Ignasi Servià és un dels millors i més acreditats experts de Catalunya en gestió de l’aigua, coneixements que difon mitjançant el seu blog sobre aigua, que ara fa 10 anys. Una informació absolutament necessària per a tots els interessats en la situació i la gestió de l’aigua, que ara, per la sequera a Catalunya, s’ha transformat en una cosa vital, però que en realitat sempre ho ha estat, i només la manca de visió dels nostres polítics ens ha portat a prescindir-ne fins a arribar a l’actual situació catastròfica. Servià, per exemple, recorda que l’observació sobre fenòmens d’aquest tipus no es pot limitar a un curt període de temps, 10, 15 anys, sinó que ha d’abastar molt més, i així assenyala com Barcelona va patir una sequera del 1810 al 1840, 30 anys!
Servià formula 10 propostes ben fonamentades per millorar la gestió de l’aigua a Catalunya. Aquestes són:
10 propostes per millorar la gestió de l‟Aigua a Catalunya. Diria que totes es poden aplicar a altres conques i que algunes necessiten un canvi en la manera de fer les coses.
- Prendre’s seriosament la crisi climàtica.
- Cap a una tecnificació de la gestió de l’aigua.
- Planificar i executar les obres relacionades amb l’aigua.
- No es pot millorar allò que no es mesura.
- Obtenir valor de les dades, ús SMART per a un Green IT.
- Interconnexió de Conques per gestionar les situacions d’emergència per Sequera.
- El preu de l’aigua pot variar en funció de la qualitat de l’aigua.
- Aprofitar el PRTR i la Green Finance . Cap a la sostenibilitat del cicle de l’aigua.
- Millorar la comunicació, la conscienciació i les dades obertes.
- No criticar l’ús de l’aigua dels altres i pensar que tots hem de ser part de la solució.
1. Prendre’s seriosament la crisi climàtica
He realitzat moltes entrades al meu blog per compartir els efectes del canvi climàtic, la crisi climàtica o la paraula que vulgueu utilitzar. El resultat és que hi ha registres, especialment de temperatures, on els màxims històrics cada vegada són més grans. Encara recordo quan en una presentació del mes de desembre passat, vaig compartir que la temperatura màxima de desembre a Màlaga arribava als 29,9 ºC. Em sembla un valor extraordinari, però encara més que aquest valor suposés un increment de 5 ºC respecte a l’anterior valor màxim de la sèrie.
Avui compartiré una reflexió d’Eliseu Vilaclara (exdirector del meteocat) que va fer en un tweet el passat 1/1/2024. Entre els anys 1810 i 1840, Barcelona va tenir un dèficit de pluja enorme. Què passaria si amb les actuals demandes i reserves d’aigua, Barcelona/Catalunya tingués un episodi de sequera de 7 anys com a Andalusia o de 30 anys com al segle XIX?
Hi ha determinades accions polítiques que només s’entenen perquè d’aquí a 13 mesos hi ha eleccions al Parlament de Catalunya. Guanyi qui guanyi, les persones i els diferents usos de l’aigua continuaran necessitant aigua després del febrer del 2.025. Hem de treballar per gestionar l’aigua d’aquest episodi de sequera i per als que vindran.
Fa uns quants mesos la consellera Jordà comentava que Catalunya va cap a un clima que s’assemblarà al de Marràqueix. Deixem de mirar cap al cel esperant pluges copioses o cap al Pirineu cercant les aportacions regulars en forma de pluja i neu, i comencem a mirar cap al sud per aprendre com estan gestionant l’aigua.
2. Cap a una tecnificació de la gestió de l’aigua
A la notícia de Genoveva Crespo per al confidencial a Aragó, “Els multitransvasaments, eterna amenaça sobre Aragó, tornen de la mà de Ribera”, se cita el gen convergent: Tot apunta que la primera fitxa la va moure Junts, a través dels col·legis professionals.
Jo pertanyo a la comissió de l’aigua del Col·legi d’Agrònoms de Catalunya i també formo part de l’Observatori de l’Aigua. Em considero una persona tècnica que parla amb persones de diferents partits i m’ha molestat la frase. Si l’observatori s’ha avançat a fer aquesta proposta és perquè és conscient de la gravetat de l’emergència per sequera d’una zona on viuen 6.000.000 de persones.
