Ara resulta que Begoña Gómez fa temps que està formalment investigada pel jutge Juan Carlos Peinado, com consta en el sumari que s’ha fet públic. És rellevant que la dona del president del govern tenia aquesta condició d’investigada (abans imputada) des de l’obertura del cas. Això significa que des del 16 d’abril estava en aquesta condició i que va ser comunicada a Gómez el dia 29 d’aquest mes. Tot això és políticament rellevant fins a l’extrem de constituir un afer escandalós perquè significa que el 22 d’abril, quan Sánchez va fer la famosa carta en la qual es retirava durant 5 dies per meditar si havia o no de dimitir, donat que estava sent agredida la seva esposa, resulta que en realitat no hi havia tal agressió, sinó un sumari obert per un jutge per uns presumptes delictes que incorporaven el tràfic d’influències.
És del tot evident que per davant de tot preval la presumpció d’innocència i, per tant, que la dona del president estigui en aquesta situació no determina de cap manera una culpabilitat certa, però també s’ha d’assumir per part del president del govern les conseqüències lògiques d’un fet sense precedents com aquest i l’escàndol i instrumentalització política que comporta.
El fet, encara pren més dimensió si es considera que la Fiscalia Europea està analitzant els contractes públics de les empreses que Begoña Gómez va avalar per si hi ha motius perquè intervingui aquesta instància europea.
Sánchez ha enganyat deliberadament a l’opinió pública presentant com una agressió el que és un procediment judicial. Com pot parlar d’enfangar i difamar si realment està sent investigada? El comportament lògic per part del president hauria estat assumir d’entrada aquest fet i reclamar la presumpció d’innocència per a la seva dona i en cap cas generar la campanya que va promoure i que ha servit per polaritzar més el país per conveniència seva.
Ara, amb perspectiva, s’explica el fet que en cap moment, malgrat que Sánchez reiterés que patia un agressió continuada i difamació, acudís a la justícia per protegir-se malgrat que el Codi Penal espanyol té garanties més que suficients per preservar l’honor de les persones. També serveix per explicar, que no justificar, la seva pèssima educació a l’atac de Milei, perquè devia tenir informació que realment la dona de Sánchez tenia una causa oberta en un jutjat. Aquesta derivada posa encara més en qüestió la forma de governar del president del govern, com supedita als seus estrictes interessos personals a un fet tan important com és la relació amb un altre país, a més de les característiques d’Argentina a qui li hem retirat l’ambaixadora. Per cert, que des dels àmbits professionals es considera que aquest acte és un error de Sánchez en declarar que era una retirada permanent. Si hagués estat de caràcter temporal no hi hauria qüestió, però en ser permanent significa que per retornar a les relacions normals caldrà enviar un nou ambaixador que necessàriament necessitarà el plàcet del govern argentí. Una trama innecessàriament embolicada per uns criteris desconeguts pels quals el govern hauria de donar compte i justificar.
De fet, el coneixement de Sánchez de l’afer de la seva esposa era tan evident que quan va anunciar la seva retirada per meditar ja havia encarregat l’advocat defensor per afrontar la causa oberta. En concret, el fiscal i exministre de l’interior amb Rodríguez Zapatero, Antonio Camacho, que va dirigir un escrit al jutge personant-se com a advocat de la defensa. Tot això Sánchez ho va ocultar.
L’accentuació de la crisi del cas Koldo després de l’informe de l’UCO (Unitat Central Operativa) de la Guàrdia Civil accentua el problema. Perquè cal recordar que en aquesta trama dels contractes de les mascaretes i els problemes que ara té amb la justícia Begoña Gómez, hi ha un personatge comú que és l’empresari Víctor Aldama.
La situació encara té un altre efecte col·lateral sobre la fiscalia, a la qual el jutge Juan Carlos Peinado ja ha vingut advertint per la seva anòmala presència i insistència, personant-se en l’afer amb Begoña Gómez en el seu jutjat. És evident que en aquest cas la fiscalia està actuant més com una instància de la defensa que com l’òrgan jurisdiccional independent que se suposa que és.
Les ramificacions d’aquest afer són molt grans i convergeixen en un sol punt: la reiterada actuació enganyosa del president del govern, que d’aquesta manera accentua un perfil que afecta la virtut fonamental que ha de tenir un governant i que és la de la mínima credibilitat.
És difícil entendre com en aquestes condicions, en les quals es troba el president del govern, és possible que es produeixi la seva continuïtat.
🧐📢 Què amaga Sánchez? Mentre la dona del president, Begoña Gómez, és investigada per la justícia, Sánchez manipula la narrativa pública. Un escàndol de dimensions majúscules! #PolíticaEspanyola #Sánchez #BegoñaGómez Share on X
Loading ...
