En grans titulars a plena portada, La Vanguardia del 28 d’octubre titulava “El Defensor del Pueblo xifra en més de 400.000 les víctimes d’abusos a l’església” i perquè no quedessin dubtes de l’origen de la informació, afegia “L’informe, de més de 700 pàgines, demana la creació d’un fons estatal per indemnitzar als perjudicats”.
Doncs bé, si es llegeix l’informe es constatarà que la xifra de La Vanguardia no apareix ni res que s’hi assembli. En realitat, i en contra del que diu el diari, les 440.000 víctimes és un invent d’El País, com el mateix diari explicava en la seva edició de diumenge.
Ho havia fet de la forma següent. El País considera que si com l’enquesta assenyala hi ha un 0,6% de respostes que diuen que van ser abusats per sacerdots i un altre 0,53% que van ser per persones laiques vinculades al món eclesial, i resulta que a Espanya el 2022 hi ha 38,9 milions de persones entre 18 i 90 anys, la conclusió és clara: hi ha 440.000 persones abusades. Naturalment, és un despropòsit científic.
No cal ser un expert per entendre-ho. L’enquesta que figura en l’informe del Defensor del Pueblo i que dona aquelles magnituds de qui declara haver estat abusat per persones vinculades a l’Església, són 11 d’un total de 8.000 entrevistats. I aquestes 11 persones li serveixen al diari de Madrid per dir que hi ha 440.000 persones en aquesta situació a Espanya. I La Vanguardia, que sap perfectament d’on procedeix la xifra, perquè sinó no l’hauria pogut donar, fa, igual que TV3, l’engany d’assignar-ho a l’informe del Defensor del Pueblo.
El que no diuen El País ni La Vanguardia és que aplicant aquesta mateixa lògica resultaria que a Espanya hi ha 4,5 milions d’adults que van ser abusats de menors, dels quals 4,1 milions ho van ser fora de l’àmbit catòlic. Aquesta escandalosa xifra, però, no crida l’atenció, no es digna d’escandalitzar a ningú. Com no ho és que amb les mateixes dades de l’enquesta, el nombre d’abusats en les escoles no religioses, que són bàsicament estatals, resulten quasi el doble de les escoles religioses. Però aquesta dada tampoc alerta a ningú. El focus només està en l’Església.
Naturalment aquesta mena de càlculs són radicalment incorrectes. Una enquesta serveix per mesurar opinions, però no és un bon instrument per definir fets. Les raons són nombroses: no hi ha possibilitat de verificar la veracitat de les respostes, els errors del mostreig, els biaixos en la mostra, el marge d’error en els resultats, la complexitat dels factors mostrats.
En el cas de l’enquesta aquests fets s’accentuen perquè el resultat que obté de persones vinculades a l’església, 0,6% de sacerdots i 0,53% de personal seglar, són magnituds més petites que el marge d’error, que és de l’1%. Aquesta mesura assenyala en quin grau es pot esperar que els resultats de l’enquesta reflecteixin les opinions de la població en general. Per exemple, si es diu que una enquesta té un error del 5% i obtenim respostes sobre un determinat tema d’una magnitud del 60%, la realitat pot oscil·lar entre el 55% i el 65%. És evident que amb un marge d’error de l’1% i amb respostes situades en el 0,65% i el 0,53% i, per tant, amb resultats negatius per la banda baixa, la conclusió sobre la no significació de la xifra és del tot evident.
Estranya a més que havent-hi fons amb estadístiques concretes, l’informe del Defensor del Pueblo no les hagi utilitzat en lloc de l’enquesta. Per exemple, hi ha una font ben precisa que són les denúncies per abusos infantils a menors, o els resultats de judicis, que permeten identificar clarament qui és l’agressor. O l’estudi de la Fundació ANAR especialitzada en protecció a la infància, que compren tota una dècada de 2010-2018. Per què no ha fet servir el Defensor del Pueblo aquestes fonts directes que permetien construir una estadística sòlida? O per què no han fet servir els informes que obren en poder de la Fiscalia General de l’Estat, que va demanar un recompte sobre els casos que afectaven persones vinculades a l’Església catòlica?
Doncs, l’informe apadrinat per Angel Gabilondo no fa servir aquestes fonts per la mateixa raó que l’informe de fiscalia ha quedat al fons d’un calaix: perquè el nombre de possibles delinqüents vinculats a l’Església catòlica és molt petit. De fet, després d’un any de treball i molts recursos esmerçats, i facilitats per declarar, l’Informe només ha aconseguit reunir 360 víctimes efectives que fan referencia a un període de 92 anys!. La majoria d’elles pertanyents a les dècades de 1960 a 1980. Només 19 de la dècada dels 2000, 8 de la del 2010, i cap cas en l’actual.
Tampoc ha contrastat el resultats de l’enquesta amb les fonts estadístiques de denuncies i judicis, ni ha establer preguntes de control per establir el grau d ’esbiax de la mostra. Ni tan sols sabem com han estat formulades les preguntes perquè l’extens informe s’oblida de proporcionar el qüestionari
Hi ha una voluntat decidida d’inflar el globus perquè els resultats numèrics no coincideixen amb les expectatives creades, i El País, després de cinc anys de campanya, inclòs telèfon per denuncies anònimes, ha volgut inflar-lo tant que l’ha fet rebentar.
El lamentable del cas és que La Vanguardia s’ha fet ressò d’aquest intent i a més l’ha manipulat per presentar-lo amb un origen oficial que no té. És evident que per ètica periodística aquest diari té l’obligació de rectificar, d’informar que la seva portada tenia com a origen la font d’El País i fer-ho en la mateixa extensió i lloc en què s’ha produït el fet.
Loading ...
