El govern alemany de coalició liderat pel democristià Friedrich Merz acaba de publicar la primera estratègia espacial del país. Els ministres alemanys donaren la setmana passada llum verda a un pla que vol invertir 35.000 milions d’euros en capacitats militars espacials en els pròxims quatre anys.
Segons el ministre de defensa alemany, el socialdemòcrata Boris Pistorius, l’espai és un nou àmbit de confrontació vital en el qual “un fracàs o pertorbació poden tenir conseqüències serioses per a la nostra seguretat i la nostra vida quotidiana”. Pistorius oferí com a exemple concret les cada cop més freqüents interferències de Rússia sobre el senyal dels satèl·lits de geoposicionament GPS.
A causa d’aquesta “militarització de l’espai”, és crucial desenvolupar “dissuasió i capacitats defensives”, conclogué el ministre.
Més enllà de confirmar la constatació de l’espai exterior com un nou àmbit de rivalitat geopolítica, l’estratègia alemanya corre també el risc d’alterar l’equilibri de forces en el si de la Unió Europea.
El pla de despesa espacial situa Alemanya com el tercer país del món que més gastarà en tecnologia espacial després dels Estats Units i la Xina, però molt més important encara, avançant França, el tradicional líder aeroespacial europeu.
El juny passat, el ministeri de defensa francès invertí prop de 1.000 milions per salvar l’operador de satèl·lits francès Eutelsat, particularment a través de la seva constel·lació de telecomunicacions en òrbita baixa OneWeb.
No obstant això, París es troba en situació d’impotència política i financera degut a l’endeutament astronòmic dels dos mandats consecutius del president Emmanuel Macron.
Davant la pluja de milions alemanys, París no pot aspirar a competir amb el seu veí de l’est. Fet que empitjorarà encara més les ja molt tenses relacions bilaterals en matèria aeroespacial.
Berlín se sent particularment incòmode per l’històric lideratge francès en matèria espacial, i és un soci reticent del projecte de telecomunicacions per satèl·lit de la Comissió Europea Iris2, promogut pel francès Thierry Breton.
De fet, entre els programes que Alemanya compta finançar els pròxims anys figuren les seves pròpies constel·lacions de satèl·lits de telecomunicacions i observació de la terra, així com sistemes de llançament (coets). Es tracta d’alguns dels escassos terrenys on els francesos havien mantingut el lideratge europeu.
En comptes d’especialitzar-se en els àmbits on les seves empreses destaquen, o d’obrir nous horitzons, les autoritats alemanyes han decidit regar amb desenes de milions d’euros provinents del deute públic (com el mateix Merz reconeix) el seu subdesenvolupat sector espacial, generant importants ineficiències i atiant les tensions en el si de la UE.
El programa del Sistema de Combat Aeri del Futur o FCAS, cada dia que passa més a prop del seu fracàs definitiu per culpa dels desacords polítics, és un altre exemple de la desconfiança que impera actualment entre els dos principals països europeus.
La dinàmica de competició aeroespacial entre Alemanya i França demostra la immaturitat de la Unió Europea i dels seus països membres com a bloc geopolític, i juga en contra del paper, cada cop més inexistent, que la UE hauria de jugar en l’arena de la política internacional.
Els ministres alemanys donaren la setmana passada llum verda a un pla que vol invertir 35.000 milions d'euros en capacitats militars espacials en els pròxims quatre anys Share on X
Loading ...
