Els compromisos incomplerts del Govern Sánchez en habitatge (2018–2024) (II)

Dit clar i concret: si Sánchez hagués complert el que havia promès en matèria d’habitatge des del 2018, la crisi, no existiria.

Des de la seva arribada al poder el juny del 2018, Pedro Sánchez ha reconegut repetidament el problema de l’habitatge i ha anunciat ambiciosos plans per aturar-lo –però l’execució efectiva ha estat molt limitada.

Cal destacar que Espanya pràcticament va deixar de construir habitatge protegit durant la darrera dècada, situant-se amb un parc social al voltant del 2,5% del total d’habitatges, molt per sota del 9% de mitjana europea. El 1981 gairebé la meitat dels habitatges nous eren protegits, però el 2019 amb prou feines van ser el 8,5%.

De fet, el 2020 les administracions públiques només van promoure 328 habitatges a tot Espanya, un mínim històric. La responsabilitat governamental és òbvia. Davant d’aquesta realitat, el Govern de Sánchez va prometre reactivar l’habitatge públic, encara que els resultats tangibles han estat escassos.

A continuació, es resumeixen els principals anuncis en matèria d’habitatge durant els governs de Sánchez i el grau de compliment:

• 2018 – Pla 20.000 habitatges assequibles: Poc després d’assumir la presidència, el juliol del 2018, el ministre José Luis Ábalos va presentar un pla per construir 20.000 habitatges de lloguer assequible en 4 o 6 anys. Aquest va ser el primer gran compromís públic de l’era Sánchez per ampliar l’oferta social.
• 2021 – Ampliació a 100.000 habitatges: El 2021 el Govern va elevar la meta a 100.000 habitatges protegits o assequibles en construcció. Així mateix, el gener del 2022 va llançar el Pla Estatal per a l’Accés a l’Habitatge 2022-2025 amb diverses mesures de suport.
• 2023 – Pla de Lloguer Assequible (184.000 habitatges): Coincidint amb un any electoral, el 2023 es va anunciar juntament amb CCAA i ajuntaments un Pla d’Habitatge de lloguer Assequible que aspira a construir 184.000 habitatges públics o protegits. A més, l’abril del 2023 Pedro Sánchez va prometre en total fins a 244.000 nous habitatges públics, mobilitzant diferents fonts (incloent-hi 50.000 de la Sareb, habitatges de ministeris, convenis amb promotors, etc.)
• Llei pel Dret a l’Habitatge (2023): El maig del 2023 es va aprovar la primera Llei estatal d’Habitatge de la democràcia, que entre altres coses limita els preus del lloguer a zones tensionades i reforça la protecció davant de desnonaments. Encara que aquesta llei aborda la regulació de mercats, el seu impacte en augmentar l’oferta encara s’ha de veure.
• PERTE d’industrialització (2025): El 2025, el govern va anunciar un PERTE (projecte estratègic) per industrialitzar la construcció residencial, amb 1.300 milions € públics per impulsar mètodes prefabricats i produir 15.000-20.000 habitatges anuals addicionals en el futur.

Balanç de compliment:

Tot i els anuncis, el desplegament real ha estat molt limitat. Segons dades oficials a finals de juliol de 2024, del pla de 184.000 habitatges assequibles estaven 80.745 habitatges “mobilitzats” (és a dir, amb fons transferits a CCAA/ajuntaments) i altres 59.879 en fase de signatura o desenvolupament, però no se sap quantes han estat realment construïdes i entregades.

De fet, el mateix Govern no va poder aportar la xifra d’habitatges efectivament acabats dins d’aquest pla, cosa que no deixa de ser escandalosa. Pitjor encara, de la promesa total de 244.000 habitatges públics que Pedro Sánchez va fer l’abril del 2023, per a finals del 2024 només s’havien lliurat unes 350 unitats noves. 47.209 habitatges més estaven amb contracte signat (en obra o projecte) i 71.620 “mobilitzats” amb terreny o finançament assignat, mentre més de 115.000 ni tan sols s’havien iniciat encara.

El pla finançat amb fons europeus per construir 25.000 vivendes socials també va avançar lent: a finals del 2024 no s’havia lliurat ni una sola d’aquelles cases; només 16.067 estaven adjudicades o en projecte i 2.522 en licitació, amb menys del 50% del pressupost executat.

Les xifres pressupostàries confirmen aquesta bretxa entre el discurs i la realitat.

El 2023 l’Estat només va executar el 47% de la despesa prevista en habitatge i edificació, deixant sense fer servir més de 2.000 milions d’euros destinats a l’accés a l’habitatge, cosa que és extremadament greu, diu molt de la capacitat executiva del govern i justifica sobradament la petició de dimissió de la ministra.

Diversos analistes i mitjans han qualificat de dolent el balanç de sis anys de Govern de Sánchez en matèria de l’habitatge, assenyalant que la lentitud en l’execució i la manca de resultats concrets han contribuït a l’agreujament de la crisi.

En síntesi, l’actual crisi d’habitatge ha pres força sota els governs de Pedro Sánchez: si bé respon a factors estructurals (demografia, urbanisme, turisme…), l’absència d’una resposta pública eficaç entre el 2018 i el 2023 va permetre que el problema passés de latent a crític.

Avui Espanya s’enfronta a un desafiament de l’habitatge majúscul – el més gran en dècades – la gestació del qual coincideix plenament amb el període de Govern de Sánchez, durant el qual l’oferta d’habitatge accessible no va augmentar al ritme necessari i les solucions promeses no es van arribar a materialitzar.

 Loading ...