A Catalunya no hi falta aigua, sinó bons governants

A la crítica reiterada que es fa al govern Aragonès per la seva imprevisió en les obres per pal·liar una sequera, que fa 3 anys que dura –o sigui que de temps n’ha tingut- a més d’haver retardat per evitar aplicar-la en festes de Nadal, la nova fase de restricció, malgrat que les reserves ja havien entrat en la crítica xifra del 17% per a les conques interiors que subministren aigua a la regió metropolitana, cal afegir-hi una crítica molt més gran a la totalitat, que desqualifica totalment la seva visió com a governant a més de la seva capacitat realitzadora.

Perquè d’aigua, fins i tot en sequera tan extrema, a Catalunya n’hi ha tanta que es malgasta. Constatem-ho:

La mitjana espanyola de reg a manta, és a dir per inundació del conreu, que és com ja regaven els àrabs al segle XII, és del 22% i escaig, mentre que el 79% de la superfície espanyola, que no és petita, 3,9 milions d’hectàrees, són de reg eficient bàsicament aspersió i reg localitzat a més d’altres opcions de molta menor aplicació. Per tant, el seu nivell d’eficiència és alt. I si en lloc de comparar-lo amb el conjunt espanyol baixéssim al detall de la regió murciana, l’eficiència encara seria molt més gran.

Però a Catalunya també ens hem adormit en la palla i hem passat de ser els primers a Espanya en dur a terme un gran regadiu per iniciativa privada, com el del canal d’Urgell (com el ferrocarril ho va ser amb la línia Barcelona-Mataró o amb la Revolució Industrial), i està a la cua en l’eficiència en regadiu. Perquè el 48% es fa per inundació, més del doble que la mitjana espanyola! Això vol dir que si tinguéssim la mateixa exigència que tenen la resta dels regadius a Espanya, disposaríem d’una quantitat ingent d’aigua.

Però és que la xifra, si baixem al detall, encara és pitjor en determinades comarques. El reg per inundació significa el 88% al Pla d’Urgell, el 60% a la Noguera, el 78% a l’Urgell i el 61% al Baix Empordà, que atenció és aigua que procedeix del Ter, una de les fonts principals de proveïment de Barcelona. Per al conjunt del Ter el reg per inundació representa el 43% del total i això és una brutalitat d’aigua.

De fet, en el conjunt català, si tinguéssim el mateix nivell d’eficiència regant que a Espanya, tindríem un excedent anual de més de 1000 hectòmetres³ i per aquells que no estiguin familiaritzats amb les unitats cúbiques, aclarim que això equival a 1.000 milions de metres³ i si vol fer l’equivalent amb litres, és com es manega ja gent de ciutat, encara ha de multiplicar aquesta última xifra per 1.000.

Tota aquesta aigua, repetim-ho, i en estàndard espanyol contribuiria ara a resoldre el dèficit urbà i industrial, representaria un ingrés extraordinari per a les comunitats de regants i permetria augmentar el nombre d’hectàrees regades.

Per què durant tant de temps no s’ha fet res en aquest sentit? Com és que no s’ha incentivat, després dels reiterats períodes de sequera, aquesta lògica transformació que no té res de revolucionària perquè són mètodes d’eficiència en el reg que fa dècades i dècades que s’apliquen? La resposta és senzillament perquè tenim mals governants.

I ho demostra un altre fet. El forat negre del Segarra-Garrigues. Aquest era un gran regadiu iniciat per la Generalitat fa dècades. Havia de regar 65.000 hectàrees de manera eficient amb la seva immensa majoria i ja de bon principi, donat que era un reg de nova planta. I a més, era una ocasió per dur a terme la concentració parcel·lària. Tot plegat multiplicava l’eficiència agrícola de totes aquelles hectàrees a transformar. Han passat anys i anys, s’han invertit més de 1.200 milions d’euros, suficients per fer una línia d’alta velocitat de Barcelona a la frontera, però només es reguen unes 15.000 hectàrees. Hi ha, per tant, una gran inversió immobilitzada que no rendeix perquè cada hectàrea transformada de moment té un cost de 800.000 euros!

És una brutalitat. Una malversació legal de cabals públics i el pitjor del cas, ni el govern de la Generalitat, ni el Parlament, ni la teòrica oposició han abordat el problema. Els socialistes d’Illa, els comuns de Colau, i ja no diguem les petites formacions del PP i Vox mai han plantejat res en aquest sentit.

Som ben desgraciats perquè ens dediquem a votar gent que mal governa i mal fa d’oposició.