L’aprofitament d’aquella saborosa escudella cuinada per als dies de festa, cuinada en els masos i monestirs de casa nostra, una volta reescalfada l’endemà esdevé un plat de reaprofitament que no té comparació. L’escudella reescalfada té un gust inèdit i molt particular, ja que aquell brou espès i llardós de la caldera on hi ha fermentat l’api, les cols, cigrons, porros, xirivies i els naps, junt amb els colls i menuts de colomí i de gallina, la careta i el morro de porc, el peu de vedella, l’os d’espinada de porc, les botifarres negres i blanques i la cansalada, ingredients que una volta reposats i refredats a la serena, tornats a reescalfar amb l’afegit de fideus i d’arròs, esdevé un gustós i poderós vitalitzador de l’organisme, però molt nociu per a les dites austeres i per als que pateixen un excés de colesterol.
En els refectoris dels convents de caputxins situats a la costa mediterrània era força habitual servir a taula un suc de peix cuinat, a guisa d’una sopa, amb farina torrada i amb el suc dels caps i els menuts del peix, especialment els caps i les potes de llagostí per tal de potenciar el gust de la sopa de peix. En efecte, capolats i picats al morter, els caps i potes dels llagostins s’usaven per a reforçar el gust del sofregit de les cassolades de l’arròs de peix. Un plat exquisit!