El president Sánchez va fet aquest passat dimecres una visita llampec al Marroc anunciada amb molt poca antelació. Bàsicament, ha consistit en una reunió amb el primer ministre del govern marroquí i una audiència amb el rei Mohamed VI.
Per les informacions del mateix president a la roda de premsa posterior, no està gens clar quin era el motiu d’aquest viatge més enllà de la hipòtesi que Mohamed VI li hagués indicat que estava disposat a rebre’l en un dia i hora concreta. Cal recordar que en la visita anterior del president del govern al Marroc, el monarca no el va rebre; de fet, ni tan sols estava al país sinó que romania en un d’aquests llargs períodes de vacances que periòdicament practica.
La roda de premsa va tenir com a principal característica els elogis desmesurats del president del govern sobre el funcionament de les relacions amb el Marroc. Són desmesurats perquè existeixen problemes evidents que no estan ben resolts i que Sánchez prefereix ignorar o bé negar la seva existència.
Un dels més greus és la situació actual del narcotràfic a l’Estret de Gibraltar. L’assassinat de 2 Guàrdia Civils per part d’una narcollanxa ha posat en primera plana un problema estructural que roman de fa temps: la impunitat del tràfic d’haixix i de cocaïna a través de l’Estret de Gibraltar, no només és desmesuradament gran, sinó que cada cop es realitza amb més impunitat i amb una major agressivitat per part dels traficants, que arriba a l’extrem que a vegades les forces de l’ordre perseguidores es converteixen en perseguides.
En aquest problema hi té molt a veure el feble control que la policia marroquina exerceix tant a la costa com al mar. Fins i tot hi ha la impressió creixent que les embarcacions de la gendarmeria marroquina més aviat acomboien que obstaculitzen a les narcollanxes. Precisament un nou i escandalós accident es va produir la nit abans del viatge de Sánchez. Un equip de Cuatro s’havia embarcat en una missió de vigilància nocturna espanyola per fer un reportatge, i en el transcurs de la mateixa van detectar i perseguir una narcollanxa. Tot transcorria en aigües espanyoles i es va produir un fet que sembla insòlit, però que segons la mateixa policia no és gens infreqüent. Va aparèixer una embarcació de la gendarmeria marroquina superior en calat i armament que va maniobrar per impedir que la persecució continués. En el reportatge se sent com els policies comenten que és millor retrocedir perquè els marroquins no s’estan de romanços i aborden o disparen a les embarcacions espanyoles. El fet és extraordinari.
La policia d’un país veí en aigües territorials d’aquell país impedeix per la força la persecució dels narcotraficants i a més es constata que aquest no és un fet insòlit. Com és possible que aquests escenaris es produeixin sense una protesta formal del govern espanyol i no s’adoptin mesures pertinents? Agredir una embarcació policial és molt greu i si a més es fa en les aigües del país de procedència de la nau en qüestió, encara ho és més. Però el que ha acompanyat aquest fet transmès en directe per la televisió, gravacions de veu incloses, ha estat el silenci per part de Sánchez com per part del ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares.
Hi ha un estrany acatament amb les actuals actuacions amb el Marroc que fins i tot es mostren en l’actitud del president del govern vers el monarca marroquí. La breu gravació de la televisió de l’entrevista entre ambdós, mostra un comportament corporal i verbal de submissió clara i rotunda, fins i tot per començar la reunió el president del govern d’Espanya li diu a Mohamed VI: “gràcies pel seu temps”. Una expressió infreqüent en les relacions d’estat a estat i que més aviat és la lògica en una entrevista de cerca de feina.
COL·LABORA EN L’ENQUESTA DE CONVERSES SOBRE LA SITUACIÓ DE CATALUNYA:
Loading ...
