Deixant al marge que Sánchez, per les raons que siguin, fa setmanes i setmanes que s’ha instal·lat en la sociologia del victimisme, el seu discurs és una contínua queixa de les injustes agressions que rep.
De fet, tot el seu llarg itinerari per ràdios i televisions tenen com a comú denominador aquesta característica, que podríem traduir com: “són dolents”, “volen el meu mal”, “menteixen per aconseguir-ho”.
Segurament aquesta posició psicològica li va fer molt mal a l’hora de preparar el debat, perquè el seu subconscient possiblement li estava dictant que Feijóo es comportava de manera immisericorde, i ell no podia fer altra cosa que manifestar la seva queixa. No sabem si això respon a la realitat, però és una explicació del bloqueig que va seguir.
Ara l’argument principal per pal•liar el desastre de la seva intervenció, que té en El País i sobretot La Vanguardia els seus defensors més acèrrims, radica en ajusticiar-se perquè Feijóo va mentir. En realitat és un argument molt feble perquè si el teu adversari menteix i tu estàs preparat, el deixes en evidència en cada ocasió amb la teva resposta que rectifica de forma clara i concreta la falsedat que s’ha produït.
Però precisament aquest va ser el dèficit de Sánchez. No tenir respostes per a les mentides presumptes o reals de Feijóo.
I és que en realitat tantes mentides per part de Feijoo no n’hi va haver. Mentir, segons la Reial Acadèmia Espanyola, és una manifestació contrària al que se sap, es creu o es pensa. Aquesta definició de la RAE s’alimenta del concepte tomista. Segons Sant Tomàs d’Aquino definia la mentida com locutio contra mentem, és a dir expressar allò que és contrari al que pensa la ment.
És una bona definició. Però també hi ha una altra definició possible: la mentida és allò que és contrari als fets sent un conscient de quins són aquests. Fins a 9 possibles mentides han estat identificades en les intervencions de Feijóo. Si s’observen amb atenció es veurà que la gran majoria d’aquestes o bé són veritat o bé són interpretacions favorables als seus interessos, però de cap manera deformen la realitat dels fets.
L’única mentida, i considerant que més aviat pot ser un error de Feijóo, va ser quan va afirmar que el PP havia votat a favor de l’increment de les pensions. Una cosa tan evident difícilment té recorregut i, per tant, perjudica si la diu. Però en tot cas aquesta seria la principal culpa de Feijóo.
N’hi ha altres que ballen, per exemple quan va acusar Sánchez de comprar més gas a Rússia que cap primer ministre europeu. Això no és cert en el sentit que l’estat no compra gas, però sí que és cert que en els últims temps les empreses espanyoles han comprat més gas a Rússia que la majoria de les europees. El fet serà més veritat o menys en funció del període de temps escollit. Si s’utilitza el període bastant posterior a la guerra d’Ucraïna quan Alemanya va començar a tancar l’aixeta, aquesta afirmació té sentit i no és cap cosa rara perquè les hemeroteques posaran en relleu que aquesta mena d’operacions van ser objecte d’informacions destacades als mitjans de comunicació.
També s’atribueix com a falsedat quan va dir que s’havia arxivat el cas Pegasus per falta de la seva col·laboració. És cert. És evident que el jutge l’ha arxivat perquè Israel no li ha fet ni punyeter cas, però és que el govern espanyol s’ha posat de perfil en aquest tema i no ha dut a terme cap gestió sobre el govern d’aquell país per demostrar el seu interès. Sí que hi ha hagut una falta de col·laboració de Sánchez. No és tan estrany, és el mateix que diuen els independentistes i la qüestió de Pegasus i la falta d’actuació del govern roman oberta al Parlament Europeu.
També és molt matisable que sigui una mentida quan va dir que Galícia és la comunitat en la qual menys va augmentar el deute. En realitat, per correspondre a la cosa amb exactitud, havia d’haver dit “una de les comunitats” perquè Canàries, Madrid i Navarra van tenir xifres lleugerament millors. Però és cert que Galícia s’ha endeutat molt menys que el conjunt.
No és una mentida afirmar que “l’excepció ibèrica no la derogaré jo, la derogarà la UE”, perquè aquesta regla està prolongada fins a finals del 2023 i si bé la Comissió no ha dit res sobre el després, sembla molt evident que es posarà fi a aquest mecanisme d’excepció sobretot perquè els preus s’hauran normalitzat. D’altra banda, cal afegir que aquesta facilitat ha permès reduir la factura energètica.
En contrapartida són rotundament certes 4 afirmacions: la que havia creat menys ocupació que tots els presidents anteriors excepte Rodríguez Zapatero, que tenim menys autònoms que el 2019, que fins al primer trimestre del 2023 no s’ha recuperat el PIB del 2019 i que a Espanya ha pujat el llum un 40% i estem pagant un 20% més que la UE.
Per tant, en el debat no es van produir una allau de mentides i sí, en tot cas, arguments més o menys inflats a favor de qui els pronuncia. Però aquest és un fet habitual i, com ja s’ha dit a l’inici, si la mentida és molt contundent li deixa en safata a l’adversari perquè el rebregui, cosa que evidentment no es va produir.
En el debat no es van produir una allau de mentides i sí que en tot cas arguments més o menys inflats a favor de qui els pronuncia. Però aquest és un fet habitual Share on X
Loading ...
