És sabut que la natalitat és un dels greus problemes d’Espanya i que a més condiciona el seu futur social i econòmic perquè, per corregir el dèficit contret, i que va augmentant, necessitem un volum d’immigració sostingut al llarg del temps, que segons informava el mateix Banc d’Espanya en la seva anàlisi de dades, arribaria a representar la majoria de la població laboral, al marge d’un segon problema: és dubtós que amb la configuració econòmica espanyola actual aquest procés d’arribada massiva de migrants que vivim aquests anys es pugui mantenir al llarg del temps.
Aquest dèficit de natalitat, que comporta que neixin menys nens que persones moren i que, per tant, la població autòctona es redueixi any rere any, té múltiples causes. N’hi ha de naturalesa socioeconòmica, que van des dels salaris baixos per als joves a la dramàtica situació de l’habitatge, que dificulta la formació de noves llars.
Però cal reconèixer que també hi ha causes socioculturals i morals que, a cavall de la ideologia de gènere i de les identitats sexuals LGBTIQ, expulsen la maternitat als marges de la vida de la dona, pitjor encara, la prescriuen. Per exemple, la teoria feminista que no hi ha cap instint natural en el desig de ser mare, més ben dit, que no és natural i que és una construcció social, una invenció imposada per la societat patriarcal.
Una manera de manifestar aquest rebuig és subratllar aspectes negatius de la maternitat ocultant els positius. Un exemple d’això el tenim a la informació El Periódico de Catalunya sota l’alarmant títol de “L’embaràs i el part tripliquen el risc d’ictus i la incidència d’altres malalties neuronals” de Patricia Martín.
Segons ella, “l’embaràs i el part produeixen tants canvis fisiològics que en el període perinatal les dones tenen més predisposició a patir algunes malalties neurològiques, segons ha alertat la Societat Espanyola de Neurologia (SEN) amb motiu del Dia Internacional d’Acció per a la Salut de les Dones, que se celebra cada 28 de maig”.
En realitat, no hi ha cap alerta en el sentit real del terme i sí un dels múltiples estudis que es realitzen, que assenyala que els casos d’ictus estan creixent en les dones embarassades, si bé afegeixen que la causa principal és deguda al retard en tenir el primer fill i a l’augment de l’obesitat femenina. Però, l’alarma ja està creada.
La realitat és que l’embaràs com a procés natural tendeix a millorar la salut de la dona, sense descomptar els contratemps que en alguns casos poden sobrevenir.
La reducció del risc d’algunes malalties:
- Alguns estudis associen l’embaràs amb un menor risc de desenvolupar certs tipus de càncer, com el càncer d’ovari i endometrial. També s’ha observat una incidència menor de malalties autoimmunes, com l’artritis reumatoide i l’esclerosi múltiple.
- Càncer de mama: El risc de càncer de mama pot reduir-se amb embarassos a una edat primerenca. L’alletament matern també s’ha demostrat que actua en el mateix sentit.
- Millora de la salut cardiovascular: L’embaràs indueix canvis fisiològics que poden millorar la salut cardiovascular a llarg termini, com ara la disminució de la pressió arterial i el colesterol.
- Enfortiment dels ossos: Durant l’embaràs, el cos de la dona augmenta la producció d’estrogen, cosa que pot contribuir a enfortir els ossos i reduir el risc d’osteoporosi.
- Beneficis psicològics: Algunes dones experimenten un augment en els nivells de felicitat i benestar durant l’embaràs i després del part.
- Diabetis i síndrome metabòlica: L’embaràs pot induir canvis en el metabolisme, que, a llarg termini, poden reduir el risc de diabetis tipus 2 i síndrome metabòlica, encara que aquest benefici pot dependre de l’absència de complicacions com ara la diabetis gestacional.
Alguns estudis suggereixen que les dones que han tingut fills poden viure més temps que les dones que no han tingut fills. Tot i això, és important considerar que aquests beneficis de l’embaràs no s’apliquen en la mateixa mesura en totes les dones.
Loading ...
