Per què Sánchez no ha presentat una moció de confiança?

Per què Sánchez no ha presentat una moció de confiança després del fet insòlit d’aturar el govern d’Espanya durant 5 dies i sotmetre-la a un descrèdit dels titulars de la premsa internacional, com el mateix Enric Juliana, el millor constructor del relat apologètic del sanchisme, ha reiterat a La Vanguardia?

No ens enganyem, el públic, el gran públic ja sabia que Sánchez no deixaria el cotxe oficial, però a l’ensems esperava un “retorn” amb més impacte: la presentació d’una moció de confiança perquè tots els socis havien anunciat la seva voluntat de donar-li suport.

Per què no ho ha fet?

Un dels que millor bona voluntat ha manifestat és ERC, aliat incondicional i vot mesell de Sánchez al Congrés, però vet aquí que l’altra contrapart catalana, Junts + Puigdemont, no manifestava tant entusiasme en el vot i aquí rau el problema. La dita diu que “un gat escaldat amb aigua tèbia ja en té prou”, i Sánchez va sortir escaldat de la gent de Puigdemont en la votació de la llei sobre l’amnistia, quan contra tot pronòstic i apartant-se del guió, Junts va votar contra la primera versió i no va parar fins que va aconseguir una esmena a la totalitat posant en evidència a Sánchez.

I ara el president del govern volia evitar recaure en el mateix problema i augmentar més la tensió en les seves rengles, perquè Junts tenia en cartera alguna reivindicació important a canvi del seu vot. La de la bilateralitat en el finançament econòmic o bé legislar un poder judicial català, o concretar la llei orgànica que hauria de regular el traspàs en immigració teòricament pactat, però que roman als llimbs dels incompliments.

Sánchez ha preferit vorejar el ridícul del “parto de los montes”, 5 dies de crisi, per acabar dient que continua sense més ni més, per evitar-se la nova ofensiva de reivindicacions de Junts.

Naturalment, aquest no fer res més no significa que no dugui a terme el seu propòsit d’aconseguir un millor control de jutges i mitjans de comunicació, perquè aquesta qüestió va lligada a la seva voluntat de romandre en el poder, fins que ell decideixi el contrari.

Però totes aquestes qüestions no poden fer oblidar l’origen del problema segons el mateix Sánchez. Les falsedats de les acusacions sobre la seva esposa, Begoña Gómez. El més sorprenent del cas és que si tot el que han publicat els mitjans i la denúncia de Manos Limpias és un libel, per què no s’ha anunciat cap acció jurídica en contra del mateix? Si és una falsedat tan gruixuda, si és en definitiva una difamació, el Codi Penal dona recursos sobrats per defensar el bon nom d’una persona, i més si aquesta és l’esposa del president del govern.

Però res d’això s’ha dut a terme, almenys fins ara.

Entre les qüestions plantejades n’hi ha una en concret important que el govern no ha desmentit: l’existència d’una carta de recomanació de la senyora Gómez a favor d’una empresa amb la qual manté vincles econòmics, que es presentava a un concurs del govern, que finalment va guanyar malgrat tenir una baixa puntuació objectiva. Va quedar primera a força de l’extraordinària avaluació que en el vessant subjectiu va fer l’administració.

Res de tot això té perquè ser un il·lícit penal, però evidentment tot això és impropi de la dona del president del govern. Perquè recordem que plou sobre mullat. La carrera professional, diguem-ho així, de Gómez va registrar un fort impuls a partir que Sánchez va arribar a la Moncloa el 2018 després de la moció de censura a Mariano Rajoy. Si aquest fet es produïa el juny del 2018, a l’agost, un mes ben estrany, Begoña Gómez es va convertir en doctora de l’IE África Center i dos anys després va passar de ser una professora externa de la Complutense d’un màster de captació de fons per a ONGs a dirigir una càtedra extraordinària i codirigir dos màsters.

Tot això, cal recordar-ho, va crear malestar en l’àmbit universitari perquè la dona del president del govern no tenia currículum acadèmic i professional per assolir aquests càrrecs. De fet, era la raó per la qual legalment codirigia el màster perquè necessitava un doctor titulat que complís amb els requisits establerts, perquè Begoña Gómez no és ni tan sols llicenciada, no va fer la selectivitat i els seus estudis es limiten al màrqueting. Que a partir d’aquesta base pugui dirigir una càtedra i uns màsters resulta un fet difícilment explicable i que no fa altra cosa que donar crèdit a les consideracions sobre el tracte de favor.

Tot això ha de ser examinat amb cura cenyint-se als fets, però no ocultant-los com fa Sánchez quan es refugia en el victimisme i l’emotivisme.

Si vol complir amb el seu compromís de contribuir a regenerar la política, una de les primeres coses que ha de fer és presentar un projecte de llei que reguli, d’una vegada per totes, les activitats de l’espòs o l’esposa del president del govern.

 Loading ...