Una obra d’Antonio Negri i Michael Hardt, Imperi (2000; 2005), ha despertat des de fa temps el meu interès, sobretot per l’esforç realitzat per vincular la seva visió de l’alternativa al sistema polític i econòmic actual, amb l’obra La ciutat de Déu de Sant Agustí (i també prenent com una referència de vida a Sant Francesc d’Asís), llegida des del laïcisme que sorgeix del materialisme històric que, en definitiva, és l’arrel cultural de Negri. No en va va exercir un lideratge a l’esquerra comunista dels anys setanta des de Potere Operaio (1969) i, posteriorment, Autonomia Operaia. Acusat de formar part del terrorisme de les Brigate Rosse, fet que sempre ha negat, va ser empresonat, i va viure i treballar exiliat a França, protegit per Mitterrand.
Allò interessant d’Imperi, allò que aquí ha de ser destacat, són els seus fonaments i la seva força inspiradora. No sorgeixen, certament, d’una lectura actualitzada de Marx, ni d’una posada al dia de Lenin i la seva estratègia revolucionària, ni tan sols, i això tindria molta lògica, d’una revisió de Gramsci. Llegir més
Loading ...
Josep Miró i Ardèvol: El més important que he fet a la meva vida és casar-me amb la Muntsa, tenir fills, el Marc i el Josep i, però això ja és una feliç derivada, una néta, l'Anna. El més gran que m'ha passat és haver disposat del do de la fe. A partir d'aquí, tota la resta són conseqüències o complements.