Primer viatge de Xi Jinping a Europa després de la pandèmia

Dues úniques superpotències

El futur del món depèn essencialment de les relacions entre les dues úniques superpotències avui existents al planeta: els Estats Units, potència hegemònica, i la Xina, potència reemergent. Els analistes diuen que aquestes relacions són de tres tipus: competició (inevitable), cooperació (desitjable) i conflicte (perill).

Els Estats Units lidera l’Occident Global i la Xina l’Est Global. L’anomenat “Sud Global“ és objecte del desig per part de les dues superpotències. La Xina es considera encara “un país en vies de desenvolupament” i, per tant, “líder natural” del Sud Global. L’Índia també s’atribueix aquest lideratge. Occident i Europa en particular estan perdent posicions al Sud Global.

La prestigiosa revista nord-americana de relacions internacionals, Foreign Affairs, és abanderada de posicions geopolítiques dels Estats Units al món. A la seva edició corresponent als mesos maig/juny d’aquest any publica algunes visions sobre les pretensions xineses de revisar l’ordre mundial liderat pels Estats Units a partir de la Segona Guerra Mundial i implantar-ne un de nou de caràcter multipolar. El títol de l’edició és revelador: Can China Remake the World? (La Xina pot refer el món?)

Els tres primers articles de la revista ofereixen diferents respostes a la pregunta anterior.

Primer article

Al primer article, Elizabeth Economy, professora de la Universitat de Standford, assegura que la Xina de Xi Jinping té una visió pròpia i ben estructurada sobre el nou ordre mundial, posterior a l’hegemonia nord-americana. Es tracta, segons ell, d’“una visió pacífica, equilibrada, respectuosa de l’altre”. “La Xina és un gran país fiable, segur de si mateix, obert i inclusiu”. Sosté que els Estats Units haurien d’estudiar aquesta visió i negociar, tal com proposava una carta oberta, publicada el 2019, dirigida a Donald Trump i membres del Congrés, signada per més de cent acadèmics i antics funcionaris nord-americans, amb el títol “La Xina no és un enemic”.

L’articulista continua dient que “la Xina vol reformar el sistema internacional i té raó en demanar-ho; l’ONU i les organitzacions internacionals existents que daten del 1944 s’han de reformar, atenent les noves realitats geopolítiques”. Dos són els pilars de la proposta xinesa: 1) creació d’“una comunitat amb un futur compartit per a la humanitat” i 2) implementació de quatre programes: Nova Ruta de la Seda (Belt and Road Initiative, BRI), Iniciativa per a un Desenvolupament (econòmic) Global, Iniciativa per a una  Seguretat Global i Iniciativa per a una Civilització Global.

Segon article

Al segon article, Matt Pottinger i Mike Gallager, alts funcionaris de l’Administració dels Estats Units, difereixen de la visió anterior. Opinen que no hi ha substitut per a la victòria i que la competició de tota mena entre els Estats Units i la Xina és un fet que s’ha d’anar gestionant.

Tercer article

En el tercer article, Evan S. Medeiros, professor de la Universitat nord-americana de Geortgetown, afirma que el creixement de l’economia xinesa, després d’un gran enlairament en les últimes dècades, ha tocat sostre, de manera que la hipòtesi d’una propera, inevitable i perillosa superació del PIB dels Estats Units per part de la Xina no tindria fonament.

Xi Jinping espera que els Estats Units vegin el progrés de la Xina com una cosa positiva per al món

Després de la seva última cimera celebrada a Woodside (Estats Units) el mes de novembre de l’any passat, en què van acordar reprendre el diàleg i parlar clar sobre les seves coincidències i les seves diferències, el 2 d’abril passat Joe Biden i Xi Jinping han tractat per telèfon els principals temes de l’agenda bilateral.

Visites de Blinken a la Xina

El 26 d’abril, Xi va rebre el secretari d’Estat nord-americà, Anthony Blinken, que va dir: “La Xina i els Estats Units han de ser socis i no rivals. Esperem que els Estats Units i la Xina vegin el progrés de la Xina com una cosa positiva. El planeta és prou gran per acollir la prosperitat de tots dos“.

Blinken es va reunir cinc hores amb el ministre xinès d’exteriors, Wang Yi, que va reconèixer una “estabilització positiva” de la relació entre les dues grans potències. Una afirmació que, poques hores després, Xi va voler corroborar personalment. Tot i així, Wang va declarar que està en mans de Washington continuar per aquest camí o tornar a caure en una espiral negativa, cosa que “tindria conseqüències no només per als dos països sinó per a tothom”.

