El recent debat de quatre hores al Congrés sobre l’acord de finançament pactat entre el PSOE i ERC va deixar un buit informatiu preocupant. Al finalitzar, no sabem més del que sabíem abans de començar: només coneixem la versió pública d’ERC, que estableix que Catalunya recaptarà, gestionarà i liquidarà els seus impostos, pagarà pels serveis de l’Estat i farà una aportació al fons de solidaritat.
No obstant això, no s’han aclarit els detalls sobre com ni quan s’implementarà aquest pacte. Malgrat que podria semblar un “Concert Econòmic” similar al del País Basc o Navarra, no ho és. Catalunya no té la capacitat per determinar el cost dels serveis que presta l’Estat, ni existeix un “cupo” fix, cosa que situa aquesta proposta en un territori ambigu, més proper a un “Pacte Fiscal” sense les garanties necessàries.
El precedent d’Artur Mas i el seu intent fallit de pacte fiscal amb Mariano Rajoy, que va conduir al procés independentista, segueix latent. Si l’acord actual manca de concreció, podria derivar en un simple simbolisme, sense millores substancials per a Catalunya. El risc d’incompliment és alt, com ha passat en acords anteriors. A més, aquest pacte s’emmarca en la llargament postergada reforma del sistema de finançament autonòmic, pendent de revisió des de fa més d’una dècada, fet que afegeix més incertesa.
El Govern de Pedro Sánchez hauria d’haver aclarit el procediment i la viabilitat legal de la proposta, però, en canvi, els detalls són confusos. És possible que es tracti d’un acord sense contingut real, la qual cosa representaria una greu irresponsabilitat per part de l’Executiu. ERC, per la seva banda, sembla interessada en mantenir l’ambigüitat, fet que li podria permetre adaptar la narrativa a la seva conveniència. Si coneixen el contingut i l’oculten, estaríem davant d’un clar engany a la ciutadania. Aquesta manca de transparència reflecteix un preocupant deteriorament de la qualitat democràtica a Espanya, on els acords polítics clau semblen dissenyats per confondre més que per informar.
Tot això es produeix, a més, en un context en què els pactes amb el govern de Sánchez no es compleixen. Avui dia, l’acord de Junts sobre immigració és paper mullat, i el traspàs de Rodalies, que continuen funcionant igual de malament, és un assumpte de comissions i grups de treball.
Just ara comencen a complir alguns dels compromisos que Sánchez va adquirir amb ERC per aconseguir el vot d’aquest partit per a la investidura del president. Això per no recordar la inutilitat de la famosa “taula de diàleg”, clau en l’estratègia republicana. Fins ara, la llarga llista de negociacions que tant critica el PP no ha representat cap avenç substancial per als problemes clau de Catalunya, l’enfonsament electoral d’ERC i l’hegemonia política dels socialistes a Catalunya. Mai com ara, que tenen els vots per fer i desfer governs a Espanya, els diputats catalans al Congrés han mostrat les seves enormes mancances i misèries polítiques.
PARTICIPA A LA I CONFERÈNCIA CÍVICA D’ACCIÓ POLÍTICA. INFORMACIÓ I INSCRIPCIÓ
Loading ...
