El PSOE cau, sí, però no s’enfonsa. Aquest podria ser el resum de les darreres enquestes: perd força, baixa del 27-28% al voltant del 24-26%, però continua comptant amb el favor d’una quarta part de l’electorat. En un país on el desgast polític és vertiginós, no és poca cosa.
La pèrdua és significativa. Només el 66% dels que van votar PSOE el juliol del 2023 repetirien. Un de cada tres ha abandonat el vaixell. Però el partit compensa part d’aquesta fugida amb un transvasament des de Sumar, la fidelització del qual ha caigut per sota del 50% (47,4%).
El secret de la resistència socialista està en els més grans de 65 anys. Aquest bloc, graner fidel de vots, roman impertorbable. Cap escàndol sembla afectar els que segueixen veient al PSOE el garant de les seves pensions. No és casualitat: Espanya és el país de la UE que millor paga als seus jubilats en relació amb el que s’ha aportat.
El vot jove, en canvi, ha desertat. No sense cap raó. És la generació més maltractada per aquest govern, a la qual s’ofereixen bons com a anestèsia simbòlica, mentre les seves condicions de vida es deterioren. És també la que emigra, qualificada, mentre arriben migrants de capital humà més modest. Mal negoci. Però això, ara com ara, no mou el vot.
Podemos i Sumar, ara competidors, tenen junts el mateix 12% que van obtenir el 2023. El problema és el sistema electoral: premia el primer i castiga sense pietat els que queden en tercera o quarta posició. A Espanya es vota per províncies, i allà s’hi juguen els escons.
Sánchez encara pot concebre una esperança estadística. L’abril del 2023 estava per sota del 23%, a set punts del PP. Al juliol va créixer vuit punts. El PP, menys de tres. Avui la distància és una mica més gran —26,8% davant del 34,7%— però no és una barrera impossible.
El perill per a l’esquerra és al canibalisme. Si el PSOE segueix absorbint Sumar, Yolanda Díaz desapareixerà del mapa. Mentrestant, el PP flota per sobre dels 150 escons. En tindria prou amb l’abstenció de Vox per formar govern. Una altra cosa serà governar.
Mentre el PSOE no baixi del 24% ni els seus diputats caiguin per sota del centenar, Sánchez continuarà creient. Encara que sigui improbable, l’esperança hi és. Però hi ha un factor clau: l’abstenció. I això afavoreix qui té un electorat més fidel i mobilitzat. Avui no és l’esquerra.
La recepta? De manual: atiar més la polarització, l’enfrontament, la demonització de l’adversari —la dreta, i els seus aliats, jutges, Guàrdia Civil, Església, empresaris—. Com en els vells temps caïnites. Espanya torna a parlar en dues trinxeres.
El PSOE cau, però no s'enfonsa. Mentre mantingui el vot sènior, Sánchez continua somiant. #Eleccions #PSOE #Sánchez Share on X
