Després de la clara victòria de Milei sobre Massa a Argentina, i que ha significat una desfeta històrica pel peronisme, ara d’acord amb les enquestes a peu d’urna la dreta radical i en conjunt les forces de centre i dreta, han guanyat les eleccions en un espai molt més proper com és el dels Països Baixos.
El PVV, segons aquests sondejos, un partit de perfil de dreta radical, escèptic i restrictiu amb la immigració, ha obtingut 35 escons dels 150 que té el parlament, que serà un dels més fragmentats de la història perquè fins a 16 partits ha obtingut representació.
La coalició electoral formada pel partit socialdemòcrata i els verds ha quedat relegada a una molt distant segona posició amb 25 escons, mentre el partit liberal de dretes, el VVD, de l’exprimer ministre Mark Rutte, ha aconseguit 24 escons. En tercera posició, i dins del grup dels quatre grans, un partit nou d’inspiració demòcrata cristiana el NSC, que ha obtingut 20 escons. A partir d’aquí els resultats ja són molt menors i la dificultat radica en assolir un govern que tingui el suport dels 76 diputats que manquen per a la majoria absoluta.
I a Espanya, la presa de possessió del nou govern Sánchez és saludat per a l’enquesta de Dym que el deixaria fora del govern si es produïssin ara eleccions. Només assoliria el 29% dels vots i entre 108-112 escons que, afegits als 26-30 de Sumar, li donarien una xifra que quedaria lluny de la majoria absoluta, fins i tot comptant amb els seus actuals aliats.
De fet, és la primera acta notarial, diguem-ho així, que s’aixeca donant fer dels costos dels pactes que ha dut a terme, sobretot, amb Junts, però també amb altres forces polítiques.
De fet, si la suma de vots de l’actual govern arriba al 40%, cap de les mesures que ha pactat obté un suport d’aquest nivell. Ja no es tracta només de l’amnistia, sinó de tot un reguitzell de qüestions que assoleixen opinions favorables sempre per sota de la xifra de vots. Curiosament, la que obté menys suport és la condonació parcial del deute de Catalunya amb l’estat que només assoleix un 19,6% d’opinions favorables, menys fins i tot que el referèndum d’autodeterminació amb un 22,9%, la cessió dels impostos un 23,4%. Fins i tot l’amnistia té un posicionament lleugerament més favorable que la condonació del deute perquè arriba al 20,3% d’opinions positives.
El traspàs de Rodalies a la Generalitat assoleix un 29% i dins de tot encara el que surt més ben parat és l’existència d’un verificador internacional amb un 38% i, per tant, una magnitud ja molt propera als dos partits de govern.
Però, altres qüestions que no fan referència a Catalunya i que també s’han pactat, com el cas de transferència de la Seguretat Social al govern basc, es queda amb un 25% de suport. En conjunt, quasi el 62% dels opinadors considera que el PSOE ha fet concessions excessives i aquesta resposta és majoritària en tots els partits excepte en Sumar, que és l’únic que considera majoritàriament que han estat les adequades. Aquí es podria dir que l’electorat més satisfet seria el de Yolanda Díaz. Però a l’hora dels resultats de l’enquesta aquesta satisfacció no es constata perquè de fet perd una mica més d’1 punt percentual i entre 1 i 5 escons segons la seva predicció.
Tot plegat fa que ara per primera vegada amb aquesta sèrie d’enquestes de Dym, Feijóo superi en preferències com a president a Sánchez per 41,8% a 37,5%. No és un fet massa habitual que es donin resultats d’aquesta mena en un president en exercici.
Caldrà veure si aquest desgast s’accentua o es frena. Més difícil és que es pugui revertir almenys abans de les eleccions europees de primers de juny, que poden representar un cop mortal per a l’actuat govern, perquè serà l’única verificació amb consulta a l’electorat després del radical canvi de posició que Sánchez ha dut a terme entre el que prometia abans de les eleccions del 23 de juliol i el que ha fet després.