Notícies de Cap d’Any que arriben de Brussel·les

LA DARRERA GRAN AMPLIACIÓ DE LA UE CAP A L’EST

La UE desplaça de manera decidida el seu centre de gravetat cap a l’Est. El president del Consell Europeu, el belga Charles Michel, i la presidenta de la Comissió Europea, l’alemanya Úrsula von der Leyen, fa mesos que parlen d’aconseguir una gran ampliació a l’horitzó 2030. Alemanya la recolza fermament, també França. El darrer Consell Europeu de l’any (14 i 15 de desembre), celebrat a Brussel·les, ha decidit obrir negociacions d’adhesió amb Ucraïna i Moldàvia i concedir l’estatut de candidata a Geòrgia.   

Això suposa la consolidació de l’obertura a l’Est de la UE iniciada l’any 2004 amb l’entrada de vuit estats (Txèquia, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània i Polònia), més dos el 2007 (Bulgària i Romania) i el darrer el 2013 (Croàcia).

Després de deu anys amb les barreres tancades, ara la UE accepta obrir-se a nous ingressos

Després de deu anys amb les barreres tancades, ara la UE accepta obrir-se a nous ingressos.  La nova UE, més heterogènia, pot arribar a tenir 36 (amb els Balcans) o 37 estats membres (veurem què passarà amb Turquia) i arribar a tenir més de 500 milions d’habitats.  Moldàvia no posseeix el control total del seu territori i lluita contra el Kremlin. Geòrgia, com Ucraïna, té territoris ocupats per Rússia. És fàcil diagnosticar que el nou procés d’adhesió serà llarg i difícil, i que pot perllongar-se durant anys. Alguns escèptics veuen les decisions del Consell Europeu de desembre com “purament simbòliques“.

La invasió russa d’Ucraïna ha precipitat el procés d’integració d’Ucraïna i la resta de decisions de desembre sobre la nova ampliació. Els mandataris europeus han volgut compensar amb la seva decisió les penúries generades per la guerra i aprofitar per llençar un missatge polític a Putin, que es manté desafiant. Per al president ucraïnès, Zelensky, és la primera alegria després de diverses setmanes de patir contratemps militars al front bèl·lic i dificultats polítiques per mantenir l’ajuda internacional dels aliats occidentals.

Alguns  analistes ho veuen així: “Ucraïna ho té merescut, és un país amb gran entusiasme europeista, un país que lluita una guerra per Europa i per la llibertat“.

Una maniobra inèdita negociada amb el màxim secret, “l’abstenció constructiva“, va permetre durant el primer dia de la cimera que el Consell Europeu esquivés el veto d’Hongria. A instàncies del canceller alemany, Olaf Scholz, Viktor Orban va abandonar “momentàniament“ la sala del Consell Europeu per permetre a la resta de líders europeus donar suport a la recomanació de Brussel·les d’iniciar converses d’adhesió amb Ucraïna i Moldàvia. D’aquesta manera es va poder prendre en un temps rècord la decisió històrica de l’obertura de negociacions d’ingrés, tot just 18 mesos després de reconèixer-los com a països candidats. Els 26 també van acordar de tornar a avaluar el pròxim mes de març els avanços de Bòsnia-Hercegovina per iniciar converses d’ingrés com més aviat millor i concedir, malgrat la desconnexió i llunyania geogràfica, l’estatus de candidat a Geòrgia.

L’eufòria provocada per les decisions anteriors va alimentar les esperances que també fos possible pactar la revisió del pressupost comunitari i així alliberar 50.000 milions d’euros en ajuts per a Ucraïna, però això no va ser possible. Aquí el “no“ de Víktor Orban es va imposar a les tres de la matinada de la nit del primer al segon dia de la cimera. No obstant i això, durant el segon dia els líders europeus varen declarar que “l’ajuda a Ucraïna està garantida, perquè hi ha fórmules per fer-la arribar, encara que no surti del pressupost de la UE“.