Quan des del govern es diu que aquesta proposta no soluciona el problema perquè arriba tard, té raó. Els tècnics treballem per a aquesta sequera, que encara no té data de finalització, i per a les que puguin venir, que cada cop seran més freqüents i/o intenses.
Actualment, s’inicien molts processos participatius relatius a diferents temes (aigua, clima, transició energètica, etc.…), però no es dóna cap importància a la visió de tècnics en la gestió de l’aigua. Què fa una persona que pateix una malaltia greu o que té un judici important, etc.? Surt al carrer i comença a preguntar a la gent, o intenta localitzar els millors professionals?
Creuaré els dits a veure si un dia puc compartir amb el conseller Mascort la meva visió de la gestió de l’aigua i la sequera.
Hi ha eleccions al parlament europeu el proper 9 de juny. Queden 13 mesos com a màxim per a les properes eleccions al parlament, i potser queden 10 mesos d’aigua en algunes unitats d’explotació si no vénen importants precipitacions. També ha coincidit que aquest cap de setmana ERC ja ha anunciat Pere Aragonés com a candidat a la Generalitat.
O milloren les reserves d’aigua d’una manera important o estic convençut que l’Aigua pot marcar els propers resultats electorals.
Si us plau tractem els temes de l’aigua duna manera tècnica.
3. Planificar i executar en termini totes les obres relacionades amb l’aigua
El mes de maig passat la ministra va anunciar que el Govern realitzaria la dessaladora de la Tordera, al novembre el conseller Mascort va acusar el govern que anava molt tard en aquesta infraestructura. Ja estem el gener del 2024. Mentre hauria d’avançar en paral·lel la dessaladora del Foix.
Catalunya té un pla de regadius 2008-2020 amb retard en algunes de les actuacions per millorar l’eficiència en l’ús de l’aigua. Si volem mantenir l’agricultura de regadiu, en aquest escenari de crisi climàtica, és absolutament necessària la modernització d’aquestes Comunitats de Regants.
Tant en recursos d’aigua no convencional com en matèria de regadius, com qualsevol altra infraestructura relacionada amb l’aigua, si us plau, que es compleixin els terminis de les obres que estan planificats perquè, si no, cada cop acumularem més retard en l’adaptació al canvi climàtic .
La capacitat actual de dessalació de Catalunya són 80 hm 3 /any, 60 hm3/any que corresponen a la dessaladora del Prat del Llobregat i 20 hm 3 /any que corresponen a la dessaladora de la Tordera. Està previst a l’horitzó 2030 doblar la capacitat d’aigua dessalada, afegint 60 hm3/any a l’ampliació de la Tordera i 20 hm3 / any a la dessaladora del Foix.
Aquest increment de dessalació podria semblar suficient, però aquí m’agradaria comparar algunes dades de Catalunya i la regió de Múrcia. Sembla que als polítics els agrada comparar les balances fiscals, comparem les balances de la producció de recursos d’aigua no convencional.
Comparación Catalunya y Murcia, de algunas variables relacionadas con el ciclo del agua.
Diuen que Catalunya representa una mil·lèsima del món. Quan el món va assolir 6.000 M, Catalunya 6 M, i ara que el món ha arribat a 8.000 M, Catalunya està a 8M, la majoria a la zona de la costa.
Hem de cercar proporcionalitat entre l’evolució de demandes (per exemple per increment de població) i la generació de recursos d’aigua no convencionals, per mantenir la garantia de subministrament .
4. No es pot millorar allò que no es mesura
Difícilment millorarem l’eficiència en l’ús de l’aigua, si no mesurem aquest ús, o el mesurem amb comptadors que tenen 25 anys. La ICT 155/2020 defineix que la vida útil dels comptadors és de 12 anys, perquè hi ha un desgast mecànic dels comptadors.
I cal mesurar l’ús de l’aigua realitzat tant per particulars i empreses com per administracions. Això ajudarà de manera important a reduir l’aigua no registrada.
