Les dades dels tres últims sondejos coneguts de Electomania, GAD3 (11 març), i sociomètrica (10 de març) presenten en alguns casos grans diferències.
Per a Electopanel d’Electomania, el tripartit PP-Cs-VOX guanyaria amb 171 diputats a una coalició formada per socialistes, Podem, ERC i PNB que només arribaria als 166 vots, però no aconseguiria la majoria absoluta de 176 diputats. Dependria per això l’acord amb algunes formacions regionalistes. Tota una dificultat donada la concepció centralista de VOX.
En les altres dues enquestes, la coalició de suport al PSOE sí que aconsegueix la majoria necessària, 180 escons en el cas de GAD3 i 177 en sociomètrica. En ambdues estimacions, ERC amb 10 i 13 diputats respectivament és determinant, sobretot, en el segon cas.
En aquest sentit, dues variables són decisives. La primera és si la incursió de Puigdemont reduirà l’avantatge actual d’ERC sobre el PDCAT, que oscil·la en cadascuna de les enquestes entre 9,4 i 8 escons respectivament, i en favor dels republicans. La segona condició, que Junqueras guanyi a Puigdemont. Ara per ara, sembla molt més fàcil de complir, perquè la distància entre tots dos és gran. Si no fos així i ERC no resultés ser la força hegemònica, la intenció de Junqueras de negociar amb Sánchez quedaria electoralment desautoritzada en el camp socialista.
Una segona variant d’interès és la competició VOX-Podem pels extrems. En dues de les tres enquestes, Electopanel i GAD3, el partit d’extrema dreta guanya a l’extrema esquerra per 35 a 32, i 36 a 30 respectivament, mentre que en el cas de sociomètrica Podem s’imposa per 38 a 32.
Però sens dubte el més rellevant del cas són les diferències entre els principals partits, segons l’enquesta:
Per al PNB i Bildu la variació és mínima, 6-5 en el primer cas, i 2 per als independentistes bascos d’esquerra.
És evident que la forquilla per a la majoria dels partits és molt gran: 19 diputats en el cas del PSOE, 17 al PP, ¡26 diputats! per Ciutadans, amb una desviació de l’ordre del 40%, i 8 per Units Podem. En els altres casos, començant per VOX, la diferència és reduïda, i es mou en el marge del que és raonable.
La conclusió és evident: les grans diferències entre enquestes, i els reduïts marges de les majories absolutes assenyalen que tot està en l’aire.
