Aquest dimarts el Consell de Ministres ha aprovat la reforma de les pensions del primer paquet, acordat entre els agents socials i l’Executiu. En ell s’inclouen, entre altres mesures, la revaloració de les jubilacions segons l’Índex de Preus al Consumidor (IPC) de l’any previ; l’augment de les bonificacions per a aquells que decideixin retardar el seu retir i un enduriment dels coeficients reductors per als quals optin per jubilar-se abans. A més, l’Estat passarà a pagar-li uns 22.000 milions d’euros anuals a la Seguretat Social per a ajudar al manteniment i a la sostenibilitat del sistema de pensions.
“Aquest és un Govern compromès amb el diàleg social, que vol aconseguir el màxim consens en les mesures i reformes. Era prioritari donar tranquil·litat i confiança als nostres pensionistes. No es tracta només d’aconseguir el manteniment del poder adquisitiu [de les pensions] a curt termini, sinó a també a 20 o 30 anys”, ha explicat la vicepresidenta segona i ministra d’Economia, Nadia Calviño, durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres.
Un dels objectius del Govern amb aquesta reforma és acostar l’edat real de jubilació a la legal, incrementant la bonificació per cada any que el treballador decideixi retardar el seu retir, fins al 4%. A més, s’inclou la possibilitat que el treballador, en lloc d’aquest augment percentual de la seva pensió, triï cobrar un pagament únic extra per cada any que retardi la jubilació, que variarà entre els 4.786,27 euros i els 12.060,27 euros, depenent de l’import de la pensió i de la quantitat de temps cotitzat.
Per a complementar aquesta mesura, s’enduriran les penalitzacions a la jubilació anticipada. D’aquesta manera, depenent dels anys cotitzats i del temps que s’avanci la jubilació, la reducció variaria entre un 2,81% i un 21% en cas d’una jubilació ordinària; o entre un 0,5% i un 30% si es tracta d’una jubilació a la qual s’ha accedit després d’un acomiadament.
A més, la garantia als jubilats de la revaloració de les seves nòmines amb l’IPC imposa a més importants retallades en les jubilacions anticipades voluntàries, que arribaran fins al 21% si s’avança el pas al sistema dos anys abans de l’edat legal de retir. En la següent fase es revisarà també el sistema de cotització dels autònoms, que va ser exclosa d’aquest acord després d’una forta polèmica després d’una proposta d’Escrivá que aquest col·lectiu va titllar d'”inacceptable”.
Unes altres de les palanques utilitzades per Escrivá per a equilibrar els comptes de la Seguretat Social, que ara s’anota uns números vermells de més de 20.000 milions, són els ajustos comptables. Les denominades ‘despeses impròpies’ de la Seguretat Social es traslladen amb la reforma als impostos a raó d’uns 21.000 milions a l’any, l’equivalent al 2% del PIB. A la fi d’enguany s’hauran injectat ja gairebé 14.000 milions, tal com estaven recollits en els Pressupostos, i cada any la dada anirà augmentant fins a la xifra acordada amb Hisenda. Totes aquestes projeccions estan, no obstant això, molt agafades amb pinces donat el dilatat escenari previst per a l’aplicació dels canvis i la incertesa que això comporta.
Retirar-se abans d’hora tindrà un cost per al treballador. El disseny dels coeficients reductors s’endureix per als que jubilin 24 o 23 mesos abans del límit legal i aconseguirà el 21% (la rebaixa de la pensió és ara del 16%) i a partir d’aquí el càstig descendeix en alguns casos. Per exemple, qui deixi el mercat laboral vint-i-dos mesos abans de la seva edat legal de jubilació veurà que la seva pensió minva en un 14,67% i no en el 16%. L’esquema d’aquesta reforma es repeteix entre els qui han cotitzat durant més temps, encara que amb menors penalitzacions. Així, als qui han cotitzat entre 38,6 anys i 41,6 anys se’ls aplicaria un coeficient reductor del 19% en el mes 24 i del 16,5% en el 23, enfront del 15% actual en el trimestre corresponent.
El canvi en les penalitzacions, passant d’un càlcul mensual a un trimestral, també s’aplicarà al de la jubilació anticipada forçosa. En aquesta, el treballador pot retirar-se fins quatre anys abans de l’edat legal i ha d’haver estat acomiadat en un ERO, de manera objectiva o per la fallida de l’empresa. Es fixa un sistema per a aquests casos que reduirà la pensió entre un 30% per al cas d’un avançament de quatre anys amb menys de trenta-vuit anys i sis mesos cotitzats, i un 0,5%, per a aquells que l’anticipin un mes amb 44 i sis mesos o més cotitzats.
El disseny dels coeficients reductors s'endureix per als que jubilin 24 o 23 mesos abans del límit legal i aconseguirà el 21% (la rebaixa de la pensió és ara del 16%) i a partir d'aquí el càstig descendeix en alguns casos Share on X
Loading ...