L’enèsim intent del líder hongarès de fer xantatge als seus socis europeus va tornar a fracassar. El president del Consell Europeu preveu convocar “una cimera extraordinària a finals de gener o començaments de febrer per concloure la negociació pressupostària“ i donar satisfacció a Ucraïna i també a Hongria, que espera rebre 20.000 milions d’euros en ajuts de Brussel·les.

L’expresident d’Ucraïna, Petró Poroixenco, acaba de fer les següents declaracions sobre la importància de l’obertura de la UE a l’adhesió d’Ucraïna:

“La finestra d’oportunitat era molt estreta. Acreditats analistes han avisat dels riscos d’ampliar la UE, especialment cap a Ucraïna. No s’adonen que si no teníem ara la decisió de la UE, potser es retardava una generació. Estic molt content que hagi passat, perquè aquest és el procés per canviar el país. De l’estil soviètic estem passant a un dels millors sistemes democràtics, lliures i importants, que és el del continent europeu. Si no haguéssim tingut aquest èxit, hauria estat un regal per a Putin.  Ell no té la capacitat per impedir que ens integrem a la UE i a l’OTAN. I perquè és tan importants per a nosaltres? Perquè l’OTAN significa salvar-nos la vida i la UE significa una vida millor.“

REFORMA INSTITUCIONAL PRÈVIA

La realitat és que la UE no està preparada per una ampliació tan gran com la proposada. Cal agilitzar la presa de decisions, utilitzant el vot per majoria qualificada en més àrees i avançar cap a un pressupost comú. Calen més cessions de sobirania i arribar d’una vegada a la unió política. Just aquest mateix any de 2023 el Parlament Europeu ha fet propostes per avançar en la construcció política d’Europa, que han estat rebudes amb fredor pels Estats membres.

Les ampliacions comporten no solament un risc econòmic i institucional, en tractar-se de països amb nivells de vida molt inferiors i institucions polítiques poc madures, sinó també un risc polític vinculat a les qüestions d’identitat nacional, particularment sensibles als Balcans.

el procés cap a la propera ampliació de la UE eleva el seu perfil geopolític, necessari en un món de gegants dominat pels Estats Units i la Xina

Durant la cimera, es va fer palesa la necessitat de reformes internes per a fer possible la nova ampliació. Els 27 varen acordar que es fixarà aquest estiu “un full de ruta sobre les reformes necessàries”. “Els pressupostos s’hauran de reformular i els processos de presa de decisió també. La regla de la unanimitat haurà de ser eliminada“. Segons anàlisis del prestigiós think tank, radicat a Brussel·les, el Consell Europeu per les Relacions Exteriors, “el procés cap a la propera ampliació de la UE eleva el seu perfil geopolític, necessari en un món de gegants dominat pels Estats Units i la Xina; augmenta la protecció del veïnatge i estabilitza el seu contorn geogràfic; per tot això la UE necessita un nou modus operandi “.

Una enquesta recent del mateix think tank dona uns resultats preocupants. A Rússia, la Xina i diversos països emergents, entre el 40 % i el 60 % dels enquestats creuen que la UE deixarà d’existir en els pròxims vint anys. A la mateixa UE, aquesta opinió la compartien quasi un terç dels enquestats. Això és degut al fet que pensen que, sense una profunda reforma interna en el seu funcionament, la UE no té futur. Concretament, si la UE no arriba a la seva unió política definitiva, pensen que només podrà ser un apèndix dels Estats Units o de la Xina en el futur immediat. Molts ciutadans estan convençuts que una nova gran ampliació de la UE sense una profunda reforma institucional prèvia afeblirà la UE.

FINAL DE LA PRESIDÈNCIA SEMESTRAL ESPANYOLA (JULIOL-DESEMBRE 2023)

El semestre de presidència espanyola del Consell de la UE, que acaba el 31 de desembre, ha estat marcat en clau espanyola pel resultat de les eleccions avançades del 23 de juliol, i en clau externa, per la guerra d’Ucraïna, a la qual es va afegir a l’octubre la guerra de Gaza, que va evidenciar, una vegada més, les dissonàncies entre els 27 sobre quina ha de ser la resposta europea a la guerra.

