L’absolució de Trapero, formalment benvinguda, com no podia ser d’altra manera, és en termes polítics una patata calenta per a l’independentisme per diverses raons.
Qüestiona el discurs de la manca d’independència de la justícia espanyola, que mostra que és suficientment independent per a presentar contradiccions tan importants com les que hi pot haver entre l’exposició motivada d’aquesta sentència de l’Audiència Nacional i la del Tribunal Suprem, que va condemnar a anys de presó diversos responsables de l’1 d’octubre. També posa en relleu la feblesa de l’esquema d’interpretació d’una part dels jutges i les forces polítiques espanyoles en la consideració del que va ser l’1-O. Malgrat tot, cal subratllar que és molt diferent considerar si Trapero va tenir responsabilitats o no en aquell afer, al judicar si l’afer era en si mateix un delicte o no ho era. Són dues coses ben diferents.
L’escenari que ara queda dibuixat és que Trapero va actuar correctament, però els fets produïts des de la perspectiva de la legalitat espanyola van ser greus, si bé la seva gravetat no guarda relació amb el comandament del Major dels Mossos.
Ara Trapero és el Mosso d’Esquadra que ostenta el grau màxim, el de Major i per tant no és que li obrin la porta a retornar, és que difícilment podrien fer una altra cosa que acceptar que es reincorpori al comandament, cosa que està per veure que l’interessat estigui disposat a acceptar. La realitat és que el que era cap i actual Major dels Mossos tenia decidit i acreditat que estava disposat a empresonar tot el govern de la Generalitat si així li hagués indicat la justícia. La reflexió és molt clara si ni tan sols el número 1 de la policia catalana està disposat a jugar la carta de la independència, no diguem ja la majoria del cos. Com ningú pot pensar que aquesta independència és un objectiu polític a un termini raonable? Òbviament no ho és, i en aquest sentit cal recordar la recent advertència de Mas Colell en el sentit que Europa mai jugarà aquesta carta. Per tant, aquest escenari perjudica sobretot JxCat i afavoreix ERC, molt necessitada de circumstàncies favorables, donat que la seva aproximació i voluntat negociadora amb el govern Sánchez a hores d’ara encara no ha comportat cap fruit, no ja en el terreny polític, sinó ni tan sols en l’econòmic.
El que ha passat amb Trapero no és altra cosa que el corol·lari que ens diu: les pròximes eleccions haurien de centrar-se en allò que realment ens afecta més durant els pròxims 3 o 4 anys: la lluita contra la pandèmia i la seguretat sanitària, la recuperació econòmica i l’accés i ús dels fons de reconstrucció, així com la forma més eficaç de superar els estralls socials produïts. Cap on es decanti l’eix dels debats assenyalarà la maduresa dels partits polítics catalans i de la mateixa societat, perquè avui l’única mentalitat guanyadora possible és la que va caracteritzar als alemanys el 1946, i a Catalunya el 1940 i el 12 de setembre de 1714: Sant Pancraç, salut i feina.
De passada, l’absolució de Trapero deixa totalment malparada l’informe de la Guàrdia Civil i del coronel De los Cobos, que la sentència desqualifica considerant que va desorganitzar el dispositiu policial. Hi ha també en aquesta derivada un efecte col·lateral gens menor que no beneficia en res la professionalitat de la benemèrita.
L’absolució de Trapero és en termes polítics una patata calenta per a l’independentisme per diverses raons. Click To Tweet
Loading ...
