Fa uns anys aquesta frase hauria semblat una exageració de sobretaula. Avui és una realitat estadística que ha captat l’atenció de sociòlegs, urbanistes i responsables polítics:
Barcelona té pràcticament tants animals de companyia com nens. I durant alguns períodes, fins i tot més gossos que infants de determinades franges d’edat.
La dada és tan sorprenent que sembla una anècdota. Però en realitat és el reflex d’un canvi profund en la manera com vivim, formem famílies i ens relacionem amb la ciutat.
Les xifres que ho expliquen tot
Segons dades recents, Barcelona comptava amb aproximadament 170.000 animals de companyia censats i uns 194.000 nens de 0 a 14 anys. La distància és cada vegada menor.
Si ens fixem només en els gossos, la tendència és encara més impactant. El registre veterinari va arribar als 174.714 gossos censats a la ciutat, una xifra rècord.
I si ampliem el focus a Catalunya, el fenomen és encara més evident: hi ha 1,25 milions de gossos davant d’1,13 milions de menors de 14 anys. És a dir, ja hi ha més gossos que nens.
Mentrestant, la natalitat continua caient i Barcelona registra alguns dels nivells més baixos de naixements de la seva història recent.
El gos és el nou fill?
No exactament.
Però cada vegada més persones viuen soles, retarden la maternitat o la paternitat, o decideixen directament no tenir fills.
En aquest context, els animals de companyia han passat de ser mascotes a convertir-se en membres de la família.
No és casualitat que a Catalunya entre un 8% i un 9% dels testaments ja incloguin disposicions específiques per protegir els animals després de la mort dels propietaris.
Tampoc és casualitat que la despesa en mascotes creixi any rere any. El 2023 les famílies catalanes van destinar prop de 783 milions d’euros als animals de companyia, amb una despesa mitjana d’uns 250 euros per llar.
Els gossos tenen assegurances, fisioterapeutes, guarderies, menús personalitzats i fins i tot serveis de transport.
Fa només dues dècades, això hauria semblat extravagant.
Avui forma part de la normalitat urbana.
La Barcelona dels cotxets… i de les corretges
Passejar per qualsevol barri de la ciutat ofereix una imatge reveladora.
A moltes places hi ha més corretges que cotxets.
Els parcs canins s’han multiplicat.
Les discussions veïnals sobre convivència ja no giren només al voltant de les escoles o els equipaments infantils, sinó també sobre espais per a gossos, zones d’esbarjo i normatives de tinença.
La ciutat s’està adaptant a una nova realitat demogràfica.
Una realitat que ningú havia previst fa trenta anys.
El debat que incomoda
La qüestió no és si hi ha massa gossos.
La pregunta és una altra:
Què està passant perquè cada vegada hi hagi menys nens?
L’augment dels animals de companyia no és la causa del problema. És el símptoma.
Habitatges cada cop més cars, dificultats per emancipar-se, inestabilitat laboral, maternitats tardanes i un model urbà que sovint complica la criança formen part de l’equació.
Un gos aporta companyia, afecte i vincle emocional.
Un fill exigeix una estructura econòmica, social i vital molt més complexa.
Potser la dada més important no és que Barcelona tingui gairebé tants gossos com nens.
Potser la dada important és que aquesta realitat ja no sorprèn ningú.
La pregunta final
Si la tendència continua durant la pròxima dècada, Barcelona podria convertir-se en una de les primeres grans capitals europees on els animals de companyia superin clarament la població infantil.
I llavors la qüestió serà inevitable:
Estem construint una ciutat pensada per criar fills o una ciutat pensada per conviure amb mascotes?
La resposta dirà molt més sobre el futur de Barcelona que qualsevol cens de gossos.
A Barcelona cada vegada hi ha més corretges i menys cotxets. El debat no és sobre els gossos. El debat és: per què cada vegada hi ha menys nens? #Barcelona #natalitat Share on X