La presidència espanyola de la UE -la cinquena des de l’adhesió el 1986- ha pogut ser qualificada “d’eficaç” per alguna autoritat europea, però el balanç global ha sigut discret.

La reunió del Consell Europeu de 14 i 15 de desembre resumeix d’alguna manera el sabor agredolç dels darrers sis mesos a la UE. La històrica decisió d’obrir negociacions d’adhesió amb Ucraïna (i, de pas, amb Moldàvia) aprovada a la primera jornada de la cimera, era un excel·lent final per al semestre espanyol, però es va veure entelat per l’irresponsable veto del primer ministre hongarès, Viktor Orban, a l’ampliació de la UE i el seu posterior xantatge pressupostari.

Algunes veus han dit que a la presidència espanyola res ha sortit realment com s’esperava. La inesperada convocatòria d’eleccions espanyoles per Pedro Sánchez va deixar en segon terme, des del principi, el semestre europeu, sacrificant-lo a preocupacions polítiques internes. La presidenta de la Comissió Europea i els seus col·legues varen haver d’avençar la seva visita inaugural a Madrid per evitar coincidències amb la campanya electoral espanyola. La polèmica desencadena per la llei d’amnistia ha enterbolit, més tard, una vegada més en clau espanyola, el semestre europeu.

La cimera de Granada, moment central de la presidència espanyola, va deixar un sabor agredolç, a causa de la posició d’Hongria i Polònia sobre la immigració. La presidència espanyola no ha pogut tancar un pacte migratori entre els 27 de la manera que inicialment es desitjava. Aquest assumpte que era una de les grans periodicitats.

De la quarta economia de la UE es podia esperar més que “una gestió eficaç“

Bona prova de la discreció de la presidència espanyola és que no ha deixat un gran llegat o, almenys, una empremta notable i duradora a l’agenda comunitària. França, per exemple, va deixar com llegat el concepte “d’autonomia estratègica“ per a Europa dins d’un món geopolíticament complicat. Les relacions amb l’Amèrica Llatina, prioritat espanyola de sempre, s’han “revisat” en una cimera important i cuidada, però no han avançat de manera destacada. De la quarta economia de la UE es podia esperar més que “una gestió eficaç“.

Segons altres analistes, la prova fefaent que Pedro Sánchez ha malbaratat la presidència ha sigut la sessió plenària del Parlament Europeu del 13 de desembre sobre la qüestió catalana.  Allí es va assistir a l’espectacle d’una escaramussa entre Sánchez i l’alemany Manfred Weber -el líder del Partit Popular Europeu (PPE), principal grup polític de la UE- sobre Puigdemont, i en presència de l’al·ludit. “Sánchez, però també el PP espanyol, han avantposat les seves estratègies electorals a les necessitats d’Europa, i d’això se’n diu malbaratar una presidència“.

Pedro Sánchez, per la seva banda, ha qualificat el semestre espanyol, que ell ha presidit, de “molt satisfactori“, destacant l’acord per a la reforma del mercat elèctric o posant en relleu el paper d’Espanya a la cimera del COP 28 a Dubai. Sota presidència espanyola s’han aprovat 43 expedients, s’ha regulat la Intel·ligència Artificial i s’han reforçat les  relacions amb Llatinoamèrica, però no s’ha  pogut tancar l’acord amb Mercosur i la qüestió fa molts anys que dura.

Finalment, la presidenta de la Comissió Europea,  l’Alemanya Úrsula von der Leyen -usant un llenguatge políticament correcte- ha parlat  d’una “gestió eficaç“  a l’hora de  valorar globalment la presidència. També s’ha referit a “ l’excel·lent cooperació“ que hi ha hagut amb la Comissió durant el semestre i a la  “feina sòlida i de gran qualitat“ realitzada per part d’Espanya.   

 Loading ...