El lituà Andrius Kubilius és la primera persona que ocupa el càrrec de comissari de defensa i espai de la Unió Europea, una cartera introduïda el 2024 després de les darreres eleccions al Parlament Europeu.
A pesar que la notícia concentrà certa atenció mediàtica al seu moment, ja que indicava la voluntat de Brussel·les d’avançar en un àmbit, la defensa, fins ara reservat estrictament als governs nacionals, des de llavors la tasca de Kubilius ha estat extremadament discreta. Quelcom que no ha d’estranyar, ja que com ja exposàrem, el seu paper oficial és més industrial que no pas militar.
No obstant això, recentment Kubilius ha fet unes declaracions interessants que cal comentar.
Durant una conferència sobre seguretat internacional a Suècia el passat 11 de gener, el comissari europeu Kubilius apuntà que la UE hauria de considerar constituir un exèrcit europeu permanent d’uns 100.000 membres.
Per a defensar el seu postulat, Kubilius es preguntà si els Estats Units serien militarment més poderosos si disposessin de 50 forces armades, una per a cada estat federat. I afegí: “s’imaginen cinquanta polítiques de defensa i cinquanta pressupostos militars a escala estatal, en comptes d’una sola política i pressupostos de defensa federals?”
Evidentment, l’argument no és traslladable tal qual a Europa, ja que la UE no s’ha constituït mai com un estat, ni de moment ambiciona fer-ho, però té el seu mèrit.
Més important encara, les enquestes d’opinió acompanyen Kubilius: la política de defensa és una de les poquíssimes àrees on els ciutadans europeus manifesten una clara voluntat d’aprofundir el procés d’integració: el 2025, un 81% dels europeus es declarava a favor d’una política de defensa i seguretat comuna.
El que segueix tirant enrere són les capitals nacionals, incloses les més proeuropees i enmig de l’actual context de tensions geopolítiques, com el fracàs en curs del futur caça europeu entre Berlín i París ho demostra.
A més, Kubilius no començaria la tasca d’un exèrcit europeu des d’un full totalment en blanc perquè ja existeix una primera agència europea amb el seu propi cos uniformat: Frontex disposa des del 2021 del Cos Permanent de la Guàrdia Europea de Fronteres i Costes, que preveu incrementar fins als 10.000 efectius el 2027. Una xifra que comença a ser respectable.
Kubilius afegí més arguments de pes a la seva tesi. Exposà que la capacitat europea de defensa reposa sobre tres pilars: més inversió en capacitat de producció, institucions preparades i organitzades, i voluntat política per a dissuadir adversaris, i si cal, enfrontar-los en el camp de batalla.
I aquí arriba la millor part de l’exposició del comissari: sense afirmar-ho obertament, Kubilius denuncià que fins ara els plans europeus s’han limitat al primer dels tres àmbits: el productiu (que és l’àmbit on més competències té la seva direcció general). Amb un simple increment de la despesa, afirmà, no s’aconseguirà mai que la UE sigui capaç de defensar-se per si sola.
“Hem de començar a invertir els nostres diners de manera que siguem capaços de lluitar com Europa, i no pas com una col·lecció de 27 exèrcits bonsai nacionals”. Una expressió que Josep Borrell (i aquest mateix diari) ja havíem emprat.
Kubilius va concloure la seva exposició proposant la fundació d’un “Consell de Seguretat Europeu” amb alguns membres permanents i d’altres rotatoris, sota la presidència de les institucions de Brussel·les: Comissió i Consell. El Consell de seguretat s’encarregaria d’adreçar les qüestions més rellevants en l’àmbit de defensa, i es podria estendre a algun tipus de participació del Regne Unit.
Aquesta solució institucional sigui potser la proposta menys encertada de l’exposició del comissari, ja que l’artefacte que dibuixà sembla fortament inspirat del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, que ha proporcionat resultats molt pobres al llarg de la seva existència de 80 anys, sent totalment incapaç de resoldre cap conflicte internacional d’envergadura.
Hem de començar a invertir els nostres diners de manera que siguem capaços de lluitar com Europa, i no pas com una col·lecció de 27 exèrcits bonsai nacionals. Share on X
