A Sánchez li queden els vots que l’independentisme perd, però el seu poder polític està en màxims

L’ofensiva contra l’amnistia va pujant de to i de magnitud. La declaració de la major part del Consell General del Poder judicial (CGPJ) per 9 vots contra 5 i una abstenció del president, no per ser previsible ni tenir conseqüències pràctiques, deixa de tenir importància i manifesta el malestar que impera en un ampli sector de la magistratura. Ahir el jutge de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón, va imputar per terrorisme a Puigdemont, vinculant-lo a la direcció política “Tsunami Democràtic”. Per la seva part els sindicats de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van donar a conèixer la seva oposició total a aquesta llei i ja han convocat manifestacions.

Mentrestant, s’estan convertint en un fet generalitzat les manifestacions davant dels locals del PSOE. La gran concentració a València ha marcat un punt d’inflexió en aquest sentit.

Que tot això passi en plena presidència espanyola de la UE no reforça precisament el perfil de Sánchez en el seu lideratge, circumstància a la qual se li afegeix una gestió més aviat discreta quan falten menys de 2 mesos per acabar el seu mandat. La seva inacció com a president de torn de la UE davant la gravetat dels fets del conflicte a Israel i la situació a Ucraïna diu molt poc de les seves capacitats internacionals. Fotografies i reunions, sí, però capacitat de lideratge demostrat, molt poc. Ho constata dolorosament el fet quasi oblidat de les persones amb passaport espanyol que romanen tancades a Gaza sense poder passar el pas fronterer amb Egipte perquè s’han convertit en els últims de la fila fugint d’aquell castigat territori.

Malgrat tots els mals, a Sánchez segons les enquestes li queda un recurs molt important: les enquestes no detecten una pèrdua significativa de vot, en tot cas gran part del que perd es veu compensat pel traspàs d’electors de Yolanda Díaz. Això fa que es mantingui entorn del 30-31% dels vots calculats sobre una participació del 65% i entorn dels 120 diputats. Aquest fet unit als resultats de Sumar i els altres grups que li donen suport, continua fent molt difícil una alternativa clara per part dels populars, que continuen millorant el seu resultat, però amb una xifra que fa necessaris els vots de Vox per assolir la majoria absoluta, si bé aquesta no és clara.

Per tant, la força de Sánchez rau en la resistència del seu electorat. Fet que no vol dir que l’erosió no acabi sent més gran i deteriorant significativament el PSOE. De moment les pèrdues no són catastròfiques.

La raó cal cercar-la en els diferents comportaments electorals generacionals, mentre el PP obté majories clares en els votants més grans de 45 anys, el PSOE guanya per sota aquesta franja d’edat. Ho fa per marges molt petits, entre 1 i 3 punts, però guanya. Si els populars no aconsegueixen modificar aquesta distribució electoral de vot, difícilment aconseguiran una majoria clara. Més quan Sánchez té un clar predomini de vot entre les dones, i el vot popular presenta un important forat negre a Catalunya, que després d’Andalusia és qui aporta més diputats al Congrés.

La paradoxa és que aquest fenomen d’edat té un comportament invers a Catalunya en relació amb l’independentisme, que és la primera opció per a la població d’entre 45 i 77 anys, però és clarament derrotada en el sector més jove, per sota dels 40 i tants anys, i també en la franja d’edat més avançada, per sobre dels 78. No deixa de ser paradoxal que una oferta de futur com és l’independentisme desperti menys interès en la gent jove que l’opció autonomista, que és la preferida, o la federal.

Sigui com sigui els partits independentistes que van obtenir 2 milions de vots el 2017, ara no han arribat a l’1.140.000 i sense comparar-ho amb aquella magnitud màxima. Però amb els resultats mitjans de les últimes consultes anteriors al 2017, es pot considerar que l’independentisme ha perdut 400.000 votants. És una altra gran paradoxa. En el moment de major feblesa electoral i social, de menor força mobilitzadora, s’aconsegueix el major rendiment polític. Miracles de la política.

La força de Sánchez rau en la resistència del seu electorat. Fet que no vol dir que l'erosió no acabi sent més gran i deteriorant significativament el PSOE. De moment les pèrdues no són catastròfiques Click To Tweet

Creieu que el Girona Futbol Club pot quedar entre els tres primers equips de la lliga?

Loading ... Loading ...

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.