Gran part de les economies de les principals potències mundials estan virant cap a una energia amb menys impacte mediambiental. Segons un recent article publicat a l’Informe Mensual de Caixabank Research, l’evolució prevista del consum energètic durant els deu anys vinents dependrà de 4 factors diferents: Mesures de descarbonització (reducció del diòxid de carboni), millora de la xarxa elèctrica, impuls de l’anomenada fiscalitat verda i, finalment, la reducció de la intensitat energètica (energia consumida per unitat de PIB).
No obstant això, continua l’article, l’Administració d’Informació d’Energia dels Estats Units calculen que en els 20 anys vinents el consum global de l’energia s’incrementarà en un 15%. Però això no és tot, el cost del consum es dispararà en un 18%. El motiu no és més que l’ús energia renovable, que generalment presenta un cost sensiblement més gran que altres fonts més tradicionals. Una cinquena part de l’increment del consum es localitzarà a Àsia, especialment a l’Índia i la Xina.
Tot i que s’estima que l’ús dels hidrocarburs disminueixi, és totalment incert l’evolució de la contaminació atmosfèrica. La situació no és especialment favorable, ja que en 2018 s’han emès 34.854.000 de tones mètriques de diòxid de carboni a l’atmosfera, un 13% més que el 2010, quan l’objectiu que es persegueix és la seva reducció. Xina ha contribuït en un 61% a aquest augment perquè, encara que els seus progressos en control de pol·lució estan sent notables, les mateixes dinàmiques del seu elevat creixement econòmic i el pes de la seva indústria pesant han jugat en contra seu. Altres economies emergents, especialment l’Índia, no s’han registrat progressos, el que dificultarà assolir els objectius fixats.
Un altre motiu que genera preocupació és el gran ús que encara se li dóna al carbó com a font d’energia. Aquesta font d’energia, que presenta uns costos considerablement baixos, va suposar el 2018 el 26,9% del consum energètic global.
En aquest sentit, l’evolució prevista de la intensitat energètica a nivell global dependrà críticament del que passi a la Xina. El gegant asiàtic continuarà sent un actor fonamental, atès que s’espera que aporti un 30,0% de l’estalvi energètic entre 2018 i 2030, per sobre de la suma dels EUA i Europa Occidental (un 16,7% i un 7, 4%, respectivament). Cal destacar que la Xina preveu centrar el seu estalvi energètic en una notable reducció de la intensitat energètica, al voltant del 20% (superior al 17,4% corresponent a 2010-2018) gràcies a un procés de transformació estructural cap a un model econòmic amb un major pes del sector terciari. Per contra, Europa Occidental s’espera que dugui a terme una aportació menor, ja que parteix d’una situació relativament més eficient: el 2018, l’energia que Europa va gastar per produir cada euro del seu PIB va ser inferior a la que van gastar els Estats units i la Xina, un 31,6% i 40,9% menys, respectivament.
En definitiva, l’economia global està evolucionant cap a un mix energètic més sostenible, que pretén combinar un creixement econòmic dinàmic amb un major control de la contaminació. No obstant això, tot apunta que els progressos que observarem en els anys vinents seran limitats, ja que, si bé el PIB global s’espera que creixi molt per sobre del consum energètic, les emissions de carboni seguiran augmentant de forma notable i la millora respecte a l’última dècada serà modesta.
