Aquest retorçament de la lògica formal democràtica no s’acaba amb l’activitat parlamentària, sinó que el govern de la Generalitat n’és també un capdavanter, con ho constata l’argumentació del vicepresident Aragonés en el debat del passat dimarts, on l’oposició criticava amb raó la “inoperància” del govern. Com una de les respostes Aragonés va informar sobre l’aprovació d’un decret llei de suplement de crèdit per valor de 813,9 milions d’euros, afirmant que “a diferència del govern de l’estat, que a la que es va quedar sense pressupostos va convocar eleccions, nosaltres hem assumit la responsabilitat i hem adoptat decisions per tenir un pla de contingència”.
La casa al revés. És evident amb tota bona pràctica parlamentària que quan un govern no aconsegueix aprovar el seu pressupost dimiteix i convoca eleccions, perquè demostra que no té la confiança de la majoria per dur a terme allò que és la peça principal de la democràcia representativa, l’aprovació del pressupost. Voler-se presentar com a més responsables perquè s’aferren a la cadira enlloc de convocar les urnes és una degradació del funcionament democràtic de les institucions. El govern de Torra hauria d’haver dimitit i haver revalidat o no davant dels ciutadans el seu projecte, que es concreta en que el 2019 continuarem funcionant amb els mateixos diners del 2017. Naturalment això és així pel que fa a la despesa que beneficia al ciutadà, però no ho és per la banda dels sous dels polítics i dels funcionaris. Els 814 milions del decret llei per suplement de crèdit estan dirigits exactament a això, a pagar les alces de sou. Les entitats patiran i molt perquè la despesa fa dos anys que està congelada, però el sou d’Aragonés i de Torra no patirà perquè cada any s’haurà augmentat. Aquesta és la perspectiva de la responsabilitat política que tenen els que ens governen. Per rematar-ho el “pla de contingència” del que es vanta Aragonés no és res més que dir als departaments: “amb els diners que teniu del 2017 dieu què és allò que estrictament heu de gastar i oblideu-vos de tota la resta”.
Això no és governar a favor dels catalans sinó en benefici dels 4 que governen.
