Els episodis de violència desfermada que han marcat el panorama francès recent han tingut una ràpida traducció en les enquestes electorals del país gal.
Una enquesta del prestigiós institut d’opinió Ifop realitzada el 4 i 5 de juliol ha arribat a la conclusió que els partits de dretes francesos tindrien el 48% de la intenció de vot. Es tracta d’un fort increment respecte a un sondeig similar fet dos mesos abans, on els mateixos partits aconseguiren aglutinar el 42%.
Quins són aquests partits de dretes francesos?
Es tracta de Reagrupament Nacional, el partit de Marine Le Pen; Els Republicans, que se solen considerar la dreta moderada i travessen una crisi sense fi des de la primera elecció d’Emmanuel Macron el 2016; Reconquesta, el partit del periodista i malaurat candidat a l’elecció presidencial de l’any passat Éric Zemmour, i finalment Amunt França, un petit partit escindit dels Republicans i amb certs trets ruralistes, capitanejat per Nicolas Dupont-Aignan.
Les quatre formacions avancen en els percentatges d’intenció de vot a les eleccions europees previstes l’any vinent, i que constitueixen la propera cita electoral del calendari polític francès.
Qui sortiria més beneficiada seria la llista dels Republicans, capitanejada pel filòsof catòlic François-Xavier Bellamy i l’exnegociador del Brexit Michel Barnier, que passaria del 8% al 11% en intenció de vot. Amb tot, la candidatura de Jordan Bardella, sovint considerat el delfí de Marine Le Pen, es mantindria com a líder de la dreta, amb un 26%.
En la pràctica els partits de dretes francesos no constitueixen un bloc polític
Ara bé, cal immediatament destacar que en la pràctica els partits de dretes francesos no constitueixen un bloc polític, principalment pel rebuig que Els Republicans segueixen esprement envers totes aquelles formacions que se situïn a la seva pròpia dreta, per considerar-les “antirepublicanes”.
No obstant això, amb el pas dels anys aquesta pràctica s’ha anat desdibuixant per la constant erosió de vots que el partit que es vol hereu del gaullisme ha patit, tant cap a “l’extrem centrista” representat per Emmanuel Macron com envers les alternatives que es reivindiquen com la veritable dreta.
Cada cop més veus militen a França per superar els escrúpols “republicanistes” (una herència que paradoxalment prové de les esquerres culturalment dominants) i generar una aliança de les diferents forces de dretes.
Segons els partidaris del “bloc de dretes”, aquesta és l’única manera d’arribar al poder i produir un veritable canvi de rumb a França en política immigratòria, social, fiscal, cultural i de seguretat. De moment, però, les reticències partidistes continuen sent grans, i no solament entre els Republicans per les raons ja esmentades, sinó també en el Reagrupament Nacional, que aspira a arribar al govern de l’Elisi en solitari.
L'”extrem centre” de Macron aguanta, les esquerres s’enfonsen
Tornant als resultats de l’enquesta de l’Ifop, l’aliança presidencial de Macron (Renaixement-Moviment Demòcrata-Horitzons) se situaria en un 20% d’intenció de vot, mentre que les forces obertament d’esquerres serien les més perjudicades a les enquestes.
Cap formació d’esquerres arribaria ni tan sols al 10%, i serien els partits més moderats, socialistes i ecologistes, els que arribarien amb empat a la primera posició del bloc amb un minso 9% cadascun.
Aquests resultats demostren un profund rebuig dels francesos a les gravíssimes revoltes que el seu país ha viscut, durant les quals més de 800 policies i gendarmes han resultat ferits, gairebé 6.000 vehicles han estat destruïts i s’han incendiat més de 1.100 edificis, la gran majoria públics (ajuntaments, comissaries, escoles, gimnasos, centres socials, etc.).
També deixen ben clar que la gran majoria de francesos encara confien en les forces de l’ordre i demanen més fermesa de la policia, i no pas menys. De fet, segons una altra enquesta publicada el 30 de juny el 70% dels francesos estarien a favor d’enviar les forces armades per restablir l’ordre als barris difícils.
Unes constatacions que contrasten fortament amb el relat que ha fet la premsa més políticament correcta, podríem considerar “woke”, i que situa l’origen dels problemes en el suposat “racisme” de la policia francesa, així com en les desigualtats.
És de fet molt interessant comprovar com aquesta anàlisi està particularment estesa entre la premsa anglosaxona, des dels mitjans obertament progressistes com New York Times i The Guardian fins al Financial Times.
La gran majoria de francesos encara confien en les forces de l'ordre i demanen més fermesa de la policia, i no pas menys Share on X
Loading ...