Però hi ha el problema amb alguns municipis que, per una raó o altra, no tenen comptadors d’aigua urbana, i per tant no poden aplicar tarifes binòmiques. El 2.024 encara m’han explicat posicionament d’alcaldes que, malgrat la sequera, en aquesta legislatura no tenen instal·lats comptadors per la por de perdre les eleccions.
La gestió de l’aigua, en situació d’emergència, ha de prioritzar els que fan un ús eficient de l’aigua, perquè això ajuda en la gestió del canvi i l’adopció de noves tecnologies.
A finals de desembre es va tancar la segona convocatòria del PERTE de digitalització d’aigua urbana i la primera d’aigua de regadiu. El resultat va ser el següent.
- 2ª Convocatòria PERTE Aigua Urbana (15,5% Ús). 200 M€ Ppto, 238 projectes, amb ajut sol·liciteu total de 1.084 M€
- 1ª Convocatòria PERTE Aigua Regadiu (80,5% Ús). 100 M€ Ppto, 137 projectes, amb ajut sol·liciteu total de 80 M€
A Àfrica tenen la tendència a simplificar les coses i tenen clar que cal prioritzar /optimitzar/mesurar l’ús de l’aigua més important. Comencen per l’agricultura.
5. Obtenir valor de les dades, ús SMART per a un Green IT
És important digitalitzar tot el cicle de l’Aigua, però també és important fer-ho de manera Smart. En el passat Smart Water Summit Summit, Marcelino Ortega d’Aqualia va compartir la idea que la transformació també ha de ser verda (Green IT). Jo, el 2.018 vaig explicar que no és Smart matar mosques a canonades.
La producció/transmissió/tractament de dades consumeix energia i aigua, per la qual cosa cal cercar la informació de les dades que realment aporten informació.
En situació de normalitat, a comptadors domiciliaris d’aigua urbana 4 o 6 lectures segons les factures, siguin trimestrals o bimensuals, en comunitats de regants amb comptadors es fan 2 lectures. Disposar de dades horàries suposa disposar 8.760 dades/any per comptador.
Tinguem clara la freqüència de registre de dades dels diferents dispositius IOT i quina ha de ser la periodicitat de transmissió de les dades. Hi ha elements que han de registrar dades cada 5 minuts i en temps real, però això no cal aplicar-ho en tots els casos.
6. Interconnexió de Conques per gestionar les situacions d’emergència per Sequera
A finals de novembre vaig realitzar un post que vaig titular la Sequera del mil·lenni a Catalunya, on compartia les idees presentades per Samuel Reyes (director de l’ACA) i Sarai Sarroca (Directora del meteocat) a la jornada del CWP. La directora del meteocat ja va anunciar que les previsions a mitjà termini no eren bones, i per tant s’ha arribat a una situació que està prevista des de setmanes.
A les precipitacions molt baixes d’aquests últims mesos, cal afegir l’important increment de les temperatures dels anys 22 i 23, i altres canvis al territori com l’increment de població o la gestió forestal a la capçalera de les conques.
En aquesta situació d’EMERGÈNCIA, des de l’observatori intercol·legial de l’aigua es va realitzar una jornada per proposar que el CAT continués fins a la xarxa ATLL, amb un cabal proper a 1 m3/s, i amb la limitació de la concessió que no utilitza el CAT ( inferior a 50 hm 3 /any).
Sóc conscient que aquest any 2023, marcat per una important sequera a l’Ebre, les aportacions a Tortosa han estat les menors dels darrers 20 anys. Aquest any 2023 s’ha tancat amb menys de 3.800 hm3 /any, quan l’any 2012 s’havien registrat 4.184 hm3/any.
Evolució d’Aportacions riu Ebre a Tortosa (2004-2024).
A les persones ens costa d’entendre les progressions geomètriques i, de la mateixa manera, els volums. L’altre dia compartia un tweet que només demanava que la gent entengués que era 1 litre, 1 m3 i un hm3.
