Amèrica Llatina passa per un període particularment complicat on noves crisis se sumen a problemes que s’arrosseguen des de fa dècades i que, esdevinguts estructurals, no semblen tenir solució a mitjà termini.
Repassem la situació d’una part representativa dels seus països.
Veneçuela, que era el país més ric del continent als anys 50 i 60, es troba devastada. A pesar de contenir les reserves de petroli més grans del món i de disposar de jaciments de primer ordre de gas, or, de ferro i de níquel, la població hi mor de gana i porta anys fugint massivament: més de 5 milions de persones han cercat refugi a l’estranger segons les xifres de les Nacions Unides.
Més de la meitat del territori veneçolà està controlat per grups violents que escapen a les autoritats públiques. El règim chavista de Nicolás Maduro, totalment incapaç de garantir l’ordre públic, no ha ofert cap resposta coherent davant la crisi sanitària causada per la Covid-19.
A Haití la situació és potser encara pitjor: el seu cap d’estat fou assassinat el 7 de juliol per un comando d’ex-militars colombians finançat per colpistes. La situació d’aquest estat del Carib és catastròfica: el país mai s’ha refet del terratrèmol que destruí la capital al 2010, i segueix sent considerat com el més pobre de tot l’hemisferi occidental.
A un altre país del Carib, Cuba, el règim comunista es veu contestat per l’onada de protestes més important dels últims 60 anys. Els cubans es queixen de la manca de treball, de menjar i de diners.
El govern de Mèxic ha perdut el control d’una tercera part del país en mans dels narcotraficants, i a la veïna Nicaragua el règim de Daniel Ortega reprimeix a sang els manifestants i mitjans pro-democràtics, causant una allau de immigrants que somien amb arribar als Estats Units.
Colòmbia tampoc se’n surt, i la tensió social segueix molt elevada després de les protestes massives contra els increments de impostos.
Els països més grans del sud del continent no van millor: Brasil es debat entorn a la figura de Jair Bolsonaro, que amenaça amb no organitzar eleccions al 2022.
Argentina segueix sense poder afrontar el seu deute, i la pobresa ja afecta a 4 de cada 10 argentins. I Xile porta des del 2019 immers en una greu crisi de confiança en les seves institucions, que la pandèmia ha empitjorat.
L’economia dels països d’Amèrica Llatina segueix sent molt dependent de les matèries primeres, cosa que facilita la corrupció
L’observació general és que la pandèmia ha exacerbat un seguit de tendències que ja eren negatives al 2019. L’economia dels països d’Amèrica Llatina segueix sent molt dependent de les matèries primeres, cosa que facilita la corrupció. La confiança en les institucions públiques augmenta com a conseqüència del caos econòmic i de la incapacitat dels governs.
