Galícia és Galícia… ho demostra el vot dual entre l’electorat del PSOE i el BNG i la participació electoral diferent segons siguin unes eleccions autonòmiques o generals. Però la diferència no és tanta com per poder negar una sèrie d’evidències que impacten de ple en la política espanyola.
Increment de la participació no equival automàticament a augment del vot a l’esquerra. Pot ser així, pot afavorir la dreta, o mantenir l’equilibri, com ara ha passat a Galícia. La tendència del vot jove més a l’esquerra no té una traducció clara en els resultats, primer perquè la seva participació és menor; i segon, fenomen emergent i cada vegada més important, perquè el vot entre nois i noies està cada cop més polaritzat: noies cap a l’esquerra, nois cap a la dreta.
Victòria clara del PP; 5 majories absolutes seguides. Un fet insòlit. Feijóo ha guanyat malgrat l’aparició en campanya d’una confusa intenció de practicar l’induït amb els independentistes catalans. Rueda, el substitut, ha quedat acreditat com a titular. És el nou president de Galícia, elegit amb el mateix percentatge de vot que ho va ser Feijóo en les últimes eleccions, però amb una participació ara molt més gran.
Cada cop és més evident el cost de l’estratègia de Sánchez, que encamina al PSOE a l’autosacrifici. El fet de presentar-se com a president del que l’ex guru Iván Redondo designa amb un llenguatge “repipi”, com a majoria transversal plurinacional progressista, té com a conseqüència l’encongiment progressiu del PSOE. El combustible que fa servir el president del govern per mantenir-se al poder consumeix les reserves socialistes. No només ha perdut molt poder en l’àmbit territorial sinó que arreu. Galícia és un d’ells però també a Madrid i al País Basc. Es configura com una tercera força, no com a alternativa.
A Galícia el PSOE, amb només 9 diputats sobre els 14 que tenia, i el 14% dels vots, ha obtingut el pitjor resultat de la seva història. Que lluny queden aquells èxits de principis de segle quan assolia entre el 33 i el 31% dels vots. Però és que, a més, la patacada ha estat de la coalició del govern perquè Sumar de Yolanda Díaz ha mostrat el que fa temps que se sospita: que és una entelèquia. Ni tan sols ha arribat al 2%. Les dues formacions del govern d’Espanya no van més enllà del 16% dels vots de Galícia.
La divisió de l’esquerra no l’ha perjudicat. La idea que la seva fragmentació l’afebleix és teòricament certa, però a la pràctica quan Sumar i UP amb prou feines superen junts el 2% dels vots es pot considerar que la seva incidència és perfectament marginal.
Sumar és una entelèquia. És una barbylandia política també amb molt de color, però amb una limitació decisiva: l'”empoderament” feminista de Yolanda Díaz no és, per raons obvies, el de Margot Robbie. Si al partit de la vicepresidenta se li treu la formació Mas Madrid i els Comuns a Catalunya, queda en el no-res, com s’ha vist a Galícia, amb l’agreujant que jugava en un territori on Díaz ha fet tota la seva carrera política.
Vox no s’ha mogut de lloc en percentatge. Per tant, ha crescut en vots per l’augment de la participació. Continua fora del parlament gallec. Es pot consolar pensant que ha tret uns quants vots més que la suma dels seguidors de Díaz i d’UP.
I ara, abans del plat fort de les europees, a principis de juny, vindran les eleccions basques, on els populars es juguen poc i Sánchez molt més, donat que els resultats i els pactes posteriors per governar poden desequilibrar el tauler de les aliances.
Sánchez condueix el tren del poder com ho feien els germans Marx a la conquesta de l’Oest. Perquè la màquina de tren continués funcionant, anaven introduint fusta dels vagons de manera que quan finalment arriben a l’estació de destí tot el comboi ha desaparegut i només queda la màquina.
Aquest és el camí que sembla que ha emprès el PSOE. Anar-se reduint electoralment com a partit, en benefici que Sánchez vagi mantenint-se a la Moncloa. Però és clar, això sembla cada vegada més pa per a avui i fam per a demà, perquè a tota aquesta dinàmica d’autosacrifici hi afegeix el fet que mentre els populars tenen candidats de recanvi, evidentment Ayuso i Moreno a Andalusia, al PSOE, la terra dels successors està absolutament eixorca. Sánchez ha regat amb sal el seu propi territori.
Loading ...
