquesta campanya tenia l’objectiu d’omplir les arques públiques argentines de moneda forta estrangera, i s’havia fixat com a límit superior de les vendes els 1.000 milions.

El ministre d’economia de Milei, Luis Caputo, es felicità i declarà que la venda de pesos a compradors d’arreu del món representava “el retorn de l’Argentina a l’accés als mercats internacionals” després que el 2020 una enèsima reestructuració del deute disparés els costos dels bons.

Més enllà d’aquesta venda altament simbòlica, Milei ha realitzat en 18 mesos progressos molt significatius en matèria de reducció del dèficit públic i de control dels capitals.

A més, el passat abril signà un acord de préstec de 20.000 milions de dòlars amb el Fons Monetari Internacional que aportà una allau de liquiditat al Banc Central. Diversos economistes han apuntat que aquest acord disparà la confiança dels inversors, establint un precedent per la recent emissió de deute als mercats privats.

Els costos del deute argentí s’han enfonsat des de la victòria de Milei a finals del 2023. La prima de risc que compara el deute argentí amb el dels Estats Units ha baixat un 25% fins a situar-se en els 6,66 punts percentuals.

Per altra banda, el valor real del peso s’ha incrementat fortament des de l’any passat, tot i que diversos comentaristes econòmics han apuntat que es tracta d’una repuntada natural a causa de les polítiques d’austeritat i desregulació de Milei.

De fet, el president ha dit voler evitar reconstruir les reserves del Banc Central com han fet els governs argentins anteriors, això és, imprimint pesos per a comprar dòlars, precisament per tal d’evitar expandir la base monetària del país i afeblir conseqüentment el peso. Una situació que reiniciaria el cercle viciós inflacionista que tant mal ha fet al país.

És per això que l’operació de venda de pesos per dòlars ha resultat tan encoratjadora pel país, i se suma a altres bones notícies que s’han confirmat en els darrers mesos, com la dràstica reducció de l’indicador oficial de pobresa, el primer superàvit públic en 14 anys o una balança comercial en números verds.

Tot està encara per fer, però el contrast amb la situació espanyola no podria ser més colpidor. Potser d’aquí a uns anys els espanyols emigrarem massivament a l’Argentina en un dels canvis brutals de fortuna de les nacions.

 Loading ...