L’equivalent de l’opi per a Xina del segle XIX és avui el fentanil per a Estats Units, primera causa de mort per a la seva població adulta menor de 50 anys.

La diplomàcia xinesa ha destacat avenços significatius en temes d’interès comú, com ara el control de narcotràfics, un assumpte molt sensible en una nació com la Xina a qui l’imperi britànic va imposar dues guerres de l’Opi fins a convertir Hong Kong al centre del narcotràfic. L’equivalent de l’opi per a Xina del segle XIX és avui el fentanil per a Estats Units, primera causa de mort per a la seva població adulta menor de 50 anys. A petició de Washington, Pekín ha introduït controls d’exportació de principis actius utilitzats per elaborar aquesta droga.

La segona visita de Blinken a la Xina en dotze mesos s’ha tancat amb un to encara més positiu que la primera, celebrada al juny. Tot i això, els Estats Units han criticat la Xina els últims temps per les seves exportacions a Rússia, no d’armament sinó de manufactures de doble ús i fins i tot de matèries primeres. Biden continua armant Taiwan i assenyalant que defensaria l’illa en cas d’un hipotètic atac xinès. Taiwan suposa una clara línia vermella per a la Xina, perquè forma part de la seva “integritat territorial”. Un altre factor pertorbador és la més que probable prohibició de TikTok als Estats Units.

El recent viatge de Xi Jinping per Europa

Xi Jinpìng s’ha estat passejant, a primers de maig, per terres europees. Ha estat la primera visita en cinc anys. Els tres països visitats -França, Sèrbia i Hongria- no han estat escollits a l’atzar, sinó com a conseqüència d’un escrutini acurat per part de Pequín, sempre amb un ull posat als Estats Units, el seu gran rival. Molts analistes coincideixen que “la Xina vol trencar, o si més no debilitar, la unitat tant de la UE (27 membres) com de l’OTAN (32 membres), les dues organitzacions clau de l’Occident Global, així com les relacions transatlàntiques”.

Visita a França

A França ha florit tradicionalment l’antiamericanisme. El nacionalista De Gaulle, el 1966, va arribar a retirar França del comandament militar de l’OTAN, la caserna general del qual va abandonar París per instal·lar-se a Brussel·les, fins avui. De Gaulle volia preservar la seva independència respecte als Estats Units i va convertir França en una potència nuclear pròpia, única a Europa (Rússia a part), també fins avui.

Macron és el promotor del concepte d’”autonomia estratègica” per a la UE, així com del seu despertar geopolític. En el seu recent gran discurs sobre Europa, Macron ha declarat que “van quedar enrere els dies en què Europa comprava la seva energia i fertilitzants a Rússia, externalitzava la seva producció a la Xina i delegava la seva seguretat als Estats Units”, i ha afegit que “la nostra Europa és avui mortal, pot morir”.

També ha declarat que “Europa no ha de ser mai un vassall dels Estats Units” i que “Europa no té cap interès a defensar Taiwan”. Macron no accepta una relació especial del Japó ni de cap país d’Àsia Pacífic amb l’OTAN, a títol de “socis globals”, possibilitat que la Xina tem especialment, sobretot pensant en Japó i altres països de l’Àsia Pacífic i d’Indo Pacífic, considerada per Pequín com a “les seves zones naturals d’influència” (avui són centre de gravetat econòmic del món).

La presidenta de la Comissió Europea, Úrsula von der Leyen, ha acompanyat Macron en les trobades amb Xi. L’executiu comunitari s’ha dotat en els últims mesos de noves eines per posar límit a un dèficit comercial creixent amb la Xina, que va arribar als 400.000 milions d’euros el 2022. Els expedients van arrencar al setembre amb una investigació a la indústria xinesa del cotxe elèctric a la recerca de subsidis estatals que podrien distorsionar la competència comunitària. Des de llavors s’han iniciat cinc investigacions. La UE qualifica la Xina de “rival sistèmic“.

La UE està en plena construcció d’un espai propi davant la confrontació entre la Xina i els Estats Units. La UE és el primer soci comercial de la Xina i els Estats Units. La globalització ja no és el que era, torna la idea dels blocs i una confrontació al voltant dels dos grans pols de la geopolítica mundial: Washington i Pequín.

