La Comunió Anglicana, nom de l’Església oficial anglicana d’Anglaterra (el rei n’és el teòric responsable últim), travessa actualment la seva crisi més profunda des de la Reforma al segle XVI.
El declivi a Anglaterra: Anglicans vs. catòlics
Històricament, l´Església d´Anglaterra (CofE) era la denominació dominant. Tot i això, les dades del 2024-2026 mostren un canvi demogràfic sense precedents:
El nombre d’assistents en un diumenge típic va pujar un 1,5% fins a 582.000 persones el 2024, i l’assistència presencial setmanal total es va situar en poc més de 701.000 persones. L’assistència setmanal adulta el 2024 va ser un 18% inferior a la del 2019, i l’assistència infantil setmanal va ser un 24% inferior a la del 2019.
Entre el 1983 i el 2014, la població anglicana gairebé es va reduir a la meitat (de 16,5 milions a 8,6 milions), mentre que la població catòlica es va mantenir relativament estable (de 4,1 a 4 milions). Les persones sense afiliació religiosa gairebé es van duplicar (de 12,8 a 24,7 milions) al mateix període. Es tracta d’autoposicionament, no de nombre de practicants.
- Assistència setmanal: Segons els informes de Statistics for Mission, l’assistència mitjana setmanal a l’Església d’Anglaterra el 2024 va ser de 701.000 persones, mentre que l’assistència dominical mitjana va ser de 582.000.
- La paritat amb el catolicisme: Informes recents de la Biblia Society i YouGov (2025) indiquen que, per primera vegada, el nombre de catòlics practicants està a punt de superar el d’anglicans al Regne Unit.
- Anglicans: 34% dels assistents regulars a esglésies.
- Catòlics: 31% dels assistents regulars.
- El factor generacional: Entre els joves de 18 a 24 anys que assisteixen a l’església, els catòlics superen els anglicans en una proporció de 2 a 1. El 2024, un terç de les esglésies (32%) no tenia cap menor de 16 anys a la seva comunitat de culte, davant del 26% el 2019.
- Adaptar-se als paràmetres seculars, matrimoni homosexual inclosos preveres i sacerdotesses, consagració de dones, dones bisbes no ha atret els joves; vistes les xifres, els ha allunyat. El contrast amb els fets amb els catòlics és molt fort, malgrat que l’Església d’Anglaterra, com a església d’Estat, disposa d’abundància de mitjans i favors. Per exemple, la distància econòmica que separa un pastor anglicà d’un capellà catòlic és abismal, però això no vol dir més vocacions, sinó menys.
- Rellevància social: Els batejos i matrimonis anglicans han caigut gairebé un 10% entre el 2023 i el 2025. Menys del 2% de la població anglesa assisteix a l’Església d’Anglaterra almenys una vegada al mes.
- Altres dades assenyalen que, ja el 2007, els serveis de l’Església catòlica s’havien convertit en els més concorreguts de les denominacions cristianes a Anglaterra, amb una assistència mitjana de 861.000 a la missa dominical davant 852.000 als serveis anglicans. L’assistència anglicana havia caigut un 20% entre el 2000 i el 2006.
L’escissió global: GAFCON i el Gran Reset
La fractura oficial de la Comunió Anglicana es va consolidar l’octubre del 2025 i s’ha formalitzat a la reunió d’Abuja, Nigèria (març del 2026).
La Nova Organització: Global Anglican Communion (GAC)
El bloc conservador, liderat per GAFCON (Global Anglican Future Conference) i la GSFA (Global South Fellowship of Anglican Churches), ha declarat que ja no reconeix l’arquebisbe de Canterbury com a primus inter pares (primer entre iguals). Una de les causes, no la primera ni única, era la previsió que el primat anglès fos una dona, com ha estat ara amb el nomenament de l’exinfermera i sacerdotessa i bisba Sarah Mullally com a arquebisba de Canterbury.
El GAFCON afirma representar el 85% dels anglicans practicants del món (aprox. 75 a 85 milions de persones), de manera que l’Església Anglicana, originària de l’anglesa, queda reduïda a una minoria ínfima. Han establert un nou Consell de Primats independent de Canterbury per governar la seva comunió.
El centre de gravetat s’ha desplaçat de Londres a l’Àfrica. L’Església de Nigèria és ara la província més gran amb 21,6 milions de membres, superant per molt els membres actius a Anglaterra.
Causes de la divisió
La divisió no va ser sobtada sinó el resultat d’un desacord teològic acumulat sobre l’autoritat de les Escriptures.
| Causa principal | Detall del conflicte |
| Entronització de Sarah Mullally | L’elecció de Sarah Mullally com la primera arquebisba de Canterbury dona (en substitució de Justin Welby el 2025) va ser el detonant final per al cisma formal. |
| Matrimoni homosexual | Les oracions de benedicció per a parelles del mateix sexe aprovades per la CofE el 2023 van provocar que 25 províncies del Global South declaressin «manca de comunió». |
| Dones bisbes | Rebuig radical de les províncies africanes i de l’ACNA (Amèrica del Nord) a l’ordenació episcopal femenina. |
| Interpretació bíblica | El bloc de GAFCON rebutja el que anomenen «teologia revisionista» de les províncies del Nord (EUA, Canadà, Anglaterra, Escòcia). |
Països i blocs principals (2026)
- Lleials a Canterbury: Anglaterra, Gal·les, Escòcia, EUA (The Episcopal Churchla), Canadà, Austràlia (parcialment), Nova Zelanda.
- Bloc GAFCON/GSFA (escindits): Nigèria, Uganda, Kenya, Rwanda, Tanzània, Sudan del Sud i l’ACNA als Estats Units/Canadà (minoritària).
Situació actual: Al març de 2026, la Comunió Anglicana existeix de facto com dues entitats separades: una liberal/institucional centrada a Canterbury i una conservadora/numèricament majoritària liderada pels primats d’Àfrica .
L'Església Anglicana travessa la crisi més gran de la seva història moderna. Tot i el seu poder institucional, perd fidels, especialment entre joves, mentre el catolicisme resisteix i creix. #Anglicanisme #Secularització Share on X
