Sens dubte aquestes eleccions generals són les que disposen d’un major nombre d’enquestes, diversitat d’origen i multiplicitat, fins i tot disposant de sèries de resultats diaris, com estan duent a terme alguns mitjans com ABC, El Mundo, i El País.
L’àmplia enquesta de GAD3 ens permet conèixer els resultats per cadascuna de les circumscripcions catalanes si les previsions es compleixen, naturalment. A hores d’ara, el que ens diuen és el següent:
Guanyaria el partit socialista amb 13 escons, amb clar avantatge sobre la resta degut a la seva victòria a circumscripció de Barcelona on n’assoliria 2. L’altra feu important seria Tarragona amb 2.
ERC figuraria en segon lloc, malgrat que altres enquestes com la de La Vanguardia li atorguen el tercer, per davant de JxCat, amb 5 escons a Barcelona, 2 a Girona i 1 respectivament a Lleida i Tarragona. Seria pràcticament el mateix resultat que a les circumscripcions petites, si bé al cap i casal aquest partit trauria un diputat menys que ERC.
El PP i Sumar empatarien a 7 escons, 5 a Barcelona, 1 a Lleida i Tarragona per part de Sumar, mentre que el PP es quedaria sense cap representació a Girona i obtindria un escó a Lleida i Tarragona. Seria un bon resultat pel que fins ara ha estat aquest partit.
Vox arribaria a 3 escons tots a Barcelona i finalment la CUP en trauria 1 també a aquesta circumscripció.
Sumar s’ho juga molt al feu de Colau, aquests 5 escons. Si no els aconsegueix el seu resultat quedarà realment minvat i es veuria sobrepassat pel PP.
En definitiva, la competició entre PP o PSOE, si es confirmessin aquests resultats, es saldarien amb un avantatge de 5 escons per al PSOE que lògicament haurien d’amortitzar de llarg a la resta d’Espanya. Però en tot cas és evident que transforma Catalunya, i sobretot Barcelona, en el principal bastió socialista. Una altra manera de llegir els resultats és veure quins són els partits que aconseguirien representació a totes les circumscripcions i això limita l’aspecte a tres: socialistes, JxCat i ERC.
Aquests resultats cal situar-los en el context espanyol on a hores i previ al que pot ser un debat decisiu entre Sánchez i Feijóo, el bloc de dretes assoleix la majoria absoluta més o menys clara, entorn dels 177-180 escons. També amb les dades disponibles del conjunt d’enquestes semblaria que el PP assoleix més diputats que Sánchez i Díaz junts. Si això fos així, seria un gran argument de cara a formar govern. En tot cas també és evident que aquesta última setmana hi ha hagut un moviment a l’alça de Sánchez i el que cal veure és si ha quedat ja deturat o a partir d’avui continua. La qüestió no és menor perquè si bé les enquestes més sòlides que li són favorables, com les de GAD3, la diferència entre els dos està per sobre dels 7 punts potencials, en la mitjana d’enquestes aquesta distància no arriba a 4,5 punts. Si l’esprintada dels socialistes continués, els resultats clarament entrarien en zona de perill pel PP.
Dos factors, però, tenen importància, donat el sistema electoral espanyol. Un és qui queda primer a cada província perquè obté sempre un plus amb independència que el percentatge global pugui reduir-se. La segona qüestió que afecta una vintena de petites circumscripcions és qui queda tercer perquè és el que s’endú el diputat que està en disputa a partir dels que s’enduen els dos grans partits. De moment aquesta carrera la guanya Vox, però ho fa per dècimes i, per tant, també en aquest cas tot està en l’aire.