El terme “ninis” es va popularitzar a Espanya amb la crisi econòmica de la dècada passada per designar persones joves, en general d’entre 18 i 24 anys, que ni estudiaven ni treballaven.
A pesar que a Espanya el percentatge de ninis segueix sent dels més elevats entre els països desenvolupats, aquí, així com en la majoria d’aquestes economies, la tendència que mostren les estadístiques dels darrers anys és un estancament o inclús un lleuger descens.
Això seria en principi una excel·lent notícia, ja que dècades d’estudis han demostrat que el fenomen dels ninis és altament destructiu per la vida socioeconòmica adulta: un jove que s’hagi trobat en situació d’inactivitat durant aquesta franja d’edat clau presenta un risc altíssim de tenir problemes d’integració permanents.
Dit d’altra manera, els anys d’estudis i de pràctiques, així com el moment clau de la incorporació a la vida laboral mitjançant la primera feina, condicionen immensament les oportunitats professionals i inclús les condicions de salut que la persona tindrà la resta de la seva vida.
El problema és que el concepte tradicional de ninis (o neets en anglès, per Not in Education, Employment or Training), estaria deixant de tenir rellevància en aquest any 2025 que tanca el primer quart del segle XXI.
Quan les estadístiques de ninis se separen per sexe, apareixen tendències contràries que expliquen, i contradiuen de fet, l’aparent estancament o petita millora: el percentatge de ninis home s’incrementa mentre que el de les dones disminueix.
Això s’explica, segons el periodista especialitzat en anàlisi de dades John Burn-Murdoch, perquè les mares joves que es queden a casa per a cuidar els seus fills figuren estadísticament com a ninis (cosa que és una aberració, ja que la seva situació i compromís familiar no té estrictament res a veure amb la idea d’una persona que no fa res de la seva vida). Com aquesta categoria demogràfica de mare jove s’ha reduït notablement, les xifres de ninis deixen ara en evidència els que ho són veritablement de forma més clara.
Al Regne Unit, aquests “autèntics” ninis s’han duplicat en una dècada, passant del 4,5 al 9% de la població entre els 20 i els 24 anys. El percentatge també s’ha incrementat als Estats Units, i el nombre de casos a Alemanya s’ha pràcticament duplicat també.
Es tracta de dades preocupants, però més inquietant resulten les condicions específiques del nini d’avui en dia respecte al de fa 15 anys.
Una primera és el problema dels preus de l’habitatge, que desincentiva els joves a treballar i allarga indefinidament l’estança dels fills a la casa dels pares.
Un segon factor agreujant és l’increment de l’ansietat i trastorns mentals entre la població jove. A Espanya, per exemple, la taxa de trastorns per ansietat en menors de 25 anys s’ha duplicat entre el 2016 i el 2023, segons dades oficials del ministeri de salut.
I finalment, un tercer factor és el fenomen de la solitud com a resultat de les xarxes (mal anomenades) “socials” i altres aplicacions tecnològiques. Als Estats Units, per exemple, els joves ninis passen set hores diàries totalment sols, contra cinc hores fa 10 anys.
Fer que els joves ninis avancin de la inactivitat al món laboral sempre ha estat un repte, però les condicions que les societats occidentals actuals els presenten són més complicades que mai. La joventut d’Europa i els Estats Units necessita més que mai confiança en ells mateixos i en el futur.
El terme ninis es va popularitzar a Espanya amb la crisi econòmica de la dècada passada per designar persones joves, en general d'entre 18 i 24 anys, que ni estudiaven ni treballaven Share on X
Loading ...