En els darrers mesos la situació de les reserves als embassaments de Mequinensa i Riba-roja ha millorat de manera molt important, mentre que les reserves a les conques internes han mantingut un descens progressiu.
Aquesta setmana hem tingut la #borrascaJuan que ha cobert de neu una part del territori nacional. Aquestes aportacions es tradueixen que les reserves dels embassaments de l’Ebre mantindran una tendència creixent.
Acumulació de neu durant la #BorrascaFilomena el 2021. Foto Copernicus.
Compartiré la situació de reserves i cabals a data 20/1/2024. En el cas del Llobregat el valor diari és superior al dels dies anteriors, situant-se aquest a 2,5 m3/s.
Reserves d’aigua i aforament als rius Ter, Llobregat i tram final de l´Ebre.
En el cas de l’Ebre es pot comprovar com abans de novembre el cabal a Tortosa se situava a 80 m3/s, mentre que a partir de llavors ha fluctuat entre valors de 200 i 400 m3/s. El volum acumulat entre el 15/11 i aquest cap de setmana s’estima en 1.542hm3.
Evolución Caudales Ebro en Tortosa y estimación del volumen entre 15/11/23 y 21/1/24
Amb aquesta situació em costa entendre tanta oposició des de diferents entitats per ajudar a solucionar la situació d’emergència de l’abastament a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
El Conseller Mascort va dir en una entrevista: “Si Catalunya necessita portar aigua en vaixells i algú en té de sobres, m’estranyaria que digui que no”.
7. El preu de l’aigua pot variar en funció de la qualitat de l’aigua
L’altre dia un gestor d’aigua amb molta experiència em comentava que, amb l’avenç de la sequera, podem passar de tenir aigua potable a tenir aigua (no potable). Una altra persona em va confirmar que al setembre es van haver de canviar filtres de carboni actiu, perquè l’aigua que arriba dels embassaments era de pitjor qualitat.
A Comunitats de Regants d’altres comunitats autònomes tenen assumit que en una zona regable hi pot haver fins a 7 diferents orígens, qualitats i preus de l’aigua. En avançar en la sequera és possible que s’hagi de bombar major altura manomètrica, s’hagi de pagar el cost de l’aigua dessalada/regenerada, etc.
Combinar cert volum d’aigua superficial, pot ser necessari per millorar la qualitat de l’aigua d’una estació d’Aigua Regenerada, i així no es cremin els avellaners per la concentració de sals de l’aigua.
En temes de dessalació es parla que el cost energètic pot estar sobre a 3 Kwh/m3. Tenint en compte un volum de 80 hm3 (actual capacitat de dessalació), estaríem a 240 Gw h.
Obtenir recursos d‟aigua no convencional, ja sigui aigua regenerada o dessalada, té unes necessitats energètiques i un cost associat. Tinguem en compte la quantitat, però també la qualitat i el cost dels diferents orígens de l’aigua.
8. Aprofitar el PRTR i la Green Finance. Cap a la sostenibilitat del cicle de l’aigua
Des del Govern de la Generalitat s’han llançat diferents convocatòries per a la millora de l’eficiència en l’ús de l’aigua. Però cal tenir en compte les convocatòries del PERTE de digitalització del cicle de l’aigua (urbana, reg i industrial), amb fons del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.
El passat 22 de desembre es van ajuntar ajuts del PERTE de 200 M€ per a aigua urbana i 100 M€ per a regadiu. En el cas de l’aigua de reg penso que aquesta oportunitat històrica no s’ha aprofitat. En el cas de l’aigua urbana, només explicaré que avui m’he trobat un responsable de la diputació de Lleida, i per la resposta dubto molt que s’hagi sol·licitat.
Aquestes darreres setmanes he tingut relació amb diferents entitats financeres. I tinc molt clar que el finançament es tornarà sostenible, perquè els projectes es tornin sostenibles. No estic parlant que hi hagi una prima de 0,10%, que no tenim clar si és rendible. Estic parlant que properament alguns projectes poden deixar de tenir finançament si no són sostenibles. És necessari el discurs de sostenibilitat, i també KPI certificats que permetin tenir crèdits d’aigua, igual que crèdit de carboni o sostenibilitat.
