El tramvia per la Diagonal continua sent una de les propostes més controvertides de l’urbanisme barceloní. La pregunta que molts ciutadans es fan és: qui ho ha decidit? En l’única consulta popular celebrada sobre el tema, durant el mandat de Jordi Hereu, els barcelonins van rebutjar la proposta. Malgrat això, l’actual alcalde, Jaume Collboni, sembla decidit a imposar-la, ignorant l’opinió ciutadana i les conseqüències que aquesta infraestructura pot comportar. Però, per què tant d’afany en un projecte tan qüestionat?
En realitat, a Collboni la democràcia no li interessa gaire quan s’entesta a governar amb només 10 regidors d’un total de 41, una minoria que posa de manifest la debilitat de la seva posició política i una situació que diu poc de l’oposició. És alcalde pel vot regalat del PP, que mostra així la seva fina perspicàcia política, i l’invalida com a opositor.
Accidents i rigidesa del sistema
El tramvia té inconvenients significatius que no es poden ignorar. Aquest dimecres, un accident entre un cotxe i un tramvia a la Diagonal va paralitzar el servei durant hores. Aquest tipus d’incidents, inevitables en un sistema rígid com el del tramvia, no només afecten el transport públic, sinó que generen grans problemes de trànsit. En comparació, un autobús elèctric pot desviar-se, cosa que redueix significativament l’impacte de qualsevol interrupció.
A més, el disseny ferroviari del tramvia resulta inadequat per a una avinguda com la Diagonal, al cor d’una de les ciutats més denses d’Europa. Convertir un passeig urbà en una via de circulació ferroviària suposa un error urbanístic greu, creant una barrera física que dividirà encara més la ciutat i els barris per sobre i per sota de la Diagonal.
El cost econòmic desorbitat
Els costos associats al tramvia són aclaparadors. La inversió inicial supera els 175 milions d’euros, als quals cal sumar altres 200 milions per rescatar la concessió privada que actualment gestiona el tramvia. El cost d’explotació addicional respecte a l’autobús elèctric es xifra en 33 milions d’euros l’any. En total, més de 400 milions d’euros, una xifra que podria duplicar-se amb els preus actuals. En realitat, tampoc sabem quin és el cost del projecte, i això és òbviament un abús. I també sembla que es produirà el rescat de la concessió. En aquest cas, els diners públics estarien finançant un negoci privat, cosa difícil de justificar.
Impactes en la mobilitat i l’urbanisme
La Diagonal travessa zones d’altíssima densitat, amb més de 35.000 habitants per quilòmetre quadrat en alguns trams. La introducció del tramvia afectarà la mobilitat metropolitana, desplaçant el trànsit cap a altres zones ja congestionades. Aquesta manca de planificació evidencia l’absència d’un model de mobilitat integrat que avaluï els impactes en el conjunt de la ciutat i la seva àrea metropolitana.
Una anàlisi rigorosa exigiria considerar alternatives com l’autobús elèctric amb pas semafòric sincronitzat, que és més flexible, menys costós i capaç d’adaptar-se millor als canvis tecnològics que estan transformant el transport públic. A més, la introducció del tramvia eliminaria línies d’autobusos, cosa que perjudicaria els ingressos de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i crearia un buit en el servei públic, augmentant el dèficit d’aquesta companyia pública.
Externalitats negatives ignorades
El tramvia generarà externalitats negatives importants. Per exemple, la congestió de trànsit a les zones circumdants de la Diagonal augmentarà els temps de desplaçament, el consum de combustible i la contaminació. Paradoxalment, amb una inversió equivalent a un terç del cost del tramvia, es podria electrificar tota la flota d’autobusos de Barcelona, aconseguint una major reducció d’emissions.
Manca de demanda i prioritat ciutadana
Un altre punt crucial és la sobrevaloració de la demanda del tramvia. Tot i que té més capacitat que un autobús, la demanda real no sembla justificar la seva implantació. L’actual servei a la Diagonal no està desbordat, i un sistema millorat d’autobusos elèctrics seria suficient per cobrir les necessitats dels ciutadans.
Finalment, hi ha la qüestió de la prioritat. En les consultes realitzades per l’Ajuntament, el tramvia mai ha figurat entre les principals demandes dels ciutadans. No obstant això, es presenta com un projecte ineludible, cosa que alimenta la percepció que el govern municipal ignora les veritables prioritats dels barcelonins.
Un projecte amb massa ombres
El tramvia per la Diagonal està envoltat d’interrogants que no han estat respostos de manera transparent. Des del seu cost desorbitat fins al seu impacte urbanístic i en la mobilitat, passant per la seva manca de prioritat per als ciutadans, aquest projecte sembla més un caprici polític que una solució real a les necessitats de Barcelona. Seguirem tractant del tramvia, especialment de tot allò que el govern municipal té interès a amagar.
Loading ...
2 comentaris. Leave new
Totalment d’acord amb l’article, els arguments son demolidors en contra del tramvia, però tot i això un cop endegat el projecte, veig impossible revertir la desgràcia, tal i com passa amb la peatonalització del carrer Consell de Cent. Com a veí del carrer València sé del què parlo.
Els mandats de Colau han estat nefastos per Barcelona, i l’apèndix actual no sé si serà millor.
Excel·lent article. Totalment d’acord.
Només puntualitzar-hi que aquest tramvia, monstruós i horripilant, és una herència del consistori Colau que el consistori Collboni ha hagut d’acceptar, perquè la destrossa que ja s’ha fet a la Diagonal és irreversible. Una altra cosa és que el consistori Collboni es dediqui a malmetre la resta de Diagonal que encara està intacta. Tants anys a l’ombra de la Sra. Colau sembla que han fet perdre el senderi al Sr. Collboni. Allà ell, però que no mortifica els barcelonins amb disbarats com aquest.
Jo m’he promès a mi mateix no agafar mai aquest maleït tramvia.