La UE vol dues coses de la Xina. Primer, que com a soci rellevant que és, rebaixi les mesures proteccionistes que perjudiquen la indústria europea. Segon, que com a gran actor geopolític exerceixi una influència mediadora davant l’agressivitat de Putin. Macron i Von der Leyen ho han plantejat així, i han comprovat que la mirada de la Xina sempre és educada i llarga, edificada sobre un doble pilar d’un passat mil·lenari i d’un futur sense presses.

Visita a Sèrbia

El primer bany de masses europees l’ha rebut Xi Jinping a Belgrad. El sentit simbòlic de la visita a Sèrbia ha estat enorme. Sèrbia és un país bombardejat, sense el vistiplau del Consell de Seguretat de l’ONU, per l’OTAN, als anys noranta del segle passat. Les bombes fins i tot van devastar l’ambaixada xinesa i van causar víctimes mortals. Corria el 7 de maig de 1999, el mateix dia de la visita de Xi a Belgrad. Tots els ulls estaven posats en la data en què Xi havia aterrat a Sèrbia. Aquell bombardeig genera un consens general de rebuig social a Sèrbia. Els Estats Units van comunicar que el bombardeig va ser un error i es va disculpar, però no n’hi ha hagut prou.

La societat sèrbia, encara que pendent d’una possible adhesió a la UE, manté un sentiment profund anti OTAN des de la campanya del 1999 contra l’antiga Iugoslàvia per forçar Slobodan Milosevic a posar fi a la seva deliberada repressió de l’ètnia albanesa a Kosovo.

L’any passat, el portaveu del Ministeri xinès de Relacions Exteriors va assegurar que “Pekín no ha oblidat ni perdonat el bombardeig del maig del 1999 de la seva ambaixada a Belgrad; l’amistat entre la Xina i Sèrbia ha estat forjada amb la sang dels nostres compatriotes, que romandran a la memòria dels nostres pobles“.

Xi Jinping ha estat rebut pel seu homònim serbi, Alexander Vucic, com a “el nostre amic, el nostre gran amic, amic d’acer de Sèrbia“.

Però Xi no ha volgut aprofundir la ferida i no ha visitat l’ambaixada xinesa. Sèrbia és membre de la Nova Ruta de la Seda, el massiu programa d’infraestructures amb què Pequín vol apuntalar la seva influència al món. La Xina finança la construcció d’una línia fèrria entre Budapest i Belgrad. Xi ha demostrat que està intentant estabilitzar les relacions amb Occident, no vol irritar gaire els Estats Units ni ha volgut posar els seus amfitrions serbis en una posició difícil. Però ha pronunciat aquestes paraules: “Enfrontarem conjuntament l’hegemonia i la política de poder (dels Estats Units i d’Occident)”

Visita a Hongria

L’Hongria de Viktor Orban és un membre problemàtic de la UE, molt criticat a Brussel·les per la seva “deriva iliberal”. Orban és amic de Putin i manté un desafiament obert amb la UE respecte a la invasió russa d’Ucraïna. Orban ha qualificat de “històrica” la visita de Xi a Budapest.

Hongria és l’únic estat membre de la UE que és alhora membre de la Nova Ruta de la Seda, després de la retirada recent d’Itàlia. A més, Budapest assumirà la propera presidència rotatòria semestral de la UE. Pot garantir un bloqueig constant de les polítiques restrictives de la UE cap a la Xina a nivell comercial.

La Xina ha signat recentment la inversió més quantiosa de la història d’Hongria, amb una fàbrica de bateries per a vehicles verds. La Xina pot substituir Rússia en el finançament de la línia ferroviària de mercaderies que unirà Ucraïna amb Àustria passant per territori hongarès. Orban ha tancat la Universitat Centreeuropea promoguda per George Soros i rep amb els braços oberts la implantació a Budapest de la Universitat xinesa de Fudan.

Hongria i Sèrbia van ser els dos únics països que l’any passat van acudir a la reunió global de tots els membres de la Nova Ruta de la Seda a Pekín.

En el viatge a Europa, Xi Jinping ha intentat obrir bretxa, a la seva manera educada i prudent, amb visió a llarg termini, entre la política exterior europea i la dels Estats Units. Ha trobat terreny fèrtil als tres països visitats, especialment als dos últims.

Segons una font diplomàtica de Pequín, “Sèrbia i Hongria són, amb diferència, els dos aliats més grans de la Xina a Europa“.

Tot això es pot veure com un missatge subtil als Estats Units sobre la creixent empremta global de la Xina i la seva capacitat per cultivar aliats a Occident.

 Loading ...