Ada Colau també suspèn l’assignatura de garantir la seguretat de la ciutat

Ja es coneixen les dades sobre els fets delictius de Barcelona l’any passat i el resultat és realment esfereïdor.

S’han produït 3.583 delictes derivats de lesions i baralles tumultuàries, pràcticament els mateixos de l’any anterior. La xifra vol dir que cada setmana es produeixen 89 baralles en les quals ha d’intervenir la policia a Barcelona i on hi ha lesionats greus i menys greus, quasi 13 baralles al dia. És una xifra que indica el deteriorament de la salut cívica de la ciutat.

Però encara resulta més greu els robatoris amb violència, aquells que alarmen més a la població. Han crescut un 20%, un increment realment perillós que diu que aquesta mena de delictes s’estan convertint en una característica de la ciutat.

A aquests encara caldria afegir els 5.720 robatoris amb força a domicilis, un altre factor d’alarma i que significa que cada dia gairebé 16 llars de Barcelona es veuen assaltades per lladres. De fet, hi ha més delictes d’aquesta mena, d’entrada a la llar, que sostraccions de vehicles, que van lleugerament a la baixa i se situen només en els 4.643.

També es van produir 158 agressions sexuals amb penetració, és a dir 3 cada setmana amb un augment força elevat del 16%. De fet és el tercer tipus de delicte que registra un major increment. Cal preguntar-se de què serveixen les campanyes reiterades fins a l’avorriment que promou Ada Colau des de l’Ajuntament contra la violència masclista, perquè aquesta ha crescut i crescut al llarg del seu mandat. Potser en lloc de tanta publicitat podrien esmerçar l’atenció en les causes reals i actuar sobre elles en lloc de perseguir tants fantasmes.

Els homicidis dolosos i assassinats també han crescut d’una manera extraordinària. S’han produït 68 delictes d’aquesta mena, dels quals 17 s’han vist confirmats i això representa un augment d’aquests últims d’un 70%, un altre increment que preocupa.

Curiosament en una ciutat on t’ofereixen la possibilitat d’obtenir droga anant pel carrer a llocs tan cèntric com algunes  cantonades de la Rambla, només s’han produït 527 fets delictius d’aquesta mena, amb un increment del 5,4%. Aquí la pregunta a fer-se opera en sentit contrari. Com és possible que hi hagi tan poques detencions quan els delinqüents fins i tot controlen part del barri del Raval d’una manera pública i notòria? És també una dada preocupant que necessita ser aclarida per part dels responsables de la ciutat.

És clar que sempre es podrà dir que els furts, aquests delictes menors però que poden fer molt la guitza, s’han mantingut pràcticament estancats, han disminuït un minúscul 0,8%, cosa que no deixa de tenir la seva lògica si s’observa la xifra astronòmica assolida: 108.303. És a dir, quasi 300 furts al dia a la ciutat de Barcelona.

Senyores i senyors, això va a pitjor i tenim un problema que de moment no troba solució ni per part d’Ada Colau ni per part de la Generalitat, responsable última de l’ordre públic.