Els pràcticament tres anys i mig de conflicte bèl·lic entre Rússia i Ucraïna estan portant canvis al camp de batalla que es poden equiparar amb les dramàtiques diferències que trobem entre els primers dies i els darrers de confrontacions com la Primera i la Segona Guerra Mundial.
Potser el canvi més notable és el que prové de Rússia, que s’havia caracteritzat des del primer dia de la invasió per emprar estratagemes del més conservadors i poc imaginatius.
Efectivament, el Kremlin s’havia centrat al llarg de tot el conflicte en desencadenar atacs frontals basats en elevades concentracions de blindats i infanteria. Precisament el que la doctrina soviètica exigia.
Tanmateix, en les darreres setmanes s’ha anat observant un canvi de rumb radical. Ara, com el ministre de defensa d’Ucraïna subratlla, els atacs russos consisteixen cada cop més en infiltracions d’unitats d’infanteria molt més petites, i recolzades per drons.
Això està obligant els ucraïnesos a canviar ells també d’estratègia defensiva, passant de grans fortificacions a petits punts defensius, el més baix i dissimulats possible – per tal de defensar-se de l’arma que ha revolucionat el conflicte armat: el dron suïcida pilotat per control remot.
La unitat bàsica entorn de la qual Ucraïna articula les seves línies defensives ha passat de ser el batalló (d’uns 500 homes) a l’escamot (de menys de 50).
A més, si al començament de la guerra les posicions defensives es construïen en grans espais oberts, susceptibles de ser els punts de concentració dels assalts russos, ara es privilegien entorns on la natura ofereix protecció i camuflatge, com per exemple zones boscoses.
Diverses fonts ucraïneses han assenyalat que a Ucraïna li està costant molt coordinar els esforços de construcció i gestió d’aquest nou sistema defensiu descentralitzat. Entre els crítics figura Roman Pohorilyi, el cofundador de DeepState, un mapa basat en intel·ligència de fonts obertes (OSINT) que mostra les evolucions del front i que és àmpliament utilitzat per analistes independents.
Segons fonts militars ucraïneses consultades per Politico.eu, els russos efectuen proves de la capacitat defensiva ucraïnesa al llarg de tot el front terrestre de 1.200 kilòmetres, i quan identifiquen una zona que està inadequadament fortificada o dotada de tropes, es llencen a l’ofensiva per explotar la feblesa.
Per a Ucraïna, aquesta tàctica resulta particularment esgotadora perquè disposa de menys recursos humans que l’atacant. A poc a poc, Rússia està fent retrocedir el front cap a l’oest. De fet, només al juny ocupà més de 500 kilòmetres quadrats de territori ucraïnès, el ritme més ràpid des de fa molts mesos.
Cal esperar que les forces armades occidentals prenguin nota de la canviant estratègia d’atac russa, ja que avui estan particularment mal adaptades per a respondre-hi.
La major part dels equipaments encara consisteixen en números relativament escassos de vehicles i sistemes d’armes extremadament complicats (i cars). Aquests resulten especialment vulnerables davant d’un enemic que divideix les seves forces per tal de passar desapercebut, i que empra grans números de drons d’atac per a sembrar el caos.
Ucraïna és el malaurat camp de proves de la guerra del futur. El millor que Occident pot fer és aprendre de les lliçons que ucraïnesos i russos estan tan costosament pagant.
Cal esperar que les forces armades occidentals prenguin nota de la canviant estratègia d'atac russa, ja que avui estan particularment mal adaptades per a respondre-hi Share on X
Loading ...
