Mentre el ministre de Justícia, Bolaños, s’embulla amb les seves pugnes contra l’Església per un grapat de víctimes, milers i milers de menors d’edat continuen patint abusos sexuals sense atenció, protecció o prevenció de cap mena a causa de la manca de polítiques públiques adequades, falta de recursos i desatenció política.
La magnitud de la tragèdia
No hi ha consciència de la magnitud de la tragèdia dels abusos sexuals a menors en la nostra societat. Aquest és l’escenari amb dades de l’Informe sobre delictes contra la llibertat i indemnitat sexual del Ministeri de l’Interior.
Increment alarmant dels abusos sexuals a menors
Entre 2013 i 2023, el creixement total dels delictes sexuals va ser del 144,61% i la taxa anual composta s’aproxima al 10% (9,37%). Més que es va doblar el 2021, i hauria estat l’any anterior si no s’hagués registrat l’anomalia de les mesures contra la Covid-19. Així, l’últim any es van assolir les 21.825 denúncies.
Del total de delictes tipificats a l’informe, creixen en tots els casos excepte en un dels minoritaris, la corrupció de menors i incapacitats (els altres tipus són agressió i abús sexual; amb penetració; exhibicionisme; contacte tecnologia menors de 16 anys; delictes relatius a la prostitució; corrupció de menors i incapacitats; pornografia de menors; provocació sexual; i promoció prostitució noves tecnologies). En aquell cas, si el 2017 es van conèixer 400 delictes, el 2023 van ser 389. És excepció a la regla de creixement, que només té en l’any de la pandèmia de la Covid-19 i els confinaments una lògica excepció.
Així i tot, crida l’atenció ja que es van produir 13.174 delictes d’aquest tipus, més que el 2017 (11.692) i gairebé tants com el 2018 (13.782). És a dir, que els confinaments i restriccions van pal·liar la tendència a créixer, però no van modificar l’evolució a l’alça. Un impuls molt fort batega en la societat espanyola, quan malgrat totes aquelles limitacions en l’àmbit relacional, la reducció va ser tan moderada, a no ser que una gran part d’aquests delictes es cometessin en l’àmbit domèstic, fet que les dades de la sèrie semblen confirmar, perquè atenent al lloc del delicte es passa d’un rang del 40-41% en habitatges i annexos abans del 2020, per assolir en aquest any un màxim del 58%, per després declinar fins al 50% del 2023, mentre que la xifra corresponent per espais oberts es redueix enèrgicament del rang del 23-24% al 6,1% en el que es manté des de l’any de la pandèmia.
Delictes sexuals contra menors d’edat
Aquest és el context general. Què representen els delictes sexuals contra els menors d’edat?
Els delictes sexuals comesos entre menors constitueixen una part molt gran del total i fluctuen al voltant del 43% i 49%, xifres molt properes a la meitat, amb un agreujant que no es pot oblidar perquè és el que realment dona compte de la dimensió social d’aquest tipus de crim: els menors de 17 anys estan lluny de constituir la meitat de la població. Se situen per sota del 18% i descendeix any rere any.
Gairebé la meitat de les víctimes correspon a un grup de població, els menors, que només són el 17,69%. És evident, doncs, que aquest tipus de delicte s’ensanya molt més amb ells, perquè la possibilitat que pateixin una agressió sexual és 4,5 vegades més gran que en el cas de la població adulta, i la majoria de les víctimes són de sexe femení. Malgrat aquesta evidència, la violència de gènere només se centra en les dones adultes. Per què? Què passa en aquest cas amb la violència de gènere, o és que només mereixen atenció si tenen edat de votar?
Tendències en els subgrups de menors
Si s’observa la distribució entre els dos subgrups de menors es veu una tendència relativa a decréixer la participació dels menors de 13 anys i l’augment corresponent de l’altre grup de més edat. El canvi es produeix el 2017 i ja no deixarà de créixer la diferència fins que la proporció el 2023 de cada grup d’edat és pràcticament la inversa d’una dècada abans.
Això accentua i molt la gravetat de les agressions sexuals perquè per a una població total d’1,5 milions, la compresa entre 14 i 16 anys es concentra gairebé la quarta part dels delictes de violència sexual, les víctimes dels quals a més són bàsicament de sexe femení. Això significa una prevalença per a aquesta població per a cada 1.000 menors de 14 a 16 anys de 6,12 delictes. És una epidèmia, una plaga sexual depredadora. No sembla que importi massa.
