El titular pot semblar exagerat, o fins i tot contradictori. No és cap de les dues coses. Per contra, és molt exacte, considerant que no tracte del Serengueti, sinó d’Espanya on les precipitacions, irregularment repartides de nord a sud, presenten amb tota certesa períodes de sequera, juntament amb anys humits i, una dada no menor, on la torrencialitat és una característica habitual. Sobretot a tot l’extens àmbit peninsular de clima mediterrani. Totes aquestes evidències, ben conegudes, s’accentuen amb el canvi climàtic, amb previsions que auguren un 14% menys de precipitacions. Tot això més un afegit: l’augment de les temperatures incrementa l’evaporació i, per tant, les pèrdues de l’aigua embassada i la que circula per canals.
La sequera és habitual en les nostres condicions climàtiques, amb l’excepció del nord atlàntic, però les seves conseqüències sobre l’activitat humana, sobretot en l’agricultura i en determinades activitats econòmiques, són lluny de ser inevitables. El que marca la diferència és la previsora –o al contrari– acció humana. SEGUIR LLEGINT
Josep Miró i Ardèvol: El més important que he fet a la meva vida és casar-me amb la Muntsa, tenir fills, el Marc i el Josep i, però això ja és una feliç derivada, una néta, l'Anna. El més gran que m'ha passat és haver disposat del do de la fe. A partir d'aquí, tota la resta són conseqüències o complements.