L’edat mitjana a Espanya ja supera els 44 anys. Aquest fet posa en evidència l’envelliment de la població, suposant un greu problema a mitjà termini per a l’economia. Segons les dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), l’edat mitjana dels espanyols ha superat els 44 anys per primera vegada. Amb una edat mitjana en els 44,2 anys, posa en evidència l’accelerat envelliment de la població.
“És la major edat mitjana des que hi ha registres”, explica Antonio Abellán, investigador del departament de Població del Consell Superior de Recerques Científiques. “L’INE recull aquestes xifres des de 1998, però si s’estudia l’edat mitjana amb dades dels censos, en 1910 era de 28,2 anys. A principis del segle XXI, de 40. I ja hem superat els 43 anys. A meitat del segle XXI arribarem als 50 anys. L’edat mitjana s’ha disparat“, afegeix. “En els últims anys ha anat en augment pels grups del baby boom, una generació molt nombrosa, la que té ara entre 42 i 61 anys”, assenyala Abellán.
Segons les dades provisionals difoses aquest dijous per l’INE, la població espanyola supera els 47 milions d’habitants, un número que no aconseguia des de 2013. En 2018, els empadronats van augmentar en 284.387 persones (0,6%). Aquest increment es deu també als ciutadans estrangers: el país va sumar l’any passat 290.573 altes d’immigrants (la xifra suposa un 6,1% més que en 2017, gairebé el doble que l’any anterior, i el major augment des de 2008), mentre que el nombre net d’espanyols va descendir en 6.186 persones (un 0,01% menys).
L’envelliment: enemic de la economía
La disminució de la població en edat laboral reduirà de manera significativa el creixement als països de l’OCDE entre 2015 i 2025. En mitjana, s’estima una reducció de la taxa de creixement potencial del 0,64%. Cal destacar que l’impacte no es produiria només pel menor creixement de la força laboral, sinó també per la reducció de la productivitat laboral associada a l’envelliment.
L’ONU admet que “en els pròxims quaranta anys el 58% del creixement de la població mundial es correspondrà amb l’increment del nombre de persones de més de 60 anys, mentre que només un 6% es correspondrà amb persones de menys de 30 anys“. És, per tant, una situació alarmant.
Tant és així que Nacions Unides preveu que, “per al 2035, la població de nens menors de 5 anys, ja en declivi en molts dels països desenvolupats, caurà també a nivell global“. “Això significa que la xifra de població mundial podria estar descendint amb el canvi de segle, sobretot si les taxes de fecunditat no trenquen amb la tendència a la baixa”.
La demografia segueix unes dinàmiques relativament predeterminades i que, segons el gruix de nombrosos estudis, continuaran pesant sobre els tipus d’interès en les pròximes dècades. D’aquesta manera, més enllà dels increments i reduccions de tipus que realitzin els bancs centrals per raons cícliques, és probable que la política monetària i l’entorn financer del futur estiguin condicionats per un context de tipus d’interès relativament baixos.
El component de l’estalvi també està sent afectat per l’envelliment de la població: d’una banda la població més madura té menors taxes d’estalvi, ja que «desestalvien» bona part de l’acumulat durant la seva vida laboral («efecte flux»), i, per l’altre, posseeix un major volum d’estalvi acumulat al llarg de la vida laboral («efecte estocatge»).
