Barcelona i el canvi climàtic: La política dispersa de Collboni

Una de les característiques de l’alcalde de la ciutat és que, com que governa amb una minoria tan petita, es veu obligat a anar pintant el quadre de la ciutat amb petits cops de brotxa amb el color que satisfaci els diversos nuclis que reivindiquen qüestions, sense que hi hagi una estructura i una directriu potent de cap a on es va. És la política de la perdigonada, que és una pràctica electoralista per excel·lència.

Conseqüències del canvi climàtic a Barcelona

Un dels problemes que té plantejats Barcelona, i no d’ara, és el de les conseqüències del canvi climàtic. Primer, per a l’àrea on es troba, a la Mediterrània, i segon, perquè és una ciutat densa i de colors predominantment foscos que faciliten la formació d’una bombolla de calor que eleva encara més la temperatura.

Evolució del clima a la ciutat

Quan dic que no és cap novetat, em puc remuntar a una data tan llunyana com el 1988, quan, com a conseller d’Agricultura, vaig rebre el primer model de predicció climàtica a través de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroforestal (IRTA). En aquell model, lògicament donada l’època, molt primitiu, ja es feia evident el que després s’ha transformat en realitat: el clima de Barcelona evolucionaria fins a assolir els paràmetres que aleshores li corresponien a Alacant. Les precipitacions minvarien, però menys del que indiquen els actuals models, i alhora augmentaria el caràcter tempestuós d’aquestes.

En tot cas, fa anys que sabem que pas a pas la temperatura de la ciutat creixia fins a arribar a la situació actual, d’onades de calor recurrent i multitud de nits d’insomni. Els ajuntaments ni se’n van ocupar o, quan hi han entrat, ho han fet tard i malament.

Diagnòstic i plans recents

Colau, amb un diagnòstic profundament ideològic, va confondre el canvi climàtic amb generar barreres a la circulació de cotxes, i ara Collboni practica el que dèiem: la perdigonada. Ha anunciat un nou pla verd per dotar Barcelona de 22 hectàrees addicionals fins al 2027, que és una xifra molt pobre, però que a més serà a força d’espais residuals, amb una inversió total per a aquests 4 anys també migrada: 150 milions.

Amb aquesta finalitat, es rescataran alguns interiors d’illa no només a l’Eixample sinó també fora d’ell. 10 en total, si bé només se n’han contractat 3, tots ells al marge de l’Eixample. També es recuperaran “zones grises” i s’assenyala en concret les cobertes dels FGC a Sarrià-Sant Gervasi o la del dipòsit del Rei Martí, també en aquest districte, i s’instal·laran zones d’ombra en espais existents i de nova urbanització als llocs on no sigui possible plantar arbres. Igualment, pretén transformar les mitgeres de la ciutat, 60 en concret, en els pròxims 3 anys.

Tot això és molt pobre. De cap manera prepara la ciutat pels rigors del clima i, de fet, ni tan sols pren en consideració un pla anterior que ja té la ciutat, que es diu precisament així, Pla Clima, i que en el seu moment va ser esbombat com la gran resposta. Ara el nou pla, que no fa referència per a res a l’anterior, es diu PEPI, una mostra d'”enginy”, que vol dir Programa d’Espais de Proximitat i Interior. Si haguéssim d’utilitzar el llenguatge de Josep Pla, direm que estem més a prop d’una collonada que no d’una solució.

Necessitat d’un Pla Integral per Barcelona

Barcelona necessita situar com un dels seus eixos de força la mitigació de les conseqüències del canvi climàtic perquè no només comportaria millor qualitat de vida i efectes saludables, sinó que generaria avantatges econòmics i socials.

Això requereix:

1. Augmentar massivament la vegetació urbana. Renovar l’arbrat perdut, plantar nous arbres i més adients a l’estructura urbana i, allà on sigui possible, massivament com als vessants de Collserola. Incentivar jardins verticals i teulades verdes, no com a efecte excepcional sinó com a política generalitzada.
2. Desenvolupar més parcs i àrees verdes, i no en espais residuals sinó centrals i sobretot allà on fan més falta. Per exemple, transformar totes les places en espais d’aquesta naturalesa. Proporcionar àrees d’ombra a la via pública, una qüestió imprescindible, per exemple, a Ciutat Vella. Buscar la realització de corredors ecològics que connectin parcs i zones verdes. En aquest sentit, el que no s’està fent amb el Paral·lel és escandalós.
3. Incentivar els materials reflectants a la construcció perquè absorbeixin menys calor i també aquells que afavoreixen l’absorció de CO₂. Utilitzar paviments més permeables per afavorir la infiltració i dotar-los de colors més clars per limitar l’absorció de calor.
4. Fomentar sistemes de refredament passiu per als edificis, no només dels nous, sinó també per als existents, sobretot ventilació creuada, persianes, tendals i vegetació als balcons.
5. Fomentar l’energia renovable a partir dels edificis existents, i no només com a fets excepcionals. Millorar l’eficiència energètica dels edificis. Estudiar la possibilitat de xarxes de refrigeració per barris que siguin més eficients i sostenibles que els sistemes d’aire condicionat individuals.

Aigua i mobilitat Sostenible

En el capítol de l’aigua és segurament on s’han fet millor els deures i aquí, en gran part, el mèrit se l’endú Aigües de Barcelona més que la política municipal d’anys, que ja actua en aquest sentit.

Evidentment, millorar la mobilitat sostenible, i aquí és clau el que es faci amb Rodalies, els intercanviadors, l’ús de l’electricitat als vehicles i afavorir els desplaçaments a peu, que signifiquen el 50% dels desplaçaments.

Planificació Urbana Integrada

Les polítiques de planificació urbana han d’estar al servei d’aquestes iniciatives i han de ser un plantejament integral dotat de recursos suficients i auxiliats per la tecnologia i la innovació, des del que pugui donar de si la IA aplicada a aquests problemes fins a la disponibilitat d’una millor xarxa de sensors i monitoratge que pugui facilitar dades del conjunt de la ciutat i en temps real.

Tot això csuposa un programa de transformació urbana de gran abast per preparar la ciutat pel que li està venint a sobre i que encara es multiplicarà més pel que fa als seus efectes negatius. Això demana polítiques robustes consensuades i, evidentment, a anys llum de la política de la perdigonada.

 Loading ...