Catalunya viu una extraordinària anomalia, que té conseqüències greus per al present i el futur del nostre país i, de manera especial, en la nostra economia. Es tracta no només de la baixa qualificació obtinguda en les últimes proves PISA en matemàtiques, ciències i comprensió lectora, que ens situa en el lloc 13, tenint per darrere només Múrcia, Castella-la Manxa i Andalusia, malgrat que en termes de PIB per càpita, que és un indicador del nivell de vida, ocupem la quarta posició en el conjunt d’autonomies, mentre que en els resultats escolars caiem fins a la tretzena.
És un criteri estàndard que hi ha una bona correlació entre els ingressos i els resultats escolars: a més renda, millors resultats, fins a un determinat llindar en què la millora sembla congelar-se.
Els estudis comparatius (OCDE, regressions sobre PISA) situen el punt d’aplanament al voltant de 25.000–30.000 USD de PIB per càpita (PPP, dòlars internacionals constants). A partir d’aquest rang, increments addicionals de renda mostren rendiments decreixents sobre els resultats educatius mitjans. Per sota d’aquest nivell, el pendent és clarament positiva; per sobre, la corba esdevé gairebé horitzontal (el llindar varia lleugerament segons l’any, la base de dades —PISA 2000–2022—, si s’usa PIB nominal o PPP, i si es controla per desigualtat, despesa educativa o capital humà dels pares). Però l’ordre de magnitud és estable: 30.000 USD PPP).
Catalunya no està en aquest llindar i, per tant, la seva posició hauria de ser molt millor, bé per sobre de la renda mitjana o una mica per sota, però no retrocedir nou posicions.
Les CCAA espanyoles mostren una correlació directa positiva (coeficient de Pearson r = 0,533, valor p = 0,028, estadísticament significativa). Si s’exclou Catalunya, aleshores la correlació millora fins a 0,587 (p = 0,017), fet que demostra que a Catalunya hi ha una anomalia amb resultats PISA clarament per sota de la mitjana espanyola i de regions amb renda inferior.
Catalunya: clarament per sota de la recta de regressió (renda molt alta però PISA similar a Extremadura o per sota de la mitjana nacional).
Existeix correlació positiva entre riquesa econòmica (PIB per càpita) i resultats educatius (PISA), com és habitual en estudis internacionals (OCDE). Les comunitats més riques solen invertir més en educació, tenir menys desigualtat socioeconòmica o millor gestió.
Són diversos els factors que teòricament poden explicar aquests mals resultats, perquè no obeeixen a una única causa. Normalment, l’explicació es fa servir per fugir d’estudi, és a dir, per no plantejar respostes contundents al problema. Per evitar-ho, és millor acudir a l’exemple contrari del català: com amb molts menys diners s’han millorat resultats. Estem parlant de Polònia.
Polònia és un overperformer claríssim (el contrari de l’anomalia negativa de Catalunya). Amb una renda mitjana-baixa, aconsegueix resultats educatius superiors als que correspondrien per la correlació general europea (r ≈ 0,45-0,55). És un dels millors exemples europeus de bon rendiment relatiu. PISA Matemàtiques 2022: 489 punts (per sobre de la mitjana OCDE de 472 i clarament superior a Espanya 473, França 474 o Alemanya 475).
És un cas d’estudi clàssic: reformes educatives profundes als anys 90-2000 (descentralització, currículum rigorós, formació docent) van fer que passés de resultats mediocres a estar entre els 10-15 millors del món malgrat no ser rica. Això demostra que la política educativa pot trencar la correlació renda-PISA en positiu (cosa que Catalunya no ha aconseguit).
I ara afegim-hi el corol·lari que mereix estudis a part.
Segons l’FMI, Polònia s’equipara o supera Espanya aquest any en PIB per càpita d’igual poder adquisitiu (PPA) i, segons les noves actualitzacions, la Productivitat Total dels Factors, la que defineix més plenament la capacitat d’un país, resulta en el cas català clarament inferior a la UE, en contra de les estimacions oficials. Si hom no veu en tot això una clara relació amb el greu problema educatiu de Catalunya és que viu allunyat de la realitat.
I, sobretot, això sobrevola una forma molt particular d’entendre l’ensenyament escolar del govern català, obsessionat no tant a ensenyar com en adoctrinar ideològicament i políticament a l’escola; a la pública amb certesa, i a la concertada allí fins on li deixen. La millor constatació de tot plegat és el programa Coeduca’t.
Tot això és tan decisiu que cal parlar-ne amb detall. Seguirem.
Catalunya presenta una anomalia clara entre la seva elevada renda per càpita i els seus baixos resultats PISA. Share on X
