En només 1 dia, el passat 3 de juliol, s’han fet públiques 5 enquestes sense comptar el tracking que GAD3 per a l’ABC, que per la seva singularitat mereix un tractament a part. Aquest conjunt d’enquestes presenten unes coincidències clares. En totes elles guanya el PP, i el bloc de Vox més els populars assoleixen la majoria absoluta.
En totes elles també Vox queda per davant de Sumar, que s’acosta o arriba als escons que va treure UP, però sense compensar els de Más País que ara estan integrats a la coalició.
La majoria absoluta de PP i Vox és sòlida en 4 d’aquestes enquestes. Es tracta de les dutes a terme per Data10 per a OK Diario, IMOP-INSIGHTS per El Confidencial, Sociomètrica per a El Español i NCReport per a La Razón, a més de 40DB per El País. Les quatre citades en primer lloc, situen el PP entorn dels 140 escons i aquest fet, unit als diputats que treu Vox, dona majories entorn dels 178 o 180 escons, per tant, clarament per sobre del que es necessita.
Molt més justa és l’enquesta d’El País perquè aquest bloc de dretes només arriba als 168, just a la majoria absoluta. És també l’enquesta que li dona més diputats al PSOE, 111, perquè totes les altres situen la xifra entorn dels 100-102 escons. És evident que la diferència és notable. Un resultat entorn del centenar de diputats per part de Sánchez, ja no diguem si cau per sota dels 3 dígits, seria un gran desastre. Però és que fins i tot el resultat que apuntava El País i que donaria esperances de trencar la majoria absoluta amb 111 escons als socialistes és molt pobre.
També és fàcil llegir que Sumar està servint per evitar la desintegració electoral d’UP, però que de cap manera superarà la seva teulada. La idea venuda reiteradament, entre d’altres, per qui va ser gurú electoral de Sánchez, Ivan Redondo, que podia haver-hi una presidenta del govern espanyol, es revela ara com un de tants focs d’artifici.
El que sí que sembla clar és que amb data dilluns 3, hi havia una revifada del vot socialista. Insuficient, però que podria donar sorpreses si es mantingués al llarg de la campanya. No sembla que sigui el cas. I aquí entra en joc el tracking de GAD3 per a l’ABC.
Situem els dos elements singulars d’aquesta qüestió. GAD3 en el rànquing d’empreses demoscòpiques ocupa el primer lloc pel seu grau d’encert. No és l’Oracle d’Delfos, però té, afortunadament, credibilitat acreditada. L’altra és la utilització del tracking. És a dir, un seguit d’enquestes que a partir d’una primera inicial es fan cada dia amb mostres relativament reduïdes. Aquest enfocament presenta dos avantatges: per una banda, recull millor els resultats i, per una altra, dibuixa amb claredat la tendència.
El que ens diu aquesta font el dia 4 de juliol s’aparta bastant del conjunt d’enquestes, perquè li dona un gran avantatge al PP, que arribaria als 154 escons, una dotzena més dels millors resultats segons les altres fonts. És una singularitat. L’altra és que Sumar amb 32 escons es posa per davant de Vox. I és també l’única enquesta que dona aquest resultat. La diferència és de poc més d’un punt, 12,8% a 11,5% en els dos casos i, per tant, pot moure’s. Amb la incertesa afegida que en aquest cas influeix molt qui quedi tercer en les circumscripcions més petites.
La majoria que obtenen el bloc de la dreta molt decantat cap el PP és clar perquè assoleix 181 escons i aquesta xifra sí que està en el rang dels que li atorguen les altres enquestes a aquest bloc, excepte la d’El País que només arriba, com hem dit, als 168.
El tracking permet observar que inicialment hi va haver una certa remuntada socialista, però que els seus afectes haurien quedat col·lapsats ja el dilluns 3 perquè d’aquesta data fins al dia d’avui els socialistes se situen un escó per sota del seu nivell mínim i només assoliria 106 escons, que cal dir que són alguns més dels que li donen totes les altres enquestes amb l’excepció de la d’El País.
Per tant, a hores d’ara l’efecte Sánchez i la seva intensa presència mediàtica sembla que ha esgotat el seu rendiment, si bé en tot cas l’evolució fins al dia 17, última data que publiquen enquestes, dona joc. Però sembla difícil si no hi ha un gran trasbals que faci que Feijóo perdi la primera posició i que el bloc amb Vox no assoleixi la majoria absoluta.
En el cas de Catalunya el tracking d’ABC certifica la continuació de la davallada d’ERC que es quedaria només amb 9 escons perdent-ne 4, que són molts perquè pràcticament és una tercera part menys dels que tenia. La pèrdua de JxCat és molt menor, es queda amb 7, en disminueix 1 i ja manté una major proximitat amb ERC. La CUP perdria el seu diputat i, per tant, el conjunt independentista registraria una forta rebolcada perquè de tenir 21 escons passaria a tenir-ne 16.
Al País Basc es produiria un canvi històric que si es confirma tindria conseqüència en la política espanyola, perquè Bildu guanyaria al PNB per 6 escons a 5.