Les reaccions han estat immediates i poc favorables. Els socialistes ho rebutgen, almenys de bon principi, perquè Collboni continua entestat a ser alcalde de Barcelona en solitari malgrat la inesperada derrota. Tant és així que el mateix Iceta, ara com a ministre de Cultura, pressiona al PP perquè no faciliti el govern de Trias per ser la llista més votada i que atorgui part dels seus vots o tots als socialistes.
És una estranya reclamació enmig d’una campanya electoral, on socialistes i populars es desqualifiquen de forma gruixuda. L’argument d’Iceta no deixa de ser peregrí i molt poc adient per a un ministre de cultura, perquè argumenta que cal impedir que l’alcalde de Barcelona sigui un independentista.
La manca de credibilitat de la proposta és total perquè els socialistes van governant amb JxCat la Diputació de Barcelona, que té un pressupost de més de 1.000 milions d’euros, i aquí no hi ha hagut cap problema. Però, és que a més han pactat ja les diputacions de Tarragona i Lleida amb ERC, que ara després de la derrota a les municipals és més independentista que mai, i, per tant, l’argument cau pel seu propi pes al marge que fora d’alguns mitjans de Madrid ningú veu en Trias un perillós independentista.
La proposta de repartir-se entre tres l’alcaldia de Barcelona, a més de ser poc habitual, presenta inconvenients clars.
Genera confusió i desconfiança entre els ciutadans, que no tenen clar qui ostenta la màxima responsabilitat en cada moment.
Dificulta la coherència i continuïtat de les polítiques municipals perquè cadascú jugarà la seva carta.
Pensem només en la superilla, que Collboni al final ha enfilat també la proa.
D’altra banda, l’herència és bastant tòxica. Ara que s’han acabat les obres de Consell de Cent es pot veure que fins i tot la part privilegiada (de la perjudicada com el carrer València ja no cal ni parlar-ne), presenta greus inconvenients per als mateixos residents no només per la pujada de preus dels lloguers, sinó pel funcionament quotidià perquè, per exemple, la característica de carrer per vianants fa que durant el matí es converteixi en zona d’aparcament de camions i camionetes que efectuen així la descàrrega de mercaderies per a les àrees adjacents, on amb la liquidació de xamfrans aquesta operació esdevé cada cop més difícil.
No cal atribuir només a les ambicions de Colau, que les té, doncs cal recordar que la seva organització establia un màxim de 2 mandats i això es va canviar perquè es tornés a presentar, sinó que també intervenen els interessos dels Comuns, una coalició que reprodueix el que vol fer Sumar, formada en el cas d’aquí per les restes d’IC, el petit nucli del Partit Comunista que es va integrar a IC, Podemos i el conglomerat de seguidors de Colau forjat en la seva història prèvia entorn de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de la que va ser fundadora el 2009 i portaveu fins al 2014, i la fundació Observatori DESC que és d’on procedeixen la majoria dels càrrecs del grup de Colau dins dels Comuns.
Si el ciment que ha donat el gran poder a l’Ajuntament de Barcelona i els llocs de treball que genera desapareix, el futur d’aquesta organització política, prototipus de Sumar, és molt difícil perquè el seu màxim poder a Catalunya es concentraria en el municipi del Prat de Llobregat.
La proposta de repartir-se entre tres l'alcaldia de Barcelona, a més de ser poc habitual, presenta inconvenients clars Share on X
Loading ...
