Afirmar-ho ha esdevingut pràcticament un clixé, però no per això deixa de ser important ni extremadament preocupant per les implicacions sobre el futur d’Europa: Suècia, paradís de la social-democràcia i far del progressisme, es troba en una crisi que el mateix país ha cultivat sense saber-ho.
Converses tractà per primer cop el problema de la violència criminal que assola Suècia fa 5 anys. Des de llavors, i a pesar d’haver provocat la caiguda del govern socialdemòcrata (partit absolutament hegemònic al país escandinau) el 2022, la situació segueix fora de control.
En el que portem de 2024, les estadístiques assenyalen 195 tiroteigs, 72 atacs amb explosius i 30 assassinats. El que és nou és que aquesta crisi, vinculada al crim organitzat i en particular al tràfic de drogues, s’està ara estenent als fins ara també tranquils països veïns, afectant sobretot Noruega i Dinamarca.
De fet, a Noruega, l’exministra de justícia Sylvi Listhaug ha advertit que el seu país havia d’evitar una deriva cap al que es referí com a “condicions sueques”.
La policia noruega pensa de fet que les bandes de traficants de droga provinents de Suècia estan ja operant en tots els 12 districtes policials del país, estenent els seus tentacles per tal d’expandir-hi les operacions.
Al país veí, Dinamarca, les autoritats han igualment destacat l’increment de presència de criminals suecs, molts dels quals són molt joves, de fet, menors que intenten assassinar per encàrrec.
Alarmat, el ministre de justícia danès Peter Hummelgaard s’esplaià en una conferència de premsa recent: “les bandes estan reclutant nens soldat per atacar-se entre elles […] què està passant a l’altra riba del Oresund [l’estret que separa la península danesa de l’escandinava]?”.
Humiliat, el govern de centredreta suec ha hagut d’admetre que els seus veïns tenen raó d’alarmar-se.
El 2022, el nou executiu va prometre un “canvi de paradigma” per a fer front a la violència de les bandes criminals. Ha incrementat les penes, està intentant modificar la responsabilitat penal dels menors (particularment protegits davant els tribunals) i ha introduït nous mètodes de batudes policials. Però els resultats tarden a arribar.
El problema de fons és de molt difícil, i en qualsevol cas de llarga resolució.
En els darrers 20 anys, el percentatge de residents a Suècia nascuts a l’estranger s’ha multiplicat per dos, passant a representar el 20% de la població total el 2022 segons dades de la UE.
A més, la cultura de la majoria de nouvinguts, sovint procedents de països africans i d’Orient Mitjà, es troba als antípodes de la sueca. Combinat amb el nombre ingent d’arribades, això ha fet que la integració esdevingui impossible en molts casos, generant guetos que s’han anat desenvolupant en veritables societats paral·leles, a vegades obertament hostils al país que les acull.
A més, molts dels membres de les bandes criminals són suecs de segona o inclús tercera generació, i per tant nascuts i educats a Suècia. Quelcom que demostra que el problema de fons és inclús anterior a les onades migratòries que afecten el país des dels volts del 2008.
PARTICIPA EN LA I CONFERÈNCIA CÍVICA D’ACCIÓ POLÍTICA. INFORMACIÓ I INSCRIPCIÓ
Molts dels membres de les bandes criminals són suecs de segona o inclús tercera generació, i per tant nascuts i educats a Suècia Share on X
Loading ...
