El deteriorament del sistema educatiu català no és una percepció: es pot mesurar. I quan es mesura, el resultat és inequívoc. Catalunya ha deixat de ser una referència per situar-se per sota de la mitjana espanyola en indicadors clau, després d’haver estat històricament per davant.
Els informes PISA permeten observar aquesta evolució amb precisió. No són anuals —es realitzen cada tres anys—, però ofereixen una sèrie prou consistent per detectar tendències estructurals.
L’any 2015, Catalunya obtenia aproximadament 500 punts en matemàtiques i 504 en ciències. Espanya, en el mateix període, registrava 486 i 496, respectivament. La diferència era clara: +14 punts en matemàtiques i +8 en ciències a favor de Catalunya. Es tractava d’un sistema millor dins del marc espanyol.
Tres anys després, el 2018, Catalunya retrocedia fins als 490 punts en matemàtiques i 489 en ciències. Espanya també baixava, però menys: 481 i 483. Catalunya continuava per davant, però la distància es reduïa de manera significativa.
El trencament es produeix el 2022. I la data no és accidental.
Catalunya cau fins als 469 punts en matemàtiques i 477 en ciències. Espanya, tot i retrocedir, queda per sobre: 473 en matemàtiques i 485 en ciències. El diferencial s’ha invertit: Catalunya passa de liderar a quedar 4 punts per sota en matemàtiques i 8 en ciències.
La lectura accentua el problema. Catalunya obté 462 punts el 2022, el seu pitjor registre històric. La caiguda respecte al 2018 és de 38 punts, el doble del descens mitjà dels països de l’OCDE.
Aquestes xifres no són anecdòtiques: defineixen una trajectòria. Entre 2015 i 2022, Catalunya ha passat de ser clarament superior a Espanya a quedar-hi per darrere. I no només això: se situa per sota juntament amb altres comunitats autònomes, en un context en què els resultats globals espanyols tampoc no destaquen especialment.
La interpretació oficial apunta a factors demogràfics: major presència d’alumnat immigrant, més complexitat social, centres amb necessitats elevades. És un element real, però no altera el fet central: el sistema no absorbeix aquesta complexitat, sinó que empitjora amb ella.
A més, una part del professorat no se sent responsable dels resultats, com si no hi tingués res a veure, malgrat que el sindicat majoritari, USTEC, té un paper rellevant en l’evolució del sistema. Paral·lelament, les famílies semblen ignorar la magnitud del problema, com si no els afectés directament o no en fossin conscients.
Aquest és el punt clau.
Perquè PISA no mesura ideologia. Mesura competències bàsiques: comprendre un text, resoldre un problema matemàtic, interpretar una situació científica. I en aquests tres àmbits, Catalunya retrocedeix de manera més intensa que la mitjana.
El sistema educatiu, per tant, no està compensant desigualtats: les amplifica.
Aquesta evolució coincideix amb una transformació profunda del model educatiu, així com amb altres fenòmens que afecten directament els adolescents, entre els quals destaca el programa Coeduca’t i les seves conseqüències.
Un d’aquests fenòmens és el consum de pornografia.
Les dades de l’enquesta ESTUDES 2023, integrada en els informes de l’OEDA, ofereixen un retrat precís. Entre els joves de 14 a 18 anys a Espanya, el consum en els últims 12 mesos és del 29,0%, mentre que a Catalunya arriba al 58,3%. En els últims 30 dies, les xifres són del 18,2% a Espanya i del 43,9% a Catalunya.
La diferència per sexe és clara: el consum és significativament més elevat entre els nois. I l’edat d’inici és precoç: a Catalunya se situa entorn dels 12,5 anys.
Això situa el primer contacte amb contingut sexual explícit en una etapa anterior o simultània a la intervenció educativa sistemàtica en matèria afectivosexual del programa Coeduca’t. És a dir, l’educació no arriba abans que l’estímul, sinó després.
Entre 2015 i 2022, mentre els resultats acadèmics retrocedeixen, el consum de pornografia entre adolescents es manté en nivells elevats i amb un inici cada cop més precoç. Són dos processos paral·lels, amb el Coeduca’t situat en aquest context.
Un sistema educatiu es defineix pels seus resultats. I els resultats, en el cas català, indiquen una pèrdua de posició relativa i una caiguda significativa en competències bàsiques.
Això no és una interpretació. Són dades.
