La fe en xifres: el canviant mapa religiós del món (2010–2020)

On som i d’on vénen les dades

Entre el 2010 i el 2020, el món va assistir en silenci a una transformació profunda i gairebé invisible: el reordenament de les seves creences. Basat en l’estudi global del Pew Research Center —un dels observatoris més rigorosos en anàlisi demogràfica i religiosa, encara que no exempt de crítiques per alguns biaixos reiterats—, aquest article explora com van canviar les afiliacions religioses en l’última dècada, combinant enquestes nacionals, censos oficials i models estadístics per a més de 200 països.

L’enfocament de Pew distingeix entre els qui s’identifiquen amb una religió i els qui no: inclou factors com natalitat, migració, edat poblacional i la cada vegada més important desvinculació religiosa.

Una majoria encara creient

El 2010, tres de cada quatre persones al planeta es consideraven part d’una religió. Deu anys després, aquesta proporció pràcticament segueix igual, més donat el marge d’error de l’enquesta de 76,7% a 75,8%. El nombre de no afiliats —el grup heterogeni que reuneix ateus, agnòstics i persones sense identificació religiosa; bàsicament indiferents—representa el 24,2% de la humanitat, assolint els 1.900 milions de persones.

Són el tercer grup més nombrós del món, després de cristians i musulmans, però cal aprofundir-hi. Dir “no afiliat” és dir poc. Aquest grup és tan heterogeni com nombrós. Hi ha ateus convençuts amb arguments filosòfics; hi ha agnòstics que dubten, i hi ha una immensa majoria que simplement viu sense fe.

Però si hi ha un país que distorsiona la balança, aquesta és la Xina.

Però si hi ha un país que distorsiona la balança, aquesta és la Xina. Amb més del 60% de la seva població sense religió declarada —influïda per dècades de secularisme estatal— la Xina representa el cor estadístic del no-creure. Tot i això, les dades xineses estan embolicades en opacitat. El control estatal sobre els censos i l’expressió religiosa dificulta saber quants són ateus reals, quants simplement no es declaren, i quants practiquen creences no institucionals fora del radar oficial.

Cristianisme: el canvi d’hemisferi

Malgrat tot, el cristianisme continua sent la fe més estesa. Però ja no ho és de la mateixa manera. Tot i que en nombres absoluts continua creixent, la seva proporció global s’ha reduït, especialment a Europa i Amèrica del Nord.

La resposta és més al sud. Àfrica subsahariana, amb la seva natalitat alta i religiositat vibrant, ha sobrepassat Europa com la regió amb més cristians del món. I serà, segons les projeccions, el nou epicentre del cristianisme global en les pròximes dècades.

Dins del cristianisme, el catolicisme continua sent el corrent dominant, però la seva hegemonia s’erosiona a poc a poc davant de l’avenç de denominacions pentecostals i evangèliques, més dinàmiques i carismàtiques.

Islam: demografia i joventut com a impulsors

Entre el 2010 i el 2020, l’islam va ser la religió que més ràpid va créixer. I la clau no és a les conversions —que amb prou feines van aportar uns tres milions de nous fidels nets en 40 anys— sinó en la demografia pura i dura.

Les dones musulmanes tenen, de mitjana, 3,1 fills, davant dels 2,7 de les cristianes. I, encara més rellevant: l’edat mitjana dels musulmans és de 23 anys, enfront dels 28 anys de la mitjana mundial. Són més joves, i són més fèrtils. Aquesta combinació garanteix un creixement sostingut.

La resta del món espiritual: estabilitat en la diversitat

Més enllà dels tres grans corrents, la resta del paisatge religiós mostra matisos:

  • Hindús: van créixer en termes absoluts (de 1.074 a 1.200 milions), però la seva proporció global es manté estable.
  • Budistes: el seu nombre s’ha estancat o fins i tot reduït lleugerament, afectat per baixa natalitat i desvinculació.
  • Jueus: el seu creixement és lleu i el seu pes percentual continua al voltant del 0,2%.
  • Altres religions (sijisme, jainisme, bahaisme, religions indígenes, etc.) segueixen la corba de creixement global (2,2 %).

Tres motors del canvi religiós

Pew identifica tres grans forces que estan esculpint el futur de la religió:

  • Natalitat i joventut: on hi ha més nens i més joves, hi ha més religió.
  • Desvinculació religiosa: sobretot en països rics, els adults estan abandonant la fe, però es detecta una recuperació entre els menors de 25 anys, sobretot homes.
  • Canvi de religió (switching): en el cristianisme hi ha moviments interns (per exemple, de catòlics a evangèlics a Llatinoamèrica, però també de protestants a catòlics als Estats Units); a l’islam, és mínim; als no afiliats, decisiu.

Un mapa en transformació

El resum és complex però clar:

  • Cristianisme: perd pes percentual, però guanya presència al sud global.
  • Islam: creix per les seves bases demogràfiques.
  • No afiliats: avancen en països desenvolupats, encara que la seva sostenibilitat a llarg termini depèn d’un relleu generacional encara incert.
  • Resta de religions: s’estabilitzen.

El món continua sent majoritàriament creient –tres de cada quatre persones– però els mapes de la fe són redibuixats. Àfrica i Àsia ja no són perifèria religiosa: en són el nucli palpitant. I a les grans ciutats del Nord, creix un tipus nou de buit: no hostil cap a la religió, sinó indiferent a ella.

Xina: el tità incert

Si hi ha un actor que pot redefinir el pes del secularisme al món, és la Xina. Però mentre les seves estadístiques segueixin modelades per l’opacitat estatal, el veritable rostre dels “no afiliats” continuarà sent un misteri. Ateisme real? Descreença pràctica? Fe privada sense etiquetes?

En qualsevol cas, la seva massa poblacional converteix la Xina en el factor més influent en el creixement de la irreligió global.

El que ve

L’informe de Pew suggereix que en alguns països desenvolupats la desvinculació es comença a alentir. I els no afiliats, envellits i amb baixa natalitat, podrien perdre impuls demogràfic.

La religió, lluny de desaparèixer, s’està reconfigurant: més diversa, més plural, més subjecta a dinàmiques migratòries, digitals i postmodernes. El segle XXI no serà necessàriament menys religiós, però sí que serà religiosament més complex.

La religió, lluny de desaparèixer, s'està reconfigurant: més diversa, més plural, més subjecta a dinàmiques migratòries, digitals i postmodernes Share on X

Consideres que Sánchez és responsable de la corrupció sistèmica del PSOE i del Ministeri de Foment?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.