CaixaBank té el compromís de finançar 60.000 M€ de projectes sostenibles per al període 2022-2024. BBVA fixa el seu objectiu en 100.000 M€ entre els anys 2018 i 2025. El Banc de Santander té com a objectiu Green Finance per al període 2.018-2025 120.000 M€ i 220.000 M€ fins a l’any 2.030. Comparteixo aquest punt de finançament, perquè els projectes d’aigua tindran un pes destacat en els temes de Green Finance.
9. Millorar la comunicació, la conscienciació i les dades obertes
És complicat demanar a la població estalvis d’aigua d’emergència, quan a les unitats d’explotació hi ha decretada la preemergència. No s’ha d’alarmar, però tampoc no s’ha de suavitzar el discurs d’una situació preocupant des de fa mesos.
La crisi de la pandèmia del COVID-19 ens va ensenyar que les crisis globals s’han de gestionar amb dades obertes perquè la població ha d’entendre les decisions que prenen els governs. Disposar de dades obertes, de dades ús de l’aigua obtingudes a través de la digitalització, ha de servir perquè la gent es conscienciï.
Per què creix més de pressa la mobilitat elèctrica, quan la digitalització del cicle de l’aigua és més urgent?
La setmana passada vaig explicar un “Nou Dataset sobre sequera a Catalunya: de la visualització a la consulta de les dades”. Els responsables de dades obertes van entendre que la proposta de dataset que els vaig fer podia ser útil en aquest escenari de crisi climàtica.
Volia consultar quin era l’estalvi registrat per diferents municipis de Catalunya. He consultat les dades de consum per municipi a data 20/1/2024, i la darrera actualització que es pot consultar és de data 17/05/2023, i es poden consultar les dades de l’any 2022. Els municipis tenen uns deures de comunicació respecte a administració, i l’administració els té respecte al conjunt de la ciutadania.
OpenData del ACA. Datos de consumo por municipios (ACA)
Al mes de setembre volia consultar el mapa de cultius de la DUN del 2023, igual que cada any entre el 2015 i el 2022. Durant la gestió d’una sequera s’han de prendre decisions, i és útil disposar d’informació abans (juliol) encara que no sigui definitiva.
Aquest any 2023 ha estat la pitjor sequera de Catalunya, i encara no s’ha publicat el dataset de cultius del 2023. Vaig fer la sol·licitud com a dades obertes, i em van respondre que es publicaria durant el mes de gener. Si és útil el mapa de cultius en normalitat, encara ho és més durant un episodi de sequera.
10. No criticar l’ús de l’aigua dels altres i pensar que tots hem de ser part de la solució
He parlat de la sequera amb persones de molts sectors (aigua urbana, sector reg, esport) de l’àmbit públic i de l’àmbit privat. Tots tendim a considerar que la nostra aigua no es pot tocar i que els altres han de reduir l’ús de l’aigua. Hi ha sectors que la sequera els pot impactar de manera més intensa que d’altres, i aquests haurien de rebre algun tipus d’ajuts com va passar durant la pandèmia.
El consum d’aigua municipal màxim passarà de 210 a 200 l/hab/dia amb la declaració de l’emergència. -Llobregat) superen el consum de fase d’emergència, i alguns dels municipis arriben als 400 i 500 litres/hab/dia.
Notícia de TV3, a 20/1. Estats de la Sequera i Municipis que superen el consum permès. (TV3, 20/1, Dades ACA)
La notícia ha acabat amb unes declaracions d’Eduard Rivas, president de la Federació de Municipis de Catalunya, en què diu que li agradaria que el govern veiés els municipis com a part de la solució. Les sancions no són la solució.
Tots hem d´aportar la nostra gota d´aigua per ajudar a aconseguir les dotacions objectiu per a cada escenari de sequera, definides al Pla d’Emergència per Sequera. Aconseguir aquesta reducció de dotacions, permet que el proper escenari de sequera trigui més a arribar. Només es pot optimitzar l’aigua que tenim, l’aigua que ja no tenim no la podem optimitzar. #Cadagotacompte.
Loading ...
