Si Sánchez no aconsegueix aprovar els pressupostos i continua tenint dificultats per tirar endavant al Congrés cada iniciativa governamental, la seva voluntat d’arribar al final de la legislatura es veurà molt compromesa. Pot significar un desgast progressiu fins a l’extermini final. Aquesta situació, però, té una arma de destrucció massiva potencial: la denúncia que, si no li aproven els pressupostos, convocarà eleccions, fet que podria fer tremolar les cames a més d’un dels grups que li donen suport. El que cal veure és si aquesta amenaça serà suficient per obtenir la majoria necessària.
De fet, Sánchez ja ha utilitzat amb èxit l’anticipació d’eleccions i, per tant, la temptació de repetir-ho forma part dels seus paràmetres habituals. A més, compta amb la bona marxa de l’economia al seu favor: les previsions de resultats per al tercer trimestre són millors del que es podia pensar. També disposa dels fons europeus i no té problemes derivats d’ajustar la despesa, ja que gràcies al suport d’Ursula von der Leyen, encara no està obligat a un control del dèficit. Concretament:
- La Comissió Europea va analitzar la situació de 12 països per decidir si obrir un procediment de dèficit excessiu.
- Espanya va tancar el 2023 amb un dèficit del 3,66% del PIB, superant l’objectiu del 3% fixat per Brussel·les.
- Tot i això, la Comissió va decidir no expedientar Espanya, considerant que “la incoació d’un procediment de dèficit excessiu no tindria, en aquest moment, cap utilitat”.
- Es van obrir procediments de dèficit excessiu contra set països: Itàlia, Hongria, França, Polònia, Malta, Eslovàquia i Bèlgica.
- La decisió de no incloure Espanya es va basar en les perspectives que l’economia espanyola arribarà al 3% de dèficit aquest any i el reduirà el 2025.
- La Junta Fiscal Europea, un organisme assessor independent de l’Executiu comunitari, va criticar aquesta decisió.
- L’informe sobre l’exercici 2023 assenyala que Espanya no complia la doble condició que l’augment del dèficit fos petit i temporal, la qual cosa hauria permès considerar altres factors per evitar l’expedient.
- A més, la Junta critica que la Comissió es basés en projeccions futures, com que el dèficit es reduiria al 3% el 2024, en lloc de dades observades, com el dèficit del 3,6% del 2023.
- El president de la Junta, Niels Thygesen, va afirmar que l’obertura d’expedients s’ha de basar en dades observades i no en projeccions, i que en el cas d’Espanya el dèficit del 2023 estava ben documentat.
- La Junta conclou que la decisió de no obrir l’expedient a Espanya “no s’ajusta estrictament a les regles tal com existeixen”.
És evident que, per alguna raó, la presidenta de la Comissió ha donat una butlla a Sánchez i, per tant, aquest pot utilitzar-la enguany, com està fent, generant una elevada despesa pública, cosa que sempre és una bona preparació per a les eleccions.
Aquest bon escenari té, però, dues excepcions. Una és que la bondat de les dades macroeconòmiques no ha penetrat prou en les condicions de vida d’una part de la població, sobretot en les rendes més baixes. L’altra és que les enquestes no són favorables per a la majoria del govern. L’última, del 7 d’octubre, elaborada per l’empresa 40dB, habitualment contractada per El País, assenyala un enfonsament de les forces governamentals. El PP assoliria un 34,6% i el PSOE cauria per sota del 30% (29,7%). Vox es mantindria en la franja del 10% i Alvise, si aconsegueix superar els seus problemes amb la justícia, tindria ara un 4,9%. Això significa que, com a mínim, el 50% de l’electorat és frontalment contrari al govern, i a més aquests vots es concentren en només tres opcions, una de les quals és molt majoritària: el PP. Per l’altra banda, Sumar s’ensorra, ja que amb un 6%, probablement una part dels seus vots es transfereixen a Sánchez, compensant la pèrdua de votants socialistes. El mateix passa amb Podemos, que obté un escàs 2,7%.
Tot això indica que la possibilitat de formar una gran coalició com l’actual, amb molts partits petits, esdevé inviable, perquè la peça fonamental, la coalició de govern, amb prou feines supera el 41%.
És clar que una enquesta és una fotografia del moment i no prejutja com estaran les coses d’aquí a uns mesos, tot i que els elements que hi ha sobre la taula no fan pensar que les condicions per al govern millorin.
Si no li queda cap més remei, Sánchez tornarà a jugar la carta de les eleccions anticipades, llevat que faci seva la dita catalana: “qui dia passa, any empeny”.
PARTICIPA A LA I CONFERÈNCIA CÍVICA D’ACCIÓ POLÍTICA. INFORMACIÓ I INSCRIPCIÓ
Loading ...
