És inqüestionable que Salvador Illa ha representat una forta injecció a les perspectives electorals del PSC. Hom es pot preguntar, si no és un afí al partit socialista o aposta per Illa amb la mateixa esperança que el 2017 va apostar per Arrimades, com és possible que el ministre de Sanitat del govern espanyol sigui en plena pandèmia un bon candidat?
No pocs mitjans internacionals ho observen amb sorpresa, perquè en definitiva Espanya ha estat el país amb pitjor comportament sanitari a la primera onada, i és un dels tres pitjors en aquesta segona, considerant que els altres dos tenen sistemes de salut menys desenvolupat, perquè són Portugal i Txèquia. A més, és el país que ha enregistrat l’impacte econòmic negatiu més gran a causa de les restriccions més intenses.
La resposta a l’interrogant potser la podem trobar en el manual del màrqueting electoral, que en el seu punt número 1 diu que el candidat ha de superar clarament el 75% del coneixement per part de l’electorat i, a ser possible, del 80% cap amunt, per la senzilla raó que només es pot votar per allò que es coneix. I si aquesta xifra és molt petita automàticament el nombre d’electors potencials es redueix en la mateixa proporció.
D’acord amb aquest criteri, cal dir que la quasi totalitat de candidats tenen nivells de notorietat molt petits. Els números 1 de les forces majoritàries de l’independentisme, Pere Aragonès i Laura Borràs, amb prou feines se situen al límit del 75%. I a partir d’aquí comença el drama. Àngels Chacón arriba al 65%, malgrat els anys a la conselleria. Carrizosa, tot i ser el portaveu de Cs al Parlament durant aquests 3 últims anys, només assoleix el 61%. Alejandro Fernández, líder dels populars, aconsegueix el 42%. A Jessica Albiach, que ha estat també la portaveu dels Comuns, només la coneix el 45%. Mentre que a Dolors Sabater ho fa el 58%.
Com es pot veure, amb tot això no es pot anar gaire lluny. Sobretot els de la part baixa del rànquing de coneixement, i els de la part alta tenen clarament un problema per rascar més vots. En aquest entorn destaca Illa, que té un grau de coneixement perfecte. El 91,5%, és a dir, quasi tots els electors saben qui és. Amb aquest marge tan ampli és possible obtenir una bona rendibilitat electoral, malgrat que la seva valoració sigui molt discreta, un 4,2 sobre 10. Per tant, un suspens alt, però suspens, entre els electors, i un 6,5 entre els propis votants.
En relació amb aquesta última valoració, la dels que et voten, només Jessica Albiach amb un 6,2 i Ignacio Garriga de Vox amb un 4,9, obtenen pitjor resultat que Illa. Aquest darrer fet fa que sigui més sensible que altres líders als refregaments de la campanya, i és possible que aquesta última setmana li passi factura. Per exemple, l’error que va cometre proposant una agència de salut pública per a Catalunya quan aquesta entitat ja existeix, venint, a més, de qui ha estat ministre de Sanitat, ha fet aixecar les celles a més d’un possible elector.
Per reforçar-ho, el PSC crema ja els últims cartutxos com fer sortir una llista de cristians que donen suport a Illa tal com titulava La Vanguardia. Quan els socialistes treuen els cristians a circular, és que no acaben d’arrodonir el resultat. En realitat, i això ho obviava La Vanguardia, es tracta d’una llista d’afiliats al PSC que a més es qualifiquen de cristians. Per tant, és un suport des del propi aparell del partit. Però tot pot sumar i no és qüestió de deixar passar cap vot.
El PSC, per cert, ha liquidat el partit d’Units de la llista, que ha passat de ser una coalició explícita amb el PSC, com era el 2017, a una llista exclusiva del PSC-PSOE amb algunes incorporacions de militants d’Units però no com a tals, sinó com a simples independents, entre els quals destaca en Ramon Espadaler, en el número tres per Barcelona, i un dels pocs escons segurs que pot assolir Units. La contrapartida de la pèrdua de rang d’aquest partit tindrà conseqüències legals en les pròximes eleccions, donat que ja no serà, a efectes de drets electorals, un partit que ha concorregut a eleccions.
Com és possible que, Salvador Illa, el ministre de Sanitat del govern espanyol sigui en plena pandèmia un bon candidat? Share on X
Loading ...
