Espanya, i encara més Catalunya, viu una veritable rapinya fiscal generada pel govern socialista. Illa, en la seva campanya ja ha avisat que no pensa reduir impostos si acaba governant, malgrat que la fiscalitat catalana encara agreuja més la greu situació espanyola. No és per res que en el nostre país l’increment de la pressió fiscal ha estat una de les més altes de la UE.
Les xifres ho confirmen:
Entre el 2014 i el 2023, els ingressos per IRPF han crescut un 79% passant de 67.000 milions a 120,3 milions. L’IVA, per la seva part, ha passat de 49,1 mil milions a 83,9 mil milions, el que significa un increment del 70,8%. L’impost de societats encara ho ha fet més, si bé la xifra absoluta és molt més modesta. El 2023 han recaptat 35,1 mil milions per 16,2 mil milions el 2014. Això significa més que doblar els ingressos.
El que pràcticament no s’ha mogut de lloc han estat els impostos especials, ja que han crescut només 1 milió en aquesta dècada, passant de 19,8 a 20,8. Crida l’atenció poderosament aquest fet perquè precisament en aquest capítol hi ha tot el règim fiscal que hauria de regular la transició ecològica i dissuadir determinats consums. Però, evidentment, el govern per molt discurs que faci no està per aquesta tasca, sinó senzillament per recaptar i no complicar-se la vida. I per obtenir aquest fi res millor que anar a petar als grans impostos.
Podem veure amb més claredat encara la barbaritat fiscal dels governs socialistes en aquests anys, si considerem dos fets. Els grans increments es produeixen a partir del govern Sánchez, fins aleshores els increments són moderats. L’altre factor decisiu a comparar és com han evolucionat al llarg d’aquests mateixos anys la renda per càpita i els beneficis empresarials, perquè ens permet constatar si hi ha relació entre la seva evolució i la de la fiscalitat.
El resultat és clamorós
La renda per càpita, que guarda relació directa amb l’IRPF i també en gran manera amb l’IVA, només ha crescut aquesta dècada un 22,2%. Això significa que l’augment de l’IRPF ha superat l’increment de la renda amb més de 52 punts percentuals (pp) i l’IVA ho ha fet en més de 48 pp.
Per la seva banda, els beneficis empresarials, en aquest cas mesurats pel període 2014-2021, han crescut un 121,3% i això significa que l’increment de l’impost de societats ho ha fet en 105 pp més, una barbaritat. Després diuen que paguem pocs impostos si ho comparen amb altres països, però és clar quan es fa la comparació s’han de tenir en compte dos factors que s’obliden.
Un, el de la renda del respectiu país perquè com veiem en el cas espanyol, la mossegada fiscal cada vegada deteriora més els ingressos de la gent, o en altres paraules, cada vegada treballem més temps l’any per pagar a hisenda.
L’altre factor, que té molt de pes en el cas espanyol, és l’anomenada cunya fiscal que afegeix als impostos, la quota empresarial i del treballador a la Seguretat Social que, en el cas d’Espanya, és particularment elevada i creixent. D’aquí que el president de la CEOE, Antonio Garamendi, va demanar que aquesta part fos descomptada del salari i pagada directament per cada treballador, de manera que aquest pogués constatar la importància dels diners que per aquesta via van a petar a l’Estat. La petició va ser acollida amb gran escàndol per part del govern, segurament perquè tot el que sigui clarificar la qüestió fiscal és contrari a la seva lògica.
Estem en un sistema en el qual es vol que els ciutadans depenguin cada vegada més del mateix Estat, de manera que els seus diners vagin i tornin degudament retallats en un camí que només beneficia al nepotisme polític i la democràcia.
Estem en un sistema en el qual es vol que els ciutadans depenguin cada vegada més del mateix Estat, de manera que els seus diners vagin i tornin degudament retallats Share on X
Loading ...
