Hem tingut ocasió de rebre una injecció en vena de debats de les quatre principals formacions polítiques espanyoles que, com és lògic, han rebut una gran atenció mediàtica. Les intervencions, guanyadors, perdedors, encerts i desencerts han estat examinats amb lupa. El balanç resultant que pensem que coincideix amb una opinió força generalitzada és que cap dels quatre líders polítics omplen bé l’escenari. O bé no hi arriben, o bé sobreactuen.
Possiblement el que més ha cobert el rol que li pertocava hagi estat Pablo Iglesias pel to, per la forma i pels continguts. No deixa de ser una paradoxa que la força que volia conquerir el cel hagi deixat pas a una representació marcada per la ponderació i l’èmfasi en la constitucionalitat de les mesures que proposa. Ara cal veure si l’electorat sap recompensar aquest major equilibri i remunta la seves deficients perspectives.
Però sobretot el que cal subratllar és l’omissió de temes fonamentals que no han ocupat la més mínima atenció per part dels líders, i el que és pitjor no els hi ha estat exigit pels organitzadors, que són a fi de comptes periodistes i per tant es pressuposa que amb una estreta relació amb la realitat.
La primera gran omissió ha estat Europa, la Unió Europea. La seva importància ve determinada per dos fets. La crisi que viu, i sobretot des de la perspectiva d’aquestes eleccions al Congrés i al Senat, les polítiques comunitàries que avui tenen un gran impacte sobre la vida quotidiana de la gent. Es tracta de recursos mediambientals, de polítiques agràries i per al món rural –recorden? L’Espanya buida-, d’infraestructures. És lògic que una acció tan retardada en el temps com l’eix mediterrani no ocupi ni un segon en el debat? L’argument que ja vindran unes eleccions europees no és vàlid a menys que deformem la seva finalitat. Aquests comicis han d’abordar qüestions a escala europea, polítiques globals de la Unió, immigració, medi ambient, defensa i ara en les del dia 28 el que calia era tractar la posició de l’estat espanyol en relació al context europeu que és una visió molt diferent. Salvant les distàncies és com si a les eleccions a l’estat d’Arkansas ningú fes referència a criteris sobre els fons federals.
L’altra gran qüestió ignorada és el canvi climàtic que ja té un impacte evident sobre la vida de la gent i l’activitat econòmica. Espanya és un dels països amb més retard d’Europa en aquesta matèria. És clar que la població espanyola és una de les menys preocupades pel canvi climàtic, però aquesta mancança hauria de tenir en els polítics una funció correctora donada la importància objectiva del tema.
Una tercera gran qüestió que a més pràcticament cap mitjà econòmic ha reivindicat ha estat la de la reforma de l’administració a la cerca d’una més gran eficiència i un efectiu rendiment de comptes. El recent informe de l’Autoridad Independiente de Responsabilidad Fiscal (AIReF) sobre les oficines d’ocupació i les polítiques actives en aquest camp és escandalós i un exemple de malbaratament de recursos públics. Malgrat això, ningú hi ha fet referència. La campanya electoral està muntada com una mena de gran subhasta, quan el que només cap és la posició de donar diners a base de gastar més o de pagar menys impostos però mai es planteja el que en tota democràcia eficaç està a l’ordre del dia, que és l’eficiència en com es gasten aquests diners.
