Als Estats Units es parla d’esmicolar l’imperi de Google pels perills que comportaria per als consumidors i per al lliure mercat.
Mentrestant, a Europa la qüestió de la consolidació empresarial s’enfoca de forma diametralment oposada i els polítics insisteixen que cal autoritzar més fusions d’empreses, amb l’objectiu de crear “campions” europeus.
No es tracta d’una simple anècdota sinó d’una mostra més de la desconnexió creixent entre les economies nord-americana i europea.
La primera, impulsada pel sector de la tecnologia, segueix un camí de frenètic creixement i constant innovació. Això no vol dir que no tingui reptes importantíssims al seu davant, com per exemple la pèrdua del teixit industrial al llarg de les cinc darreres dècades o la dependència -menor que l’europea- de bateries i components elèctrics xinesos.
Davant d’aquesta Amèrica pròspera, Europa ha quedat endarrerida en la cursa de les noves tecnologies. No només dels serveis per internet i la intel·ligència artificial, sinó també del cotxe elèctric, les bateries i l’espai.
Els sectors on els governs europeus com Alemanya i França voldrien fusions són reveladors perquè no tenen res a veure amb aquests mercats estratègics, sinó que es parla de telecomunicacions i companyies aèries.
Mercats, per tant, de serveis i en bona partportats per la demanda interna en comptes de l’exportació, constituint una prova més que Europa té cada cop menys actors econòmics de primer ordre a l’escena internacional.
Resulta dolorós comprovar la composició del rànquing de les 50 empreses més grans del món en cotització a borsa: només un 10% de les 50 principals empreses mundials són europees. Trobem exactament el mateix percentatge entre les 500 primeres del món.
Segons Alemanya i França, però també els ex-primers ministres italians Mario Draghi i Enrico Letta, les fusions d’empreses europees són necessàries per tal d’incrementar l’eficiència i resistència de l’economia europea.
Per la seva banda, la presidenta de la Comissió Europea Ursula von der Leyen ha demanat a la seva candidata a ocupar el càrrec de comissària de competència, Teresa Ribera, que treballi en una política que “recolzi més les empreses que s’expandeixen en els mercats globals”.
La gran por dels dirigents europeus és que els gegants nord-americans i xinesos esclafin els seus rivals europeus. El cas de la fusió, finalment impedida per Brussel·les, entre els fabricants de ferrocarrils Alstom i Siemens tenia com a objectiu declarat competir millor contra el mastodont xinès del sector, molt més gran que els líders respectius de França i Alemanya.
Els crítics amb aquesta línia d’acció política, entre els quals es compten les autoritats de competència no sols de la Comissió sinó de països com França i Alemanya, és que la fusió d’empreses és una falsa solució per al declivi industrial europeu.
Loading